dimarts, 23 de gener del 2024

La resurrecció de Jesús



Pontormo 1525


"Tingué coneixement Jesús de la seva resurrecció? Crec sincerament que no. Els textos evangèlics que l'assenyalen són de clar caire postpasqual. És la comunitat primitiva que atribueix a Jesús el coneixement d'allò que s'esdevingué després de la seva mort. D'altra manera hauria estat una comèdia tot el compromís de Jesús, el seu risc i la seva mateixa mort, si hagués previst un final feliç. Ni Jesús ni Déu no fan teatre. La por de Jesús a Getsemaní va ser molt certa, la sensació de fracàs i d'abandó a la creu fou veritablement autèntica. No hi ha res, doncs, que es permeti entrellucar aquella previsió."


"L'episodi de la tomba buida opino que constitueix una expressió merament simbòlica, encara que no gaire encertada, de la resurrecció de Jesús. El cadàver romangué al sepulcre i es descompongué com tots els cadàvers humans. La resurrecció té un altre sentit i no té res a veure amb la reanimació d'un cadàver ni amb la reassumpció d'aquest per l'univers. No és correcte adduir en contra d'això la citació del salm 16 feta per Actes 2, 27, puix que el que es vol afirmar aquí és el messianisme de Jesús, i a més el salm no parla de corrupció del cos sinó que diu, en la forma hebrea, "no deixaràs que caigui a la fossa", es a dir, no deixaràs que mori. No comparteixo l'opinió, manifestada entre altres per Ruckstuhl, segons la qual fora inconcebible l'anunci de la resurrecció de Jesús a Jerusalem sense que el sepulcre fos buit. Això per diverses raons. La fe en la resurrecció no fou una cosa tan immediata a la mort de Jesús com per no donar temps al fet de la descomposició del cadàver. A més, la primitiva proclamació de la resurrecció de Jesús mai no fou materialitzant, sinó que anuncia un fet d'una altra dimensió no susceptible a la temporalització ni a l'espacialització. La falòrnia jueva pressuposa una concepció materialitzant de la resurrecció o haver entès molt toscament la proclamació pasqual. Els deixebles podien simplement remetre's al sentit que donaven a la resurrecció d llur Mestre, sense necessitat de recórrer al terreny dels contrincants  ni emprar, també, arguments materialitzants. És veritat que el relat afirma que la tomba era buida, però això no exclou el seu caràcter simbòlic. El poc valor que la tradició donà al relat de la tomba buida es mostra perquè són unes dones les protagonistes i perquè els narradors posen tota la cura  a afirmar que de la tomba buida no neix la fe, sols en neixen el temor i l'estranyesa. L'interès del relat, tal com ara està compost, se centra en l'anunci angèlic. El símbol de la tomba buida n'és una mera ocasió. De si no produeix res que ja no estigui produït: la fe ha nascut de l'anunci, no de la buidor. I fins aquest anunci és reduït a segon terme: la fe dels apòstols i llur predicació són independents del missatge de les dones. La fe de l'Església neix de les aparicions. I si aquestes, en llur expressió, tenen un caràcter simbòlic -no les experiències, que són històriques!-, no veig per què la tomba buida ha de tenir més entitat històrica que aquelles."


Jordi Llimona Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 164-165, 254-255).



Tintoretto 1543