dilluns, 13 de febrer de 2017

Zenit físic





Random Hearts (1999) va ser la penúltima pel·lícula de Sydney Pollack, un dels directors que han acompanyat la nostra generació. La protagonista l'encarna Kristin Scott Thomas, la qual mostra en aquesta obra el seu rostre més encantador. L'actriu tenia 39 anys, i sigui per l'habilitat, delicadesa o admiració del director i del fotògraf, sigui perquè ella estava en un moment personal de plenitud, és una delícia anar contemplant les seves expressions, mostrades amb una enorme sensibilitat per una càmera ben portada.

Passa una cosa semblant amb Jane Fonda a Klute d'Alan J. Pakula (1971), amb Victoria Abril a Rio abajo de José Luís Borau (1984), amb Verónica Forqué a Qué he hecho yo para merecer esto de Pedro Almodóvar (1984), amb Meryl Streep a The Bridges of Madison County de Clint Eastwood (1995), amb Laura Fraser a Left Luggage de Jeroen Krabbé (1998), amb Aitana Sánchez-Gijón a Celos de Vicente Aranda (1999), amb Diane Lane a A walk on the moon de Tony Goldwyn (1999), amb Leonor Walting a Son de Mar de Bigas Luna (2001), amb Gwyneth Paltrow a Proof de John Madden (2005), amb Diane Krüger a Copying Beethoven d'Agnieszka Holland (2006), amb Kate Winslet a The Reader de Stephen Daldry (2008), amb Bárbara Lennie a María (y los demás) de Nely Reguera (2016). Es tracta de màgiques conjuncions que permeten contemplar la versió més bella i delicada del rostre i el cos d'una actriu.

Potser cadascú té un moment així en la seva vida, un moment de serena plenitud on assolim el màxim de nosaltres mateixos, on som el millor que podem ser. Pot ser un moment més curt o més llarg, pot ser en qualsevol etapa de la nostra vida. No és quelcom al que s'hagi d'aspirar, però si passa, és bonic prendre'n consciència i continuar, perquè també la plenitud és fugaç, impermanent.