Versos solts de Martí i Pol

Hernández Pijuan 2000

"Més val la incertesa i el risc d'ara mateix,

que l'enyor o l'angoixa."

- -

"Petgem sense temor.

Tots els camins proclamaran certeses."

- -

"Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica."

- -

"Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou."

- -

"Tot crida a viure pels batents del somni."

- -

"Tot és ressò; tota pregunta, crit."

- -

"El buit del temps, omplim-lo d'esperança."

- -

"Del silenci a la llum hi ha una sola frontera."

- -

"Que és bo saber restar quan tot incita
a desistir."

- -

"La veritable mort és desertar."

- -

"Sigues tenaç, que la lluita és molt dura."

- -

"Per l'abrupte pendent d'aquesta tarda
davallo lentament."

- -

"Molt lentament la vida ens configura."

- -

"No sempre es viu en claredats extremes."

- -

"No us preserven del foc
l'enyor ni la distància."

- -

"Ressona endins
la veu que salva.

Fonda i plena, diu
que cada instant posem la vida en joc."

- -

"Ara el que cal és que tot recomenci,
ben certament:
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara."

- -

"Perquè viure és alçar-se per damunt de les coses
amb un gest desimbolt de puresa excessiva."

- -

"Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall; ho saps com jo-
no em deixis desistir."

- -

"Convertirem el vell dolor en amor

i el llegarem, solemnes, a la història."

- -

"Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós."

- -

"Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres."

- -

"Perquè viure és combatre la peresa de cada instant,

i restablir la fonda dimensió de cada cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits,

i amb cada mot acréixer l'esperança."

- -

"Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,

sigui quin sigui el gest amb què ens aculli

aquest futur de dubtes i incerteses."

- -

"Per qualsevol escletxa del temps nou

la llum esclata,

i al fosc dels anys hi ha el gran foc

que suscita moviments i desigs,

i els estimula."

- -

"Massa sovint girem els ulls enrere

i el gest traeix angoixa i defallences.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,

pensar el futur lluminós i possible."

- -

"La mesura la dóna el sofriment,

i també dóna el goig i l'esperança.

Voguem contra corrent, i a cada riba

i ha gent que ens recrimina i ens combat."

- -

"En clau de temps i amb molt de patiment.

Vet ací com podem guanyar el combat

que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.

En clau de temps i potser en solitud,

acumulant en cadascú la força

de tots plegats i projectant-la enfora."

- -

"Potser caldria que trenquéssim la rutina

fent algun gest desmesurat,

alguna sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara,

no sabem fer-ne l'ús que cal.

Qui sap!"

- -

"De nosaltres depen que el pas del temps

no malmeti els senyals

que hi ha escrits a les pedres

i que l'hoste que els anys anuncien

no trobi la casa abandonada,

i fosca, i trista."

- -

"Saber restar, vet aquí la consigna;

i preservar cadascú

el petitíssim terreny en que proclama,

altiu, més vida."

- -

"Qui sinó tots, i cadascú per torna,
podrem crear des d'aquests límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?"

- -

"Posa la mà damunt qualsevol cosa.
No cal ni que la miris. Sentiràs
la vida que hi batega plenament
i compassadament."

- -

"Car tota cosa és subtil si la veu s'hi detura
tan tendrament com una mà que es clou
damunt la mà que estima."

- -

"Estima la bellesa que t'envolta
i que se't dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d'aquests dos amors te'n pervindrà
l'harmonia i, tal volta, la grandesa."

- -

"Tret del silenci, ¿què hi ha de més pròxim
a la plenitud que l'