dimarts, 23 de desembre de 2014

Diu en Kabir









Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):


· Déu és l'alè de tots els alès.

· L'essencial és l'esperit de recerca; jo soc esclau d'aquest esperit de recerca.

· El veritable camí es troba amb dificultat.

· El meu Senyor estimat està dins meu.

· El qui estima, comprèn. Si no sents anhel per l'amor del teu Estimat, és inútil que adornis el teu cos i et posis ungüent a les parpelles.

· Aquell que ha contemplat el resplendor de l'amor, està salvat.

· Aquest és el joc de l'Inabastable: mira endins i observa com els rajos de lluna de l'Ésser ocult brillen en el teu interior.

· Fes fora totes les imaginacions i aferma't en el que ets.

· Són pocs els que han arribat a l'altra riba.

· El meu Senyor, que encanta els meus ulls, s'ha unit amb mi.

· Així com el riu entra a l'oceà, el meu cor toca el Teu ésser.

·L'ocell està més enllà de la vista i tot i això és clarament visible. El que no té forma es troba enmig de totes les formes. Jo canto la glòria de les formes.

· He aconseguit l'inabastable, i el meu cor està tenyit del color de l'amor.

· El Mestre, que és veritat, és tot llum.

· Res no és essencial, excepte la veritat.

· Ja no hi ha en mi cap rastre del meu ego: sigui on sigui que mirin els meus ulls només et veig a Tu. Quan jo era, Déu no era, i ara Déu és, però jo ja no sóc. La seva llum ha fet fugir l'ombra del meu ego.