dilluns, 3 de novembre de 2014

Anicca i Anatta



Braque 1912



Anicca: la impermanència de les coses; tot és fugisser, fràgil, evanescent.

Anatta: no ego, impersonalitat; no hi ha un sí mateix, una personalitat, un ésser, una individualitat separada.


Aquests termes en pali (que en sànscrit es designen com a Anitya i Anatman) evoquen dues nocions de les que ens porten a situar-nos en la bona perspectiva, a avançar pel bon camí...