Twombly 1961 |
Pot ser útil tenir a mà un conjunt d'obres que poden ajudar a agafar gust per la música clàssica. Es tracta de tastar-ne i retenir aquelles que ens cridin l'atenció. "Tastar" vol dir sentir prou vegades com perquè després ens sigui possible dir "això ho conec", encara que no sapiguem quina obra és. Millor no seguir un criteri cronològic a l'hora de tastar. Quan quelcom crida l'atenció, fixar-s'hi, llegir coses sobre l'obra i l'autor, mirar de trobar obres properes.
De totes aquestes obres n'hi ha grans versions; les que s'indiquen només són unes poques de les possibles.
Renaixement
Cristóbal de
Morales (1500-1553)
Ø Officium defunctorum
Ø Missa Pro Defunctis
Hi ha una preciosa versió d'ambdues obres per Jordi Savall (Astrée
Audivis)
Victoria (1548-1611)
Ø Ave Maria
- Senex Puerum portabat
- Requiem
Monteverdi (1567-1634)
Ø Lament d’Ariadna
- Orfeo (òpera de 1607)
- Vespres de la Mare de Déu
(1610)
Barroc
Corelli (1653-1713)
Ø Concerti grossi, Op. 6 (1714)
Purcell (1659-1695)
Ø Dido i Eneas (òpera de 1689,
curta i amable)
Ø Música per al funeral de la
reina Mary
Couperin (1668-1733)
- Trois leçons de ténèbres (1714)
Vivaldi (1678-1741)
Ø "Les quatre estacions" (1725). Extraordinàries; n'hi ha una bona versió de Von Karajan amb Michel
Schwalbé al violí (DG), amb un tempo una mica lent però que permet descobrir
totes les subtileses del violí, deliciosament tocat per Schwalbé.
- L'estro armonico Op. 3
(1712)
- Glòria RV 589
- Stabat Mater
- I molts altres concerts, sobretot de violí, plens de vida i d'alegria
Scarlatti (1685-1757)
- Sonates. Són famoses les versions de Horowitz
Bach (1685-1750)
Ø Concerts per a violí BWV 1041, 1042 i per a dos violins BWV 1043. Per exemple, en la versió dels Oistrach (Deutsche Grammophon) o la de
l'Academy of Ancient Music dirigida per Christopher Hogwood (Decca)
Ø Suites n. 2 i 3, BWV 1067 i
1068, especialment la famosa Ària de la suite n. 3 BWV 1068
Ø Suites per a violoncel sol, BWV 1007 a 1012. És de referència la versió de Pau Casals (EMI),
enregistrada el 1936
- Concerts de Brandemburg, BWV 1046 a 1051
Ø Sonates i partites per a
violí sol, BWV 1001 a 1006
Ø El clavecí ben temperat, BWV
846 a 893
Ø Variacions Goldberg BWV 988. És famosa i brillant la versió de Glenn
Gould (CBS)
Ø Passió segons Sant Mateu
(1729)
Ø Oratori de Nadal BWV 248 (1734)
Ø Missa en Si m BWV 232 (1733),
la seva gran missa
- Suites franceses per a
clavecí
Ø L’ofrena musical BWV 1079
Ø L’art de la fuga BWV 1080
- Cantates (les BWV 140 i 147 i
alguna selecció)
- Tocates i fugues per a orgue
BWV 565
Haendel (1685-1759)
Ø El Messies (1714)
Ø Música aquàtica (1717)
Ø Música pels focs artificials (1749)
Ø Concerti grossi, Op. 6
(1739). Magnífics; bona versió
dirigida per Raymond Leppard (Phillips)
Classicisme
Gluck (1714-1787)
- Orfeo i Euridice (òpera, 1762)
Haydn (1732-1809)
Ø Concert per a violoncel en Do. Gran versió de Jacqueline du Pré (EMI)
Ø Quartets Op. 33, 51, 64, 76 i 77. L'Op.
51 és preciós; el 76.3 és el conegut Kaiserquartett i el seu moviment lent
esdevingué l'himne alemany; també és famós el 74.3, Reiterquartett.
Ø Trios amb piano. Extraordinària versió del trio Beaux Arts.
