dimecres, 14 de setembre de 2011

Tolerància crítica


Jawlensky 1910

Ser tolerants no vol dir no ser crítics. Es pot tolerar quelcom, acceptar quelcom, respectar quelcom, acollir quelcom sense per això haver de deixar d'avaluar-ho críticament, de fer-ne balanç, de veure'n les virtuts i els defectes, els avantatges i els inconvenients.

La tolerància sense esperit crític porta al relativisme i a la indiferència. A curt termini pot generar menys conflicte, però també encobreix situacions inestables, perpetua soterradament tensions que poden acabar explotant, no fa millorar les coses.

L'esperit crític sense tolerància porta a la rigidesa, la imposició, el dogmantisme i la prepotència. Genera ressentiment i és llavor de violència.

La toleràsncia crítica demana un esperit obert, lúcid i pacífic, una capacitat d'anàlisi el més objectiva possible i una consciència el més clara possible dels propis valors. Aquests valors són l'escala de mesura amb la que podem exercir la crítica. Cal, doncs, tenir-los el més ben formulats i madurats possible. La crítica exercida només des d'impressions i intuïcions més o menys confuses no farà més que distorsionar la visió i complicar encara més les coses.