Versos solts d'Omar Khayyam

 

"En l'alegre llar terrenal, no se sap

per a què em va formar el pintor primigeni."

"Marxem sense voler-ho, sense saber el propòsit

del venir, de l'estar i, al final, del marxar."

"Construeix un paradís amb el vi i la copa,

que a l'altre no saps si hi arribaràs algun dia."

"No hi ha ningú que ens pugui dir amb certesa

d'on procedim i a on marxarem."

"La collita dels humans en aquesta llar de pas

només és sofriment i lliurament de la vida."

"Beu vi, que t'he dit més de mil vegades

que mai tornaràs; te n'aniràs i hauràs marxat."

"Què va ser finalment de nosaltres, ho diuen les paraules:

vàrem brollar de la terra i ens va arrossegar el vent."

"El teu arribar i marxar d'aquest món, què són?

Una mosca va aparèixer i va desaparèixer."

"Aquest terrisser que és el temps, va modelar

la delicada copa per després tornar-la a terra."

"Tu, gaudeix, que després de tu continuarà passant

la lluna nova a plena, la lluna plena a nova."

"Del vi d'aquesta nit, només en queda una copa;

de la vida, què en queda? Què ha produït? No ho sé."

"Mira, del món jo què n'he tret? Res.

De tota la vida, què me n'ha quedat? Res."

"L'essència d'aquesta vida i l'ésser del món són

un somni, una quimera, un engany, un instant."

"Beu vi amb joia, que aquest cel que gira

et convertirà en vil pols quan menys t'ho pensis."

"Ànim! Que no t'entristeixi el món evanescent;

gaudeix amb joia de l'instant que passa."

"Deixa de recordar el que va arribar i va marxar,

gaudeix del present, que és tot el que cal fer."

"Jo contemplo l'estat del món, i només veig

que existeix el que és goig i que la resta no és res."

A partir de la traducció castellana de les Rubaiyat d'Omar Khayyam (1048-1131) feta per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993), d'acord amb l'edició de 1934 de Sadeq Hedayat.