Klee 1929
Com passa també amb el Llibre dels Salms de la Bíblia, aquests textos transmesos de generació en generació sovint tenen distribucions una mica arbitràries. Hem mirat de reordenar el Daodejing de manera que resulti una mica més fàcil de llegir. Aquesta és la tercera part, dedicada a El bon govern (entre parèntesi, la numeració original en el Daodejing).
III. El bon govern
DR III.1 (D 43)
"El més tou del món pot vèncer el més dur.
El que no té forma pot penetrar on sembla no haver-hi lloc.
Per això conec la utilitat de no interferir.
Ensenyar sense paraules.
Eficàcia de no interferir.
Pocs arriben a entendre-ho."
DR III.2 (D 48)
"Quan s'aprèn estudiant,
cada dia s'adquireix alguna cosa.
Quan s'aprèn amb el Dao,
cada dia cal desprendre's d'alguna cosa.
Desprenent-se cada cop més
s'arriba a l'estadi de la no interferència.
En no interferir,
res queda sense fer.
El món s'ha de regir deixant que les coses flueixin.
Res pot ser regit interferint."
DR III.3 (D 64c)
"Qui actua, interfereix;
qui reté, perd.
La persona sàvia no actua i no interfereix;
no reté res i no perd res."
DR III.4 (D 64e)
"La persona sàvia desitja no desitjar,
i no dóna valor a coses difícils d'obtenir;
aprèn a no encallar-se en les idees,
s'interessa pel que l'altra gent ha ignorat.
Així, sense interferir,
ajuda al desenvolupament natural de les coses."
DR III.5 (D 37)
"El Dao no fa mai res,
però no hi ha res que quedi sense fer.
Si els dirigents actuessin així,
tot evolucionaria per si mateix.
Si en evolucionar sorgissin desigs,
caldria tornar a la simplicitat que no es pot definir.
En aquesta simplicitat sense nom no hi ha desigs.
Sense desigs és possible la pau
i el món s'arranjaria per ell mateix."
DR III.6 (D 66)
"El que fa que els rius i els mars siguin els reis dels torrents de les valls
és que romanen per sota d'ells.
Per això poden ser reis dels torrents de les valls.
Així, la persona sàvia,
si desitja orientar la gent,
fa baixar humilment la seva paraula cap a ella.
Per poder ser qui orienta la gent,
es queda a sota.
D'aquesta manera, la persona sàvia orienta la gent
sense que la gent noti el seu pes.
Conserva una posició preeminent
sense fer nosa.
Tothom li dóna suport
i no es cansa d'ella.
Com que ella no lluita amb ningú,
ningú lluita amb ella."
DR III.7 (D 3)
"No exaltar els virtuosos
propicia que la gent no disputi.
No valorar els béns difícils d'obtenir
propicia que la gent no robi.
No exhibir allò anhelat
propicia que els cors no es descontrolin.
Així procedeix la persona sàvia en el govern:
buida els cors de desigs,
omple les panxes de menjar,
afebleix les ambicions,
enforteix els cossos.
Així propicia una gent sense cobdícies ni aspiracions,
de manera que fins i tot els més persuasius no gosen actuar.
No interferir en el curs de les coses
resulta en que res roman sense govern."
DR III.8 (D 72)
"Quan la gent no tem el governant,
és que els gran governant ha arribat.
No fica el nas a les seves llars,
no l'aclapara a les seves feines,
no l'oprimeix, i així no se sent ofesa.
Per això, la persona sàvia es coneix
però no s'exhibeix.
Es respecta a sí mateixa,
però no és arrogant.
Deixa estar el que no necessita."
DR III.9 (D 17)
"Dels bons dirigents, la gent gairebé no en nota l'existència.
Als no tan bons, la gent els honora i lloa.
Als mediocres, la gent els té por.
Als dolents, la gent els menysprea.
Si el que dirigeix no té prou confiança en la gent,
no obtindrà la confiança de ningú.