Ø Simfonies 93 a 104, escrites a
Londres, especialment la 94 (1791)
Ø Sonata Hob.XVI:52
- La creació (1799)
- Les estacions (1801)
Mozart (1756-1791)
Ø Simfonia concertant per a violí
i viola K 364. Remarcable; gran versió de Perlman i Zuckerman
Ø Concerts per a piano n. 9 K 271
i del 17 al 27, especialment l'adagio del 21
Ø Concerts per a violí
Ø Petita música nocturna K 525
Ø Requiem K 626 (1791)
- Sonates per a piano, especialment la K 331
- Sonates per a violí i piano
- Simfonies 35 a 41,
especialment les tres darreres.
- Quartets K 348, 421, 428,
458, 464, 465, 499, 575, 589, 590
- Quintet per a cordes K 516
- Concerts per a trompa,
especialment el n. 2 K 417
- Concert per a clarinet K 622
- Sonata K 457
- Fantasia K 475
- Adagio i fuga K 546
- Missa en Do menor, K 427 (1783)
- Òperes: La flauta màgica (1791), Don Giovanni (1787), Les noces de Fígaro (1786),
Cosi fan tutte (1790)
Beethoven (1770-1827)
Ø Concert per a violí Op. 61
(1806). Obra mestra. Ens agrada especialment la versió de Perlman amb Giulini (EMI). També són molt apreciades les versions de Menuhin amb Furtwängler, la d'Oistrakh amb Cluytens i la de Francescati amb Walter.
Ø Concerts per a piano n. 2 (1789), 3 (1801), 4 (1806, obra mestra) i 5 (1809).
Ø Quartets; tots excel·lents,
dividits en primerencs, mitjans i tardans; els tardans, especialment els Op.
130 a 133 són insòlits, d'una gran modernitat. Bona versió del quartet Alban Berg (EMI).
Ø Simfonies n. 3 (1804), 5 (1807), 6
(1808), 7 (1812) i 9 (1824), totes elles obres mestres.
Ø Sonates per a violí, Op. 23, 24
("Primavera", preciosa), 30 i 47 ("Kreutzer", intensa).
Ø Sonates per a piano, Op. 10 (atenció al segon
moviment de la 10.3), 13 (la gran "Patètica"), 27 (especialment la
27.2, la meravellosa "Mondschein",
"Clar de lluna"), 28, 31 i a partir de la Op. 49 (especialment la Op.
57, la coneguda "Apassionata",
i la Op. 106, la "Hammerklavier")
Ø Fidelio(1805), la seva única òpera, amb un meravellós quartet.
- Missa Solemnis (1818), la seva grandiosa missa; fixar-se en el Benedictus.
- Sonates per a violoncel, Op. 69 (1808) i 102 (1815)
- Trios Op. 70 (1808) i 97 (1811)
- Septet Op. 20 (1800), amb un emotiu i amable segon moviment.
Romanticisme
Weber (1786-1826)
- Der Freischütz (òpera, 1821)
Rossini (1792-1868)
- Les sonates per a corda
- Stabat Mater (1841). Bona versió de Giulini (DG)
- Petita missa solemne (1863)
- Les obertures d'algunes
òperes, com ara les de La gazza ladra i Guillem Tell
Schubert (1797-1828)
Ø Octet en Fa D 803, amb el seu encantador segon moviment.
Ø Quintet en La, Op. 114.
Ø Quintet
en Do, Op. 163 D 956 (els moviments 1, 3 i 4 són rics i potents; el 2 és una veritable perla.
Els primers entre 4 i 5 minuts -segons les versions- són un dels temes més
colpidors de la música clàssica, d'una netedat i una coherència de
desenvolupament extraordinàries; després, una agitació apareix, fins que cap al
minut 8 el tema inicial retorna, però amb la marca del passatge agitat
experimentat; impressionant. N'hi ha una bona versió enregistrada el 1952 a
Prades amb Pau Casals).
Ø Quartets, especialment "La
mort i la donzella" n. 14 D 810, molt emocionant.
Ø Impromptus D 899 i 935
Ø Sonata per a violoncel i piano
en La m D 821
Ø Trios amb piano D 898 i 929 (el D 898, acabat el
1828, té un inspirat primer moviment d'un alegre optimisme; el segon és d'una
gran tendresa; el tercer, d'una dolça alegria i el quart d'una ferma vitalitat.
En el D 929 el moviment més inspirat és el segon, una veritable perla, que va
formar part del la banda sonora de la pel·lícula Barry Lyndon. Les versions del
Beaux Arts Trio són rotundes i brillants; les del Trio Fontenay més dolces i
lligades.)
