dimarts, 1 de gener del 2019

Això




Cimabue 1286


"Voldria assolir la màxima lucidesa. Però el que més desitjo és mantenir la meva ànima al bell mig del misteri. Poder beure de la Font de l'Ésser. Impregnar-me de l'única Realitat sempre oblidada. Fer, de la meva ànima particular, una ànima còsmica.

Concentrar-me només sobre "Això"; i assumir les conseqüències de la meva acció. Mantenir-me tota jo dirigida vers un horitzó que recula, i sempre, sempre, avançar. Res més que aquest caminar sense mapa, aquesta carrera infinita, aquest avançar sense suports. Res més que aquest moviment en aquest oceà sense riberes, en aquest èter buit."


"Mantenir-me oberta. No em trobo separada d'Això. Sóc en l'Essencial. Hi sóc conscientment, a la mida de la meva atenció, del meu voler, del meu amor, quan no es precipiten sobre les coses.

En la mesura en que ens exercitem per a esdevenir receptors de la vacuïtat, en la mesura que li fem espai en nosaltres, la descobrim arreu, sempre present, perquè és la qualitat pròpia de tota cosa, i els ulls, les orelles, tota la percepció, reconeix el seu sabor arreu.

Omnipresència de la vacuïtat que tot ho abraça, que tot ho penetra, percebuda per mitjà de cada una de les capacitats, cada una de la manera que li és pròpia, percebuda arreu, en tota forma, a través de totes les aparences, a través de les relacions amb els altres."



Del diari de Geneviève Lanfranchi (1912-1986)


(traducció de Teresa Guardans)