dilluns, 7 d’abril de 2014

Ambivalència i aspiració





De fet, els humans som entranyablement ambivalents, barreja indestriable de positiu i negatiu. Som el que som, i això sempre s'ha de tenir present, i respectar-ho. Però és important que alhora vulguem ser d'una determinada manera. Ser ambivalents no pot ser una aspiració. A nivell de l'aspiració, per inassolible que sigui, no hi ha espai per a l'ambivalència. Només podem aspirar al que és positiu.

De la tensió entre la nostra realitat ambivalent i la nostra aspiració positiva en surt la possibilitat de ser una mica millors i de fer el món una mica millor. Abandonar l'aspiració trenca la tensió constructiva, dinamitzadora, i ens deixa giravoltant en la nostra ambivalència, un giravolt amarg, trist, desesperançat.



1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Molt interessant i molt suggeridora aquesta sintètica reflexió.