Prudent, va molt amb compte amb el que diu.
Fa la seva feina i assoleix els seus objectius
de tal manera que la gent diu: "Ho hem fet nosaltres.""
DR III.10 (D 59)
"Per tal de governar la gent en harmonia amb l'univers,
el millor és la moderació.
La moderació comporta renunciar als interessos personals.
Això depèn de la virtut acumulada en el passat;
si s'ha acumulat molta virtut, llavors tot es pot superar.
Si tot es pot superar, no es coneixen els límits.
Qui no té límits coneguts, pot ser un gran guia.
Però només el guia que s'adreça a la font primordial
perdura en el temps.
D'això se'n diu tenir arrels fondes i bases fermes.
Porta a una llarga vida amb visió del canvi permanent."
DR III.11 (D 58)
"Quan el govern és discret,
la gent és honesta;
quan el govern és repressor,
la gent és deslleial.
La dissort és a l'aguait en la sort,
la sort es troba al costat de la dissort;
qui sap el que s'esdevindrà?
El correcte pot portar a l'engany,
i el bé convertir-se en calamitat;
res és sempre el mateix.
Però això sempre ha estat difícil d'entendre.
Per això la persona sàvia és tallant però no divideix,
és aguda però no feridora,
és ferma però no insolent,
és brillant però no encegadora."
DR III.12 (D 65)
"Els avantpassats que seguien el Dao
no semblaven coneixedors sinó ignorants.
La gent és difícil de governar
quan es pensa que sap molt.
Qui governa amb astúcia,
arruïna el país;
qui governa amb simplicitat,
és una benedicció pel país.
Saber aquestes dues coses
és conèixer la veritable norma.
Conèixer aquesta norma
és posseir la virtut.
La virtut és profunda i extensa,
fa que tot torni a l'harmonia"
DR III.13 (D 60)
"Cal governar un país com es fregeixen els peixets,
amb cura perquè no es desfacin.
Si es governés el món seguint el Dao,
el mal no hi tindria poder.
No perquè el mal no sigui poderós,
sinó perquè no seria utilitzat per malmetre la gent.
El mal no la malmetria,
i la persona sàvia tampoc.
Si ni l'un ni l'altre la malmeten,
augmenta la virtut."
DR III.14 (D 13)
"Els honors i el menyspreu neguitegen semblantment,
la fortuna, com el nostre cos, és una càrrega dolorosa.
Què vol dir que els honors i el menyspreu neguitegen semblantment?
Els honors afebleixen.
Aconseguir-los ens neguiteja, i perdre'ls també.
Aquest és el sentit de "els honors i el menyspreu neguitegen semblantment".
Què vol dir que la fortuna, com el nostre cos, és una càrrega dolorosa?
La causa per la que patim dolor és el nostre propi cos;
si no el tinguéssim, quin dolor podríem sentir?
Per tant, qui valora el món tant com seu cos,
pot tenir cura del món;
qui estima els ciutadans tant com a si mateix,
pot governar."
DR III.15 (D 32b)
"Si els dirigents seguissin el Dao,
tothom els seguiria.
El cel i la terra es posarien d'acord
per fer caure una dolça rosada.
El poble, fins i tot sense rebre ordres,
s'organitzaria equitativament per si mateix."
DR III.16 (D 77)
"El Dao celestial s'assembla
a tensar un arc.
Es fa baixar el punt elevat
i es fa pujar el punt baix.
Es disminueix el que hi ha en excés,
s'afegeix al que és insuficient.
El Dao celestial
és treure dels que tenen massa
i donar als que no tenen prou.
La llei humana, en canvi,
és molt diferent:
es mira de prendre al que no en té prou
per quedar-s'ho el que ja en té massa.
Quin ésser humà agafaria el que li sobra
i ho donaria a la gent?
Només qui segueix el Dao.
Per això, la persona sàvia
fa la seva feina sense demanar res a canvi,
fa la seva obra sense esperar reconeixement
i no exhibeix la seva vàlua."
