divendres, 3 de maig de 2013

Llocs de poder




Un dels conceptes més interessants aportats per Carlos Castaneda és la noció de "llocs de poder", determinats espais que per a una persona resulten especialment rellevants i significatius a l'hora de trobar-se amb ell mateix i amb el món, a l'hora de connectar amb energies que són alhora interiors i exteriors, a l'hora de sentir-se acollit, "com a casa", en un lloc,  a l'hora de sentir-se vinculat amb la totalitat de la realitat, a l'hora d'obrir-se al món i deixar-se penetrar per ell a través de la contemplació. No és un lloc que trobem "bonic" o "agradable" o "acollidor": el lloc de poder va més enllà d'aquestes nocions, i s'associa més aviat a termes com "impacte", "força" o "commoció".

Aquests llocs són particulars de cada persona, però també és cert que hi ha llocs que són llocs de poder per a més persones, o que ho són amb més intensitat que altres. Aquí es dóna una certa combinació entre objectivitat i subjectivitat: no qualsevol lloc és lloc de poder per a algú, i el que ho és per a un pot no ser-ho per a un altre; però alguns llocs semblen tenir més capacitats que altres per a ser llocs de poder per a més persones, o per a penetrar més profundament en el cor que altres.

Quan un té algun lloc de poder, aquest no només actua quan hi és, sinó que d'alguna manera queda interioritzat i acompanya a la persona fins i tot quan està lluny d'ell. Evocar-lo és ja en part com ser-hi, es pot gaudir a un cert nivell del seu impacte. És un espai físic que esdevé espai mental.

Cadascú ha de buscar els seus llocs de poder. Per fer-ho, cal portar els ulls ben oberts, o més ben dit la sensibilitat ben oberta, disposada a copsar sensacions subtils -i alhora poderoses- que són indicis de la qualitat del lloc.

Doncs bé, aquestes mateixes característiques es poden fer extensives a altres realitats més enllà dels llocs físics. Per exemple, a determinades músiques, que poden esdevenir per a la persona "músiques de poder" i acompanyar-la en el seu itinerari vital. Per exemple, a determinades imatges, que poden esdevenir "imatges de poder". O determinats objectes o signes. O determinats textos.

Cadascú ha de trobar quins són per a ell aquests llocs, músiques, imatges, objectes i textos. Que, evidentment, poden anar canviant amb el temps: l'important no és que siguin els mateixos, sinó tenir-ne sempre alguns.

Quan aquestes dinàmiques de poder és llegeixen no des d'una lògica simbòlica sinó des de la literalitat, llavors es poden produir deformacions, com en el cas de determinats santuaris "guaridors", determinades imatges "miraculoses" o com en el cas dels "talismans" i altres objectes de la superstició, relacionats amb la "sort", amb la "protecció" o amb altres nocions ben vigents entre nosaltres fins no fa gaire (Lourdes, Fàtima o La Salette van ser objecte d'àmplia veneració fins ben entrat el segle XX).

Moltes ermites són espais de poder. I algunes muntanyes (Montserrat o el Montsant en són testimonis). També elles són susceptibles d'aquesta doble lectura: espais miraculosos o llocs de poder simbòlic? I alguns braçalets o similars que es porten al canell, a quina lògica responen? Són talismans màgics o bé objectes de poder? Des d'on els interpretem, com els vivim?

Anar més enllà d'una aproximació màgica o supersticiosa sense perdre la noció simbòlica (i no per això menys operativa) de lloc, música, imatge, objecte, text de poder és un dels reptes que tenim al davant.