Dues vies

Bissier 1961

"Estem indubtablement "fragmentats" i ens adonem, sobretot a Occident, que ens trobem en un atzucac del qual ens cal sortir. El nombre de persones deprimides augmenta cada dia; minva la joia, hi ha crisi d'identitat.

Per sortir-ne, entreveig dues vies.

La primera: tornar a les arrels, a les nostres tradicions, a escoltar el missatge deixat per la nostra tradició mística. Sense aquestes arrels, emergeix la superficialitat que no porta enlloc. Hi ha una gran necessitat d'interioritat, de mediació, de quietud.

Molts occidentals, insatisfets per la pròpia religió, van a Orient empesos per un desig autèntic d'espiritualitat, però sovint la seva implicació amb una espiritualitat diferent acaba sent superficial.

No es pot canviar de religió com aquell que canvia de vestit. Aquestes persones encara no han apreciat les seves tradicions ancestrals i ja volen abraçar les orientals.

Hem de reprendre el camí traçat pels nostres avantpassats. L'Occident no trobarà la seva ànima abandonant, a la manera d'un adolescent, una tradició de vint-i-cinc segles.

La segona via té present que, a Occident, altres religions han deixat la seva petja i que, per tant, el camí tradicional ja no es pot considerar l'únic.

Per altra banda, cal no perdre de vista el fet que, considerant la situació actual de la humanitat, cap religió, cap civilització, cap cultura no té la força suficient o no es troba en condicions de donar a l'home una resposta satisfactòria: les unes tenen necessitat de les altres.

No es pot pretendre que la solució del conjunt de la humanitat, d'ara endavant, pugui venir d'una única font. S'ha d'aprofitar el que ve d'Orient, però, sobretot, cal esforçar-se perquè es produeixi una mútua fecundació entre les diferents tradicions humanes. Totes són necessàries per fer front a la situació actual. Tots anem cap al mateix destí."

Raimon Panikkar a "Espiritualitat, el camí de la vida", Opera Omnia vol. I, tom 2, pp. 17-18, Fragmenta Editorial (2012)