dijous, 11 de desembre de 2014

Tota una història





A La Vanguardia del 11.12.2014 Adolfo S. Ruiz explica la fascinant història dels japonesos de Coria del Río (Sevilla). Fem una síntesi del seu text, que ens presenta un fet històric excepcional, ple de situacions insòlites, i la paradoxa del final dels seus promotors: no sempre les grans gestes es veuen recompensades.


Als inicis del segle XVII hi havia una gran rivalitat entre jesuïtes i franciscans per controlar el catolicisme nouvingut al Japó. Un franciscà, fra Luis Sotelo, establert al territori del nord de Mutsu, va convèncer el senyor feudal, convertit a la fe cristiana, perquè enviés una missió a Espanya amb l’objectiu d’establir relacions comercials amb el poderós rei Felip III, i després prosseguir viatge a Roma per posar-se al servei del Papa. Date Masamune, el senyor feudal de la zona, que tenia com a capital la ciutat de Sendai, es va entusiasmar amb la idea i no va estalviar despeses per noliejar el primer vaixell japonès que recorreria d’oest a est tot el Pacífic. La direcció d’aquella expedició inèdita, coneguda com a Ambaixada Keicho, va ser encarregada al samurai Hasekura Tsunenaga, un heroi de dues guerres, acompanyat per una comitiva de cinquanta japonesos més i tres sacerdots franciscans, entre els quals el ja esmentat fra Luis Sotelo, que aspirava a aconseguir del papa un episcopat al Japó que els posés en pla d’igualtat amb els seus acèrrims enemics jesuïtes, que ja tenien un bisbe a les illes.

El 30 de setembre del 1614 l’expedició arriba a Espanya per Sanlúcar de Barrameda, on és rebuda amb tots els honors pel duc de Medina Sidonia, senyor de la vila, que disposa el seu allotjament a Coria del Río, llavors una població de només dos mil habitants que vivia essencialment de la pesca fluvial, la cria de cavalls i alguns horts de modesta importància. A Coria del Río van passar deu dies abans de ser rebuts per les autoritats de Sevilla. La majoria dels japonesos que van començar aquella aventura, incloent-hi el samurai Tsunenaga, van acabar convertits al catolicisme. Captivats pel lloc, per l’amabilitat de la seva gent, i sabedors que les autoritats del seu país havien començat una sagnant persecució contra el cristianisme, molts van decidir arrelar en aquell petit poble on podien professar la seva nova religió sense por de perdre el coll. 

La comitiva, ja sense els japonesos que van decidir quedar-se a Coria, va ser finalment rebuda pel rei Felip III a Madrid, encara que no va obtenir gran èxit perquè es tractava d’ambaixadors d’un potentat però no de l’autèntic sobirà del llunyà Japó. Poc després de la seva arribada, al monestir de les Descalces Reials i en presència de Felip III, el samurai Tsusenaga rebia el baptisme catòlic com a Felip (pel rei) Francesc (pel sant) Tsunenaga. Era el 17 de febrer del 1615. A l’agost el que quedava de l’expedició sortia cap a Roma i al novembre era rebuda pel papa Pau V, que nomena fra Luis Sotelo bisbe de la terra de Mutsu. El 1622 l’expedició Keicho tornava al Japó després d’onze anys de viatge. Tot just arribar a Nagasaki el samurai Hasekura, que ja era Felip Francesc Tsunenaga, va ser empresonat per tota la vida, i el nou bisbe, fra Luis Sotelo, cremat a la foguera.



1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Més enllà de si aquest fet històric es pot catalogar de gran gesta o no a mi em sona més aviat a fruit de les típiques picabaralles entre franciscans i jesuïtes, molt més pròpies això si d'èpoques que podríem qualificar com de més esplendoroses pel que fa a la difusió del catolicisme.

De totes maneres el fet és prou curiós com per merèixer la nostra atenció.