- Quintet amb piano “La truita”
D 667
Ø "La bella molinera" D
795, cicle de cançons
Ø "Viatge d’hivern"
D 911, cicle de cançons
Ø "El cant del cigne" D
957, cicle de cançons
Ø Altres lieder (antologia; ens
agraden especialment les versions de Gundula Janowitz)
- Simfonies n. 5, 8 i 9, D 485,
759 i 944
- Sonates per a piano,
especialment la sonata en Si bemoll D 960
- Fantasia Wanderer, D 760
Berlioz (1803-1869)
Ø Simfonia fantàstica Op. 14 (1830), obra mestra; ens agrada una de les versions de
Charles Munch amb la Boston Symphony Orchestra, de 1954; és molt ben valorada
la versió de Colin Davis amb la Concertgebouw.
- Romeu i Julieta Op. 17
- Requiem (Gran missa dels morts)
Mendelssohn (1809-1847)
Ø Concert per a violí en Mi m,
Op. 64, obra mestra, un dels
grans concerts de violí
Ø Simfonies 3, 4 i 5
Ø "El somni d’una nit
d’estiu"
Ø Romances sense paraules
- Concerts per a piano Op. 25 i
40
- Elies (oratori)
Chopin (1810-1849)
Ø Nocturns
Ø Valsos
Ø Preludis
Ø Balades
Ø Mazurques
Ø Estudis
- Scherzos
- Poloneses
- Sonates per a piano, Op. 35 i
58
- Sonata per a violoncel i
piano, Op. 65
- Concerts per a piano n. 1 Op.
11 (1829) i n. 2 Op. 21 (1828)
Schumann (1810-1856)
Ø "Kinderszenen", Op. 15, delicioses petites peces per a piano. Ens
agraden les versions de Marta Argerich i Maria Joao Pires.
Ø Concert per a piano, Op. 54 (gran versió de Clara Haskil)
- Concert per a violoncel en La
m, Op. 129 (gran versió de Pau Casals)
- Concert per a violí en Re m (escrit ja a la frontera de la bogeria; bona
versió de Henryk Szeryng amb Antal Dorati dirigint la Orquestra Simfònica de
Londres)
- Simfonia n. 2, Op. 61
- Lieder, Op. 39, 48
- Estudis simfònics Op. 13
(1834), per a piano
- Quartet amb piano Op. 47. Amb un tercer moviment extraordinari, si més no en la versió del trio
Beaux Arts
Listz (1811-1886)
- Concerts per a piano n. 1 i 2
- Estudis
- Rapsòdies hongareses
- "Anys de
peregrinació"
- Simfonia Faust
- Sonata en Si menor
- Peces per a piano com La
lugubre gondola R 81 (segona versió), Nuages gris R 78 o Schlaflos,
Frage und Antwort Nocturne R 79
Wagner (1813-1883)
Ø Parts orquestrals i una tria de parts cantades de les grans
òperes: Lohengrin (preludi de l'acte
I), Tannhauser (obertura), Tristany i
Isolda (obertura i tota l'òpera), Els mestres cantaires, L'holandès errant, Les
Walkíries (la famosa cavalcada), Siegfried,
El capvespre dels déus (mort de Siegfried a l'acte III), Parsifal...
Ø Idili de Siegfried
Mussorgski (1839-1881)
Ø Quadres d’una exposició
- Borís Godunov (òpera, 1873)
Verdi (1813-1901)
Ø Requiem (1874)
- Quattro pezzi sacri
Ø La Traviata (òpera, 1852)
- Altres òperes: Il
trovatore, Rigoletto, Don Carlo, Otello, Falstaff...
Gounod (1818-1893)
Ø Faust (òpera, 1859)
Bruckner (1824-1896)
Ø Simfonies n.4, 5, 7, 8 i 9
Brahms (1833-1897)
Ø Un rèquiem alemany (1868), Op. 45, amb
el seu impressionant segon moviment
- Simfonies, Op. 68, 73, 90, 98
- Concerts per a piano n. 1 en
Re m, Op. 15 (1858) i n. 2 en Si bemoll, Op. 83 (1881)
- Concert per a violí en Re,
Op. 77 (1878)
- Doble concert per a violí i
viloloncel en La m, Op. 102 (1887)
- Sonata per a violí n. 1
- Quartet de corda n. 1
- Quintet de corda n. 2
- Quintet amb clarinet
- Liebslieder Op. 52
- Zigeunerlieder Op. 103
Saint-Saëns (1835-1921)
- Concert per a violoncel Op.
