La túnica

“Un home fou convidat a menjar a la mansió d’unes persones molt riques, i va arribar a l'àpat vestit amb roba modesta. Immediatament va veure que els amfitrions eludien saludar-lo i que els cambrers evitaven servir-lo. Com que vivia a prop, va anar corrent a casa seva i es va vestir amb una túnica molt cara i luxosa. Així va tornar al banquet, on ningú havia notat la seva absència. En tornar, els amos de la casa el varen rebre cortesament i els criats van mostrar davant d'ell grans posats de respecte.

Arribat el moment del sopar, aquell home es va treure la túnica i la va llençar enmig del menjar.

- "Per què fas això?" – li van preguntar, estranyats, els amfitrions.

- "Ha estat la meva túnica i no jo la que ha rebut el vostre respecte i atencions. Que sigui ella la que es quedi a menjar."

Dit això, aquell home va abandonar aquella casa.”

Conte oriental recollit per Ramiro Calle i Sebastián Vázquez a la recopilació que van publicar a EDAF, Arca de sabiduría, el 1999.