dimarts, 31 de maig de 2011

Millorar lentament



Anatole France

Marie-Claire Blancquart diu al seu Prefaci a la novel·la "Les dieux ont soif" d'Anatole France, Permi Nobel de Literatura del 1921, en edició de Gallimard del 1989:

"Una posició coherent és doncs expressada per l'escriptor [Anatole France] en les seves obres de creació i crítica dels anys 1890: refús de considerar els homes de la Revolució [francesa] com a herois que estan per sobre de la humanitat; refús de constituir en mite la Revolució; judici matisat sobre els partits, tendència més pronunciada que anteriorment a tenir en compte la complexitat de les situacions. Però un horror tenaç del fanatisme. I una antipatia contra Rousseau que sempre va estar en ell. No va cessar de creure que, dolent ["méchant"] per naturalesa, l'home només pot millorar lentament, i allunyant-se de la seva naturalesa. És a dir, pensar al revés que Rousseau. A la Introducció a les Opinions de M. Jérôme Cognard, el 1893, escriu que Robespierre, "home d'alta intel·ligència i de costums íntegres" va fer "tot el mal possible" perque "era optimista i creia en la virtut". "Quan es vol convertir els éssers humans en bons i assenyats, lliures, moderats, generosos, es va a parar fatalment a voler-los matar a tots". (...) Tolerància i compassió recíproques serien les úniques regles sanes de conducta entre els éssers humans, tan fràgils."