33
Bizet (1838-1875)
Ø Carmen (òpera, 1875)
Txaikovski (1840-1893)
Ø Concert per a piano, Op. 23
(obra mestra)
Ø Concert per a violí, Op. 35
Ø Serenada per a corda, Op. 48
(preciosa)
Ø Simfonies n. 4, 5 i 6 (Op. 36,
64 i 74; la versió considerada millor és la de Mravinsky)
- Suites de “El llac dels
cignes” i “El trencanous”
- Evgen Oneguin (òpera)
Dvorak (1841-1904)
Ø Serenada per a corda, Op. 22 (preciosa)
Ø Concert per a violoncel en
Si m, Op. 104 (de 1895, una
obra brillant i optimista; hi ha una bona versió de Pierre Fournier amb la
Berliner Philharmoniker dirigida per George Szell, de 1962, i una altra bona
versió de Jacqueline du Pré amb la Chicago Symphony dirigida per Daniel
Barenboim, que llavors era el seu marit, de 1970; en el primer moviment hi ha
un passatge on la Du Pré et fa posar la pell de gallina)
Ø Simfonies 6, 7, 8 i 9, Op. 60,
70, 88 i 95 (especialment la darrera, “Del nou món”)
- Quartets n.8 a 14
(especialment el n.9, Op.34 i el “Quartet americà” n.12, Op. 96). Gran versió del Quartet de Praga.
- Trio amb piano Op. 90
- Quintet amb piano n. 2 en La
Op. 81
- Dances eslaves, Op. 46 i 72
- Stabat Mater, Op. 58
(bona versió de Sawallisch)
- Requiem Op. 89
Grieg (1843-1907)
Ø Concert per a piano en La m,
Op. 16
Ø Dues melodies elegíaques, Op.
34
Ø Suite Holberg, Op. 40
Ø Peer Gynt, Op. 23
- Suite lírica, Op. 54
- Peces líriques per a piano
Fauré (1845-1924)
Ø Requiem, Op.48 (obra
mestra, 1890)
- Elegia Op. 24
- Nocturns
Elgar (1857-1934)
- Marxes de pompa i
circumstància Op. 39
Puccini (1858-1924)
- Les grans òperes: La Bohème, Tosca, Madama Butterfly
Albéniz (1860-1909)
Ø Iberia
- Suite española
Mahler (1860-1911)
Ø Simfonies
Ø Das Lied von der Erde
Ø Kindertotenlieder
Ø Rückertlieder
- Das Knaben Wunderhorn
R. Strauss (1864-1949)
Ø Les metamorfosis
Ø Mort i transfiguració, Op. 24
Ø Lieder, Op. 27 (i molts altres, especialment els quatre darrers). Gran versió de Dietrich Fischer-Dieskau.
- Till Eulenspiegel, Op. 28
- Així parlà Zaratustra, Op. 30
- Vida d’heroi, Op. 40
- Simfonia alpina, Op. 64
- Simfonia domèstica
- Don Quixote
- Interludis simfònics
d’”Intermezzo” (especialment el segon)
- Fantasia simfònica de Die
Frau ohne Schatten
- Suite de “El cavaller de la
rosa”
Segle XX
Debussy (1862-1918)
Ø Deux Arabesques
- La plus que lente
- Images
- Préludes
- Estampes
- Nocturnes
- Jeux
- Clair de lune, tercer
moviment de la Suite bergamasque
- La mer
- Prélude à l'après-midi
d'un faune
- Pelléas et Mélisandre
- Martiri de Sant Sebastià
- Quartet de corda
Satie (1866-1925)
Ø Gnossiennes
Ø Gymnopédies
Reger (1873-1916)
Ø Sonates per a violoncel
Ravel (1875-1937)
- Daphnis et Chloé (1912)
- Concert per a piano en Sol
Op. 23 (1931)
- Concert de piano per a la mà
esquerra (1930)
- La Valse (1920)
- Boléro (1928)
- Rapsòdia espanyola (1907)
- Valses nobles et sentimentales (1911)
- Pavane pour une Infante défunte (1899)
- Pavane pour une Infante défunte (1899)
- Quartet de corda en Fa (1903). N’hi ha una bona versió del Quartetto Italiano.
