dilluns, 1 d’abril de 2013

Integritat




"Integritat, què és això? La paraula deriva del llatí integrer (sencer) i, en sentit ètic, es refereix a la coincidència entre el pensament i l'acció, entre el judici moral sobre el correcte o adequat i el que un subjecte fa o deixa de fer. La integritat, per tant, implica la renúncia a fer el mal quan se sap que ho és, i, sobretot, la recerca del bé d'acord amb el que es deriva del judici reflexiu. Per això és un clàssic en la teoria ètica la consideració que la integritat requereix el discerniment intel·lectual sobre el que està bé i el que està malament, i, a més, l'actuació de forma coherent amb els resultats d'aquest discerniment, encara que això suposi algun cost personal. De vegades, actuar bé no surt de franc, ja se sap.

La integritat implica la convicció que algunes coses estan bé i d'altres malament, i que és necessari acordar l'acció al que es deriva de tals consideracions, per provisionals que siguin. La integritat, així, suposa actuar d'acord amb allò que es deriva del judici moral: i això dignifica qualsevol vida com una vida moral, digna des del punt de vista ètic. La integritat, per això, sempre ha estat més que un valor gairebé un salconduit: "Pobres, però honrats". I punt: perquè l'honradesa, com la integritat, només depèn d'un mateix, mentre que la pobresa... bé, ja se sap."


Xavier Antich a La Vanguardia (1 d'abril de 2013)