diumenge, 14 d’abril del 2013

Procés renovador



Tàpies 1968

A mi m'hauria agradat més que el manifest (que podeu trobar a procesconstituent.cat) de l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, persones a les que respecto i admirohagués anat més en la línia del text que hi ha a continuació, que segueix l'estructura del manifest esmentat. És també un text utòpic - o si més no de dificilíssima implementació - tant a nivell de continguts com de mètode, però em sembla una aproximació una mica més assenyada, raonable, plausible o com li vulgueu dir. Jo no crec que hi hagi una correlació entre posicions extremes i capacitat de transformació de la realitat, ni crec viable ni desitjable una república bolivariana catalana...


MANIFEST PER A LA IMPULSIÓ D’UN PROCÉS RENOVADOR A CATALUNYA

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la impulsió d’un procés de renovació social, política, econòmica i cultural del país que permeti que Catalunya enforteixi la seva cohesió social i nacional, defensi la seva identitat com a subjecte polític i la seva capacitat de triar de forma democràtica i pacífica els seus marcs polítics institucionals, i renovi profundament les seves estructures jurídiques i administratives de cara a impulsar dinàmiques presidides per l’autenticitat, la transparència, la solidaritat i l’aspiració a nous horitzons en el seu model de país.

Cal una mobilització ciutadana al voltant d’aquests propòsits que permeti fer front a la crisi econòmica de la manera més justa possible i obri un procés de renovació de les estructures i equips humans que no han gestionat aquest procés amb prou eficiència i transparència. Alhora, aquesta mobilització ha de comportar una presa de consciència de les responsabilitats de cadascú i de la necessitat de modificar actituds i comportaments socials que han permès la instauració d’un procés de degradació de les nostres institucions i la nostra vida col·lectiva. Alguns dels nostres comportaments socials, començant pel nostre individualisme, la feblesa del nostre sentit de comunitat i de la nostra capacitat d’esforç per al bé comú, la indiferència respecte a la manca de transparència, la gestió ineficaç i a les pràctiques corruptes mentre no ens afectaven directament, poden haver contribuït a fer possible la crítica i penosa situació actual.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat a l’hora d’aturar o si més no atenuar la crisi econòmica i de generar dinàmiques col·lectives que enfortissin la nostra estructura social. És urgent mirar de construir un nou model polític i social, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada, l’aportació de noves idees sobre maneres d’operar, imaginació per dibuixar camins que siguin alhora transitables i engrescadors, nous lideratges a molts nivells diferents i capacitat d’afermar un sentit comunitari que permeti noves maneres de relacionar-se i resoldre els problemes de manera oberta i lliure. Només amb una ciutadania activa, participativa, madura, lúcida, creativa i compromesa serà possible tirar endavant un procés de canvi social profund. Caldrà una actitud generosa i autoexigent per part dels ciutadans compromesos, amb una clara consciència de la vinculació existent entre els comportaments personals en la línia de l’aspiració a una major qualitat humana i el bon funcionament de les dinàmiques col·lectives.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar processos de reflexió i confluència amplis, plurals i participatius, i cal vertebrar plataformes que canalitzin constructivament el malestar social. La traducció d’aquestes dinàmiques en l’àmbit polític haurà de ser objecte de reflexió, buscant els viaranys més eficaços per renovar les estructures i dinàmiques polítiques actuals, inclosos els partits polítics. No queda exclosa la possibilitat d’una proposta política que porti al Parlament de Catalunya unes idees i unes maneres de fer que actualment potser no s’hi veuen prou reflectides.

Es tracta d’iniciar un procés des de la base social, potenciant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir dinàmiques de debat, reflexió i seguiment de la dinàmica sociopolítica que portin, si cal, a noves eines plurals i diverses de participació i fins i tot, si es considera oportú, a l’articulació d’una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la renovació de les institucions i dinàmiques de la vida política catalana aquí assenyalades. No es tracta de crear un nou partit polític, sinó d’impulsar un procés amb capacitat real d’incidència en la renovació de la nostra vida política.

Aquest projecte de canvi social i de superació de l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de les organitzacions i persones que participin en aquest procés. En podrien formar part punts com ara:

1.- Defensa de l’Estat del benestar, especialment en els àmbits de l’ensenyament, la sanitat i les prestacions socials, potenciant una major eficiència del sector públic a l’hora de portar a terme aquestes tasques i una recuperació de les dotacions pressupostàries així que sigui possible. Enfortiment dels mitjans de comunicació públics sota control democràtic.

2.- Impulsió d’una banca pública i ètica que pugui compensar les insuficiències de la banca privada. Control de l’especulació financera. Nova fiscalitat més justa i més ben implementada, lluita contra el frau fiscal.

3.- Iniciatives que afavoreixin el repartiment del treball existent, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat, així com la creació de nous llocs de treball.

4.- Recerca d’estructures polítiques més participatives, reforma de la Llei electoral, major rendició de comptes per part dels càrrecs electes, major transparència de la vida política, eliminació de privilegis associats a la funció política i lluita decidida contra la corrupció, el tràfic d’influències i els tractes de favor.

5.- Potenciació de l’habitatge social, accions per a trobar solucions equitatives en els casos de desnonaments i anàlisi de la viabilitat de les dacions en pagament retroactives.

6.- Actualització dels marcs reguladors de la dinàmica del mercat, potenciació d’un sector públic eficient i transparent, reforma en profunditat de les administracions públiques.

7.- Nova divisió territorial catalana en funció de l’especificitat del país, començant per la supressió de la divisió provincial encara que això suposi una menor presència política a les Corts espanyoles.

8.- Incorporació de criteris ecològics a l’economia.

9.- Millora dels criteris i processos d’incorporació a la ciutadania dels immigrants, potenciació de les dinàmiques per a la seva acomodació respectuosa, harmònica i participativa en la vida del país.

10.- Potenciació del nivell cultural mig del país i dels processos reflexius a nivell col·lectiu, inclosos el debat sobre els valors i la qualitat de vida personal i col·lectiva i el diàleg entre cultures i entre religions.

Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest manifest i a ajudar a construir entre totes i tots una iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític més just, capaç d’incorporar efectivament valors com la solidaritat amb els més febles, el respecte i potenciació de les llibertats personals, la transparència i una participació generosa i compromesa dels ciutadans en la vida pública que tradueixi en fets el sentit de comunitat i el servei al bé comú.



1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Una de les diferències és que probablement a tu ja no et cridarien per presentar aquest manifest (per a mi molt més profund i molt menys de l'estil brindis al sol que té l'altre) al programa "Singulars" del Jaume Barberà, i en canvi la Teresa i l'Arcadi són figures mediàtiques amb capacitat de donar escalforeta, sobre tot als qui per a mi van amb un excessiu anhel de pataleta i cridòria, i amb plantejaments més que utòpics jo diria que directament il·lusos.

Al blog de la Mercè Solé hem estat intercanviant valoracions crítiques de la iniciativa, i curiosament de moment l'únic fan incondicional de l'anomenada "Plataforma constituent" (amb aquest nom quina flaire a maig del 68, Déu meu) que ha aparegut pel blog és un jubilat que com a tal i amb la seva experiència m'imagino que ja les haurà vist de tots colors.

Aquí et deixo l'enllaç per si t'hi vols perdre i veure una mica els nostres punts de vista:

http://www.blogger.com/comment.g?blogID=686516447336418880&postID=4079297501408412209

Cordialment.