- Trio amb piano en La m (1914). N’hi ha una bona versió del Beaux Arts Trio.
- Sonata per a violí i piano en Sol (1927). N’hi ha una bona versió d’Arthur Grumiaux amb István Hajgu.
- Trio amb piano en La m (1914). N’hi ha una bona versió del Beaux Arts Trio.
- Sonata per a violí i piano en Sol (1927). N’hi ha una bona versió d’Arthur Grumiaux amb István Hajgu.
- Introducció i allegro (1905)
- Le tombeau de Couperin (1917)
Falla (1876-1946)
Ø El amor brujo
Schönberg (1874-1951)
Ø La nit transfigurada, Op. 4
(obra mestra; n'hi ha una emocionant interpretació de la versió per orquestra de cordes de Karajan amb la Berliner Philharmoniker)
- Gurrelieder
- Erwartung, Op. 17
- Pierrot lunaire
- El supervivent de Varsòvia
- Quartets
- Concert per a violí Op. 36
- Concert per a piano Op. 42
Berg (1885-1935)
- Tres peces per a orquestra
Op. 6
- Suite lírica
- Suite de “Lulú”
- Concert per a violí
Webern (1883-1945)
- Cinc moviments Op. 5
- Sis peces per a orquestra Op.
6
Bartok (1881-1945)
Ø Concert per a orquestra, Sz 115 (1943, obra brillant; n'hi ha una bona versió de János Ferencsik)
- Música per a cordes,
percussió i celesta Sz. 106
- Quartets (difícils però
impactants)
- Sonata per a violí sol
- Sonates per a violí i piano
- Concert per a violí n. 2
- Concert per a piano n.3, amb
el seu emocionant segon moviment
Stravinski (1882-1971)
Ø La consagració de la primavera
(obra mestra, 1913)
- L’ocell de foc (1910)
- Petruxka (1911)
- Noces (1917)
- La història del soldat (1918)
- Pulcinella (1920)
- Octet de vent (1923)
- Oedipus Rex (1926)
- El bes de la fada (1928)
- Simfonia dels Salms (1930)
- Cantata (1952)
- Septuor (1953)
- Canticum Sacrum (1955)
- Agon (1957)
- Threni (1958)
- Requiem (1966)
Xostakovitx (1906-1975)
- Quartets
- Simfonies. Hi ha qui considera que les millors versions són les de Mravinski per a
les simfonies 5 a 12 i 15 i les de Kondraixin per a les simfonies 1 a 4, 6, 9
13 i 14.
- Sonata per a violoncel, Op.
40
- Trio, Op. 67
- Preludis i fugues per a
piano, Op. 87 (1951)
- Concert per a violoncel Op.
107
- Concert per a piano, trompeta
i orquestra de cordes en Do m Op. 35, amb el seu emocionant segon moviment
- Sonata per a violí i piano
Op. 134
- Sonata per a viola i piano
Op. 147
Britten (1913-1976)
- Peter Grimes (1945)
- Billy Budd (1960)
- La violació de Lucrècia
(1947)
- Canticles
- Simple Symphony (1934)
- Spring Symphony (1949)
- War Requiem (1951)
- Segona suite per a violoncel
Op. 80 (1962)
- Tercera suite per a violoncel
Op. 87 (1972)
- Concert per a piano n. 1
(1945)
Barber (1910-1981)
Ø Adagio per a cordes, Op. 11
Mompou (1893-1987)
Ø Música callada
- Cançons i danses
Poulenc (1899-1963)
- Stabat Mater
- Gloria
- Motets de penitència
- Missa en Sol
- Sonata per a flauta
- Concert per a orgue
Messiaen (1908-1992)
Ø Quatuor pour la fin du temps. Estrenat el 15 de gener de
1941 a Stalag VIII-A, un campament per presoners de guerra a Görlitz, Alemanya
(actualment Zgorzelec, Polònia), per part de Messiaen (que havia escrit l'obra
en aquest mateix campament) i tres altres presoners músics, sota la pluja, amb
instruments molt precaris i davant de 400 presoners més. Messiaen va dir més
tard respecte a aquesta estrena: “Mai no he sigut escoltat amb una atenció i
comprensió tan profunda com llavors.”