dissabte, 3 de març de 2012

Joves i lideratge




Cinc recomanacions per a joves que desitgin mirar de ser líders, preparar-se per ser líders (o més aviat hauriem de dir "bons líders", si volem ser precisos); per tenir el coneixement (de l'entorn i d'un mateix), la integritat, la capacitat de generar visió i el carisma per vehicular-la que són ingredients necessaris per a poder exercir un bon lideratge:
  1. Formar-se bé. Llegir molt. Estudiar molt, amb rigor i constància. Ser sistemàtics i tenaços. Esdevenir cultes. Esdevenir persones amb la ment ben endreçada, amb capacitat d’anàlisi i comprensió. 
  2. Desenvolupar la sensibilitat, especialment a través 1) de la natura, 2) de l’art (la música, la literatura, les arts plàstiques, el cinema, el teatre...) i 3) de la relació amb els altres. Aprendre a ser amic i a estimar.
  3. Esdevenir persones amb gruix i aplom. Persones que transmeten consistència, autenticitat, coherència, sinceritat. Persones obertes als grans valors (justícia, llibertat, bondat...). Persones allunyades de la superficialitat i la banalitat: persones que miren de viure a fons, que exploren la realitat fins al final, que busquen el sentit últim o profund del que veuen i el que viuen.
  4. Mirar de ser persones imaginatives, creatives, innovadores, capaces de pensar el futur, de concebre nous horitzons, d’aportar novetat. 
  5. Esdevenir persones responsables, amb capacitat de compromís, amb voluntat de servei als altres, amb ganes d’ajudar els altres a viure millor, a ser millors persones, a afrontar els reptes que tenen al davant.
Això és el que es pot fer si es vol accedir al lideratge. La resta no està a les pròpies mans. Depèn del context i del moment. Pot tocar o no. No cal desitjar-ho ardentment: simplement, cal estar disposat i preparat a assumir el lideratge si arriba.


1 comentari:

Fede de Gispert ha dit...

Hi ha una cosa de la que discrepo del que comentes sobre líders: “joves que desitgin ser líders”. És en el desig, en la voluntat conscient on comença el lideratge? On es basa? No puc dir que el líder neixi i prou, però dubto de la possibilitat de “convertir-se” (tot esperant a condicions d’entorn favorables, és clar) a partir de la mera voluntat.

Els cinc punts que enumeres apunten cap a a ser una persona virtuosa, i no puc deixar d’estar d’acord i de desitjar saber créixer, i esdevenir millor persona, gestor, manager, pare, amic… però francament no crec en el poder de la voluntat –haig de dir exclusivament?- quan estem parlant de bon lideratge. Crec que és imprescindible ser una persona virtuosa, probablement no hi pot haver un bon líder sense els 5 ingredients, però em fa l’efecte que vinguin de a voluntat. Hi ha d’haver sentit previ, condicions naturals, inclinacions favorables… i després esforç, és clar. Que no desig. El desig de ser millor, es pot desitjar el poder, assolir una fita… però desitjar el lideratge? El lideratge, em deien a classe, no s’aconsegueix sinó que és atorgat. S’ha de voler créixer, les condicions o lideratge ha de venir donats. Vas dir que el lideratge és excepcional, hi estic d’acord, i per això desitjar-ho em sembla ingenu, va, potser pueril. Penso que s’ha de créixer en els 5 ingredients… per aspirar a la noblesa d’esperit. Dèia en Randy Pausch –professor que va fer “my last lecture” sabent que anava a morir- i va dir una cosa molt senzilla: la bona sort –l’excepcionalitat- és el resultat de dues coses: preparació i oportunitat. Preparació voluntària per ser ‘virtuós’.

Gràcies per l’Aglaia, de nou!