dilluns, 22 de desembre de 2014

La Llei de Déu



Lorenzo Monaco 1410


La Llei de Déu (formulada a la Torah jueva, assumida pel cristianisme, cristal·litzada per l'Islam a la xaria, d'alguna manera present al Dharma buddhista) és una proposta humanament rellevant i interessant, que té la seva funció a l'hora d'ajudar a orientar el comportament dels humans. Però és molt important tenir ben present que està al servei de l'ésser humà i no al revés. Ha de servir per millorar la vida de les persones, no per deformar-la o oprimir-la.

Per poder mantenir aquesta Llei dins dels límits del que és humanament acceptable cal ser sempre conscient de la seva naturalesa de construcció cultural humana, on s'acumula l'experiència i la saviesa de moltes generacions passades. És això, certament, però res més. El considerar-la com a lliurada directament per Déu (la famosa imatge de Déu enregistrant en pedra els deu manaments a les "taules de la llei" i lliurant-les a Moisès al Sinaí) és un potent símbol per a subratllar la seva gran importància, però no permet convertir-la en un absolut intocable i inflexible.

Quan això s'oblida, anem a parar al fonamentalisme. I aquest és negatiu perquè, d'una banda, fa de la Llei un absolut que oprimeix les vides humanes, i de l'altra fa inviable la vivència de la fe en el marc de la cultura contemporània, irrevocablement racional. En aquest sentit, cal dir que el fonamentalisme cristià és el més qüestionable a nivell conceptual, perquè l'evangeli, nucli imprescindible i indefugible del cristianisme, conté una explícita oposició a una concepció literal i rigorista de la Llei, la qual no queda anul·lada - Mateu 5,17 insisteix en això: "No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud" - però sí posada clarament al servei de les persones, com es diu explícitament a Marc 2, 27: "el Sabbath ha estat fet per a l'home, i no l'home per al Sabbath".

El camí del mig que cal trobar és "il·luminats per la Llei, però no sotmesos a la Llei". La Llei és guia i orientador, però no tirà. Només estem sotmesos a la voluntat de Déu, i aquesta no està escrita sinó que cadascú l'ha d'anar descobrint amb un cor sincer en cada moment de la seva vida, i sempre en un context de misteri.



1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Molt interessant el comentari, tot i que sota el meu parer és gairebé un esport de risc incloure el Dharma buddhista en el que anomenem com a "Llei de Déu", tot i que es faci amb la prevenció de dir "d'alguna manera".