dimecres, 13 de juliol de 2016

Sobre música clàssica: directors




Twombly 1961



Un tema complicat, lligat a la qüestió de les versions, és el dels directors d'orquestra. Un possible llistat provisional de grans directors de música clàssica de la segona meitat del segle XX que ens són rellevants podria ser més o menys aquest:


Grans

Abbado, Claudio (1933-2014); Bernstein, Leonard (1918-1990); Böhm, Karl (1894-1981); Celibidache, Sergiu (1912-1996); Fürtwangler, Karl (1886-1954); Giulini, Carlo Maria (1914-2005); Jochum, Eugen (1902-1987); Karajan, Herbert von (1908-1989); Klemperer, Otto (1881-1960); Mravinski, Ievgueni (1903-1988); Szell, Georges (1897-1970); Walter, Bruno (1876-1962).


- També grans

Ancerl, Karel (1908-1973); Ansermet, Ernest (1883-1969); Boulez, Pierre (1925-2016); Fricsay, Ferenc (1914-1963); Haitink, Bernard (1929-); Harnoncourt, Nikolaus (1929-2016); Kleiber, Carlos (1930-2004); Kondraixin, Kirill (1914-1981); Kubelik, Rafael (1914-1996); Leonhardt, Gustav (1928-2012); Neumann, Vaclav (1920-1995); Richter, Karl (1926-1981); Rojdestvenski, Genaddi (1931-); Sawallisch, Wolfgang (1923-2013); Solti, Georg (1912-1997); Toscanini, Arturo (1867-1957).


Notables

Barbirolli, John (1889-1970); Barenboim, Daniel (1942-); Beecham, Thomas (1879-1961); Boult, Adrian (1889-1983); Brüggen, Frans (1934-2014); Christie, William (1944-); Davis, Colin (1927-2013); Decker, Franz-Paul (1923-2014); Dohnányi, Christoph von (1929-); Dorati, Antal (1906-1988); Dutoit, Charles (1936-); Ferencsik, János (1907-1984); Fournet, Jean (1913-2008); Frühbeck de Burgos, Rafael (1933-2014); García Navarro (1941-2001); Gardiner, John Elliot (1943-); Gergiev, Valery (1953-); Guest, George (1924-2002); Hager, Leopold (1935-); Herreweghe, Philippe (1947-); Hogwood, Christopher (1941-2014); Horenstein, Jascha (1898-1973); Inbal, Eliahu (1936-); Janssons, Mariss (1943-); Jarvi, Neeme (1937-); Kempe, Rudolf (1910-1976); Kertész, István (1929-1973); Knappertsbusch, Hans (1888-1965); Koussewitzki, Serge (1874-1951); Leppard, Raymond (1927-); Levine, James (1943-); Maazel, Lorin (1930-2014); Markevitch, Igor (1912-1983); Marriner, Neville (1924-2016); Martinon, Jean (1910-1976); Masur, Kurt (1927-2015); Mehta, Zubin (1936-); Munch, Charles (1891-1968); Münchinger, Karl (1915-1990); Muti, Riccardo (1941-); Norrington, Roger (1934-); Ormandy, Eugène (1899-1985); Ozawa, Seiji (1935-); Pinnock, Trevor (1946-); Previn, André (1929-); Rattle, Simon (1955-); Reiner, Fritz (1888-1963); Rilling, Hellmut (1933-); Salonen, Esa-Pekka (1958-); Sanderling, Kurt (1912-2011); Sinopoli, Giuseppe (1946-2001); Stokovski, Leopold (1882-1977); Svetlanov, Yevgeny (1928-2002); Talich, Vaclav (1883-1961); Temirkanov, Yuri (1938-); Tennstedt, Klaus (1926-1998); Tilson-Thomas, Michael (1944-); Wand, Gunter (1912-2002).



Un altre enfocament possible per mirar de parlar de directors és situar-los més en el temps. Per exemple, i sempre dins del segle XX, diferenciant entre (versió molt provisional):

Antics (o sigui bons però amb enregistraments sovint vells, dels anys cinquanta o anteriors): Wilhelm Fürtwangler (1886-1954) i Otto Klemperer (1881-1960) (els dos grans directors alemanys d'avantguerra; Fürtwangler va ser considerat col·laboracionista amb el nazisme). Bruno Walter (1876-1962) (deixeble i amic de Mahler, considerat com a gran intèrpret d'aquest compositor). Tenim poc situats famosos directors antics com Arturo Toscanini (1867-1957) (director de la Simfònica de Nova York; el poc que hem sentit ho trobem mecànic, però té molta fama), Adrian Boult (1889-1983), John Barbirolli (1889-1970) o Ernest Ansermet (1883-1969).

Intermedis (anys seixanta/setanta): Karl Böhm (1894-1981) (alemany), Rafael Kubelik (1914-1996) (txec, expert en Dvorak i també un gran mahlerià, amb una interpretació famosa de la 5a, utilitzada a la pel·lícula Mort a Venècia), Klaus Münchinger (1915-1990) (també alemany, gran intèrpret de passions de Bach), Eugen Jochum (1902-1987), George Szell (1897-1970).

Moderns (anys setanta/vuitanta): Sergiu Celibidache (1912-1996) (fins fa poc no ha sortit discografia, un cop mort; en principi excel·lent, sobretot en Bruckner); Herbert von Karajan (1908-1989) (té molts fans i detractors alhora; també considerat proper al nazisme, però aconseguí ser ell i no Celibidache el titular de la Filharmònica de Berlin); Leonard Bernstein (1918-1990) (nordamericà, molt vital, també gran mahlerià); Karl Richter (1926-1981); Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) (enormement discutit; propulsor de la recuperació d'instruments antics, considerat antiromàntic, les seves versions són molt personals, amb aspectes molt intreressants i de vegades massa eixutes d'emoció; seria el pol oposat de Münchinger, per exemple); Wolfgang Sawallisch (1923-2013); Georg Solti (1912-1997) (període de maduresa amb la Simfònica de Chicago); els grans italians Carlo Maria Giulini (1914-2005) i Claudio Abbado (1933-2014) (titular de la Filharmònica de Berlín i antic titular de la de Viena; un personatge serè, equilibrat, aparentment sense els "divismes" de tants directors); Bernard Haitink (1929-); els russos Ievgueni Mravinski (1903-1988), Kirill Kondraixin (1914-1981), Yevgeny Svetlanov (1928-2002), Guennadi Rojdestventski (1931-), Yuri Temirkanov (1938-). En una línia semblant a Harnoncourt hi hauria segurament Roger Norrington (1934-); en una posició menys radical hi ha altres grans experts en música antiga com Trevor Pinnock (1946-) o John Elliot Gardiner (1943-). Finalment, hi ha un grup de directors potser no genials però sí molt fiables, centrats en el barroc (molt de Bach i Haendel) però amb ampliacions a Haydn, Mozart i Purcell: George Guest (1924-2002), Gustav Leonhardt (1928-2012), Neville Marriner (1924-), Raymond Leppard (1927-), Helmuth Rilling (1933-).

Moderníssims (anys noranta), destaquen Valery Gergiev (1953-), Simon Rattle (1955-), Essa Peka Salonen (1958-).