dilluns, 20 de maig de 2013

Pentecosta


Giotto 1325

Intent de formulació racional: Presa de consciència d'una força (energia, poder) en el nostre interior que no reconeixem com a fruit de la nostra voluntat. Per això diem que "ens ha estat enviada", que ens "ve de fora", perquè és com si fos així, encara que sabem que això és un llenguatge metafòric i no descriptiu de cap fet objectiu.

El símbol tradicional (la narració mítica de la Pentecosta) es situa en un altre pla, potser de difícil comprensió però més ric i obert, susceptible de més interpretacions, com correspon a un símbol. Així ho expliquen els Fets dels Apòstols (2, 1-13):

"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.

Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:

- ¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:

- Què vol dir tot això?

Però d'altres, rient-se'n, deien:

- És que el vi els ha pujat al cap!"

No ens podem quedar només amb la formulació racional. La podem utilitzar, però sense deixar de banda la narració simbòlica -potent, estranya- i l'esforç per interpretar-la i fer-la significativa per nosaltres.