Perspectives culturals

Léger 1950

Imaginem que siguin correctes les següents hipòtesis:

1- Que la música occidental ja ha explorat tant el continent tonal com l'atonal, en els que ja no es poden fer grans descobertes més (tal com passa a nivell geogràfic).

2- Que una cosa semblant passa a nivell d'arts plàstiques, on la figuració i l'abstracció ja han desenvolupat el seu potencial bàsic.

3- Que la societat occidental ha arribat a un mode de vertebració social basat en el coneixement científic i el desenvolupament tecnològic, i que això té conseqüències no només a nivell econòmic sinó també a nivell polític i ideològic.

4- Que políticament la democràcia i la igualtat jurídica han dut a terme també el seu cicle i topen amb uns límits que si no es superen poden comportar un cert estancament (i possible degradació) de la dinàmica social. 

5- Que ideològicament tant el liberalisme com el socialisme han complert el seu cicle i no aporten ja motivació significativa al comportament personal i social.

6- Que la centralitat de la ciència i la tecnologia per a la supervivència social fan inviable la vertebració de les societats al voltant de sistemes mítics, la qual cosa comporta la pèrdua de funció social d'aquests sistemes mítics - dins dels quals es formulen les religions - i la impossibilitat d'aparició de nous sistemes mítics - i per tant de noves religions -.

Si tot això fos veritat, ens trobaríem davant d'una forta crisi cultural. 

Posats a buscar indicis de camins de superació d'aquesta crisi, en podríem indicar alguns:

- posar un èmfasi primordial en la qualitat dels individus. La nova cultura ha de tenir com a referència central la formació completa i equilibrada de les persones, ja que només generant persones de gran qualitat la societat podrà sobreviure i orientar-se positivament.

- treballar en l'estudi del passat des d'una òptica de recuperació i interacció de les diverses tradicions culturals, amb l'objectiu d'enriquir al màxim les persones i sense pretensions de fabricar artificials cultures sincrètiques. Es tracta d'anar a pouar la qualitat allà on es trobi: a Beethoven i a Stravinski, a Velázquez i a Miró, a Schoenberg i a Kandinski, a la Biblia i a l'Alcorà, al cristianisme i al budisme... assimilant-los i utilitzant-los sense obligatorietats, per tal de permetre la formació de personalitats riques i equilibrades, capaces de definir valors i adoptar iniciatives.

- posar l'accent en la capacitat de coneixement més que en els sistemes cristal·litzats de coneixements. Actituds d'atenció, discerniment i indagació han de ser cultivades en comptes de l'adhesió a sistemes tancats de coneixements establerts.

- tenir molt en compte la intercomunicació global pròpia del món actual, que dificulta el manteniment de cultures isolades.

- desenvolupar la capacitat de lligar el respecte a la riquesa de les tradicions (llengües, arts, filosofies, religions...) amb les característiques del món actual (científico-tecnològic i intercomunicat). Emfatitzar les funcions personals d'aquests elements històrics per sobre de les seves funcions socials. Esquemàticament: individus rics en tradició que es vertebren en el context social actual, el qual no ve gaire definit per elements tradicionals.

(notes del juliol de 1991)