dilluns, 2 de novembre del 2020

La mort com a companya i consellera





La mort no només és present i actua en el moment final. A la mort sempre la tenim a prop, sempre és al nostre costat (diu en Castaneda, al capítol IV de Viaje a Ixtlan, en pla mnemotècnic simbòlic, que només cal girar el cap bruscament cap a l'esquerra per veure-la: "la muerte es nuestra eterna compañera. Siempre està a nuestra izquierda, a la distancia de un brazo."). És per a nosaltres una companya de viatge, la gran companya de viatge. Sempre a prop, sempre atenta, sempre vigilant, sempre recordant-nos que l'hem de tenir en compte.

Castaneda també diu que ella és la nostra consellera, la que ens va donant consells per tal de poder viure millor. "Cuando estés impaciente, lo que debes hacer es voltear a la izquierda y pedir consejo a tu muerte. Una inmensa cantidad de mezquindad se pierde con sólo que tu muerte te haga un gesto, o alcances a darle un vistazo, o nada más con que tengas la sensación de que tu compañera está allí vigilándote. (...) La muerte es la única consejera sabia que tenemos. Cada vez que sientas, como siempre lo haces, que todo te está saliendo mal y que estás a punto de ser aniquilado, vuélvete hacia tu muerte y pregúntale si es cierto. Tu muerte te dirá que te equivocas; que nada importa en realidad más que su toque."

No és fàcil aquest tenir present la mort i deixar-se aconsellar per ella. Tendim a ignorar-la, a fugir-ne, a dissimular la seva existència. Personalment i col·lectivament. Però ella sempre és, inevitablement, al nostre costat. I, com diu don Juan al cap. III de Una realidad aparte, "la idea de la muerte es lo único que templa nuestro espíritu."