DR III.17 (D 79)
"Quan es fa la pau entre grans enemics,
sempre queda una mica de rancúnia.
Com pot ser bo, això?
Per això, la persona sàvia
compleix la seva part del tracte,
i no demana comptes als altres.
La persona virtuosa tendeix a donar,
la persona poc virtuosa tendeix a demanar.
El Dao celestial no té favoritismes familiars,
sempre fa costat a la bona gent."
DR III.18 (D 53b)
"Quan la cort s'omple d'esplendor,
els camps s'omplen de males herbes
i els graners queden buits.
Els dirigents vesteixen roba de luxe,
porten espases esmolades,
s'afarten de beguda i de menjar,
acumulen tresors i riquesa en excés.
D'això se'n diu la vanitat dels lladres;
certament, no és el Dao."
DR III.19 (D 68)
"Un bon militar no és bel·licós.
Un bon guerrer no és irascible.
Un bon vencedor no és venjatiu.
Un bon empresari és humil.
Aquesta és la virtut de la no confrontació,
la bona manera de tractar la gent.
Des de sempre aquesta és la millor forma
d'entrar en harmonia amb el cel."
DR III.20 (D 36)
"El que es contrau,
va començar expandint-se.
El que s'afebleix,
va començar enfortint-se.
El que s'ensorra,
va començar construint-se.
Per rebre,
primer cal donar.
D'això se'n diu "comprensió de l'ocult".
El que és tendre i feble
pot vèncer el que és dur i fort.
Els peixos no han de sortir de la fondària de les aigües,
el poder no ha de ser exhibit."
DR III.21 (D 26)
"El que pesa és l'arrel del que és lleuger.
La calma és qui governa l'activitat.
Així, la persona sàvia, quan viatja,
no s'allunya del seu carruatge.
Tot i poder recórrer els paisatges més excelsos,
es controla i es queda en pau al seu lloc.
Com pot un gran personatge
governar sense prudència?
Si es comporta frívolament,
perd l'arrel de la seva influència.
Si es mou amb impaciència,
perd el poder."
DR III.22 (D 69a)
"Els estrategs militars tenen una dita:
"En comptes de fer el primer moviment, com l'amfitrió,
més val esperar i veure a venir, com el convidat.
És millor retrocedir un peu
que avançar una polzada."
D'això se'n diu avançar sense que ho sembli,
arremangar-se sense mostrar els braços,
capturar l'enemic sense lluitar-hi,
defensar-se sense fer servir armes."
DR III.23 (D 69b)
"No hi ha perill més gran
que subestimar l'enemic,
ja que el que ho fa perd el que té.
Quan s'emprèn la lluita,
el menystingut guanyarà."
DR III.24 (D 76)
"Els humans, quan són vius, són tous i flexibles,
i quan moren són durs i rígids.
Les plantes, quan són vives, són tendres i fràgils,
i quan moren queden marcides i seques.
La duresa i la rigidesa
són propietats de la mort;
la blanor i la fragilitat
són propietats de la vida.
Per això, un exèrcit rígid és derrotat,
i l'arbre gruixut és abatut per la destral.
El que és gran i poderós caurà;
el que és humil i feble s'alçarà."
DR III.25 (D 30)
"Qui governa d'acord amb el Dao
no mira de dominar el món amb la força de les armes,
ja que aquestes acostumen a girar-se
en contra dels que les van crear.
On acampen els exèrcits,
no hi creix després més que esbarzers i garrigues.
Tota gran guerra va seguida per anys de fam.
Un bon guerrer dóna un cop decisiu i llavors s'atura;
no ho aprofita per estendre el seu domini.
Assoleix el seu objectiu, però no se'n vanta amb arrogància;
no està orgullós del seu triomf,
més aviat li sap greu no haver pogut evitar la guerra.
Dóna el cop perquè no té cap altra opció, no pel gust de la violència.
Perquè expandir-se excessivament és precipitar la decadència,
i això és contrari al Dao,
i el que és contrari al Dao genera la seva pròpia destrucció."
DR III.26 (D 31)
"Les armes són instruments nefastos, tothom les detesta.
La gent del Dao no se'n serveix.
En els afers privats es considera l'esquerra com a lloc d'honor.
En els afers militars és la dreta el lloc d'honor.
Ja que les armes són instruments nefastos,
no són instruments adients per a la persona sàvia.
Aquesta només les fa servir quan no hi ha cap més remei,
i ho fa amb mesura,
sense trobar glòria en la victòria.
El que troba gloriosa la victòria
és el que frueix amb la mort d'éssers humans.
I qui es complau en matar éssers humans,
no pot guanyar-se la confiança de la gent.
Per als esdeveniments joiosos
el lloc d'honor és l'esquerre,
i per als fets luctuosos
el lloc d'honor és el dret.
A l'exèrcit, el comandant adjunt es situa a l'esquerra,
el comandant en cap, a la dreta.
Això vol dir que la guerra es compara a un funeral.
Quan molta gent ha estat morta,
només és just que els supervivents plorin pels morts.
Per això, una victòria ha de ser celebrada amb ritus de dol."
DR III.27 (D 57)
"A l'hora de governar, els objectius s'expliciten.
A l'hora de fer la guerra, els objectius s'amaguen.
A l'hora d'endreçar el món, els objectius es deixen enrere.
Ho sé perquè he vist que, com més restriccions i prohibicions s'imposen,
més s'empobreix i aliena la gent;
com més armes té la gent,
més desordre i conflicte hi ha;
com més enginyoses són les persones,
més coses nefastes passen;
com més prominència es dóna a les lleis i regulacions,
més lladres i bandits sorgeixen.
Per això la persona sàvia diu:
no interfereixo,
i així la gent per ella mateixa progressa;
fomento la quietud,
i així la gent per ella mateixa millora;
no emprenc cap negoci,
i així la gent per ella mateixa s'enriqueix;
no desitjo res,
i així la gent per ella mateixa retorna a la senzillesa."
DR III.28 (D 80)
"Un regne hauria de ser petit, amb poca població.
Tindria eines per expandir-se, però no les utilitzaria.
La seva gent no gosaria emprendre una expedició llunyana
per por de perdre la vida.
Tot i tenir vaixells i carruatges,
no els farien servir.
Tot i tenir armament,
no l'exhibirien.
La gent es tornaria a ocupar
fent nusos a cordes per escriure.
Trobaria el seu menjar senzill, però bo;
els seus vestits simples, però bonics;
les seves llars, segures;
els seus costums, alegres.
Entre dos reialmes veïns,
tan propers que se sentirien els gossos i els galls de l'un a l'altre,
la gent moriria molt vella
sense haver-se ficat mai els uns amb els altres."
DR III.29 (D 61)
"Un país gran ha de ser com un solc profund
envers el qual tot flueix.
S'ha d'assemblar al paper de la dona al món;
ella es fa seu l'home mostrant-se receptiva amb ell.
Un gran país, mostrant-se receptiu,
incorpora un país petit;
un país petit, mostrant-se receptiu,
és incorporat per un país gran;
tots dos fan servir la receptivitat
per incorporar o ser incorporats.
Un país gran mira de tenir més població;
un país petit mira de donar feina a la seva gent.
Així, tots dos reben el que desitgen.
La grandesa passa per mostrar-se receptiu."
DR III.30 (D 75a)
"La gent passa gana
perquè els dirigents li fan pagar massa impostos.
Per això la gent passa gana.
La gent es rebel·la
perquè els dirigents només pensen en els seus propis interessos.
Per això la gent es rebel·la."
DR III.31 (D 46a)
"Quan el Dao regna al món
els bons cavalls serveixen per transportar fems.
Quan no hi ha Dao al món
cavalls de guerra són criats per tot arreu."
Entrades
