dimarts, 20 de gener de 2015

Art i religió



Rembrandt 1629


"La contemplació profunda de l'art distingirà rigorosament entre la representació del religiós i la representació religiosa, per molt que moltes obres mostrin la unitat d'ambdues consideracions."

(...)

"Al coneixement essencial correspon saber que existeixen obres religioses de l'art l'objecte de les quals no necessita ser religiós, així com n'existeixen moltes d'altres -cosa més freqüentment reconeguda- que són totes elles irreligioses tot i que el seu objecte sigui religiós."

(...)

"El que donava a l'obra de Rembrandt el predomini religiós no era l'existència personal, sinó el procés artístic, la manera de concebre i crear l'obra."

(...)

Rembrandt 1635

"La llum i l'aire, la composició i el milieu sencer tenen aquest to sentimental -sovint no susceptible de ser mostrat en els punts singulars- del religiós."

(...)

Rembrandt 1654

"L'exposició, pintada o dibuixada, té l'estil interior, la mobilitat, la solemnitat, la barreja del fosc i de la llum, l'inexpressabilitat i l'ingènua naturalitat que és el que s'ha d'anomenar religiositat. Per tant, l'exposició mateixa és religiosa. No religió ni com a confessió d'una creença personal i real ni com a reproducció de la religiositat observada ni com a representació artística de continguts en si mateixos religiosos (tot i que aquests es puguin donar). Crec que no es coneix cap altre creador d'obres d'art religioses que localitzi el moment de la religió en aquesta capa lliure de tot el merament donat, de manera tal que es pugui intuir una llei de formació del mateix acte de crear, "universalment i necessàriament" visible en el creat."

(...)

Rembrandt 1634


"El peculiar de les representacions religioses de Rembrandt, tant en relació amb les figures com amb la configuració artística, és el següent: la religió hi és concebuda en el seu sentit psíquic-funcional com a religiositat, amb exclusió de tot el tradicional eclesiàstic i del seu contingut transcendent."

(...)

Rembrandt 1632

"Rembrandt té un mitjà per a realitzar aquesta constel·lació per damunt de la individualitat humana: la llum."


Rembrandt 1647

"Quadres com el Repòs en la fuga, del museu de Haager, o els grisos del Samarità caritatiu de Berlín, són manifestacions simplement úniques en la història de l'expressió pictòrica. Així com la música dels grans compositors transcendeix el contingut particular i conceptual del text del lied i expressa, tot i això, el seu sentit últim amb la unitat i puresa més absoluta, així també la particularització de les figures, gairebé desconegudes, l'especificació del procés, dissolt en la dramàtica del clar-fosc, ens commou, com a visió, per la seva més universal, metafísica i íntima interpretació dels esdeveniments. La llum és la consagració religiosa, el signe del ser de Déu en l'atmosfera i expressa, en el món espaial que ens envolta, la seva qualitat interior i pròpia."

(...)

"En aquestes representacions artístiques hi ha immediatament l'atmosfera i la coloració religiosa del món. No simbolitzen res, mentre que en altres pintures són el símbol del raig palpitant que sorgeix del cel obert o la brillantor que parteix del Nen Jesús."

(...)

Rembrandt 1660

"L'escalfor sorprenent de la llum de Rembrandt és idèntic a aquesta vitalitat; en canvi, la llum de la Nit de Nadal de Correggio, per exemple, té alguna cosa de mecànic: correspon a la representació de la llum de Newton, mentre que la de Rembrandt correspon a la llum de Goethe. La llum té aquí la fondària intensiva, la rítmica del contrast i el flux i la vibració que ja coneixem com a pròpies de les formes essencials de la vida anímica."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)