dijous, 21 de desembre del 2017

Goig i serenitat







"La gent dels antics temps que es mantenien a si mateixos es recreaven en la virtut i no els importava la humilitat, així la reputació no podia afectar la seva voluntat. Es recreaven en la divinitat i no els importava la pobresa, així el benefici no podia alterar les seves ments. Per això, eren sobris, encara que capaços de goig, tranquils i capaços d'estar serens.

Utilitzar el temps limitat d'una vida per preocupar-se i doldre's del caos del món és com plorar sobre un riu per augmentar la seva aigua per por que s'assequi. Els qui no es preocupen del caos del món, sinó que gaudeixen de l'ordre en els seus propis cossos poden ser acceptats a una conversa sobre la divinitat."


Wenzi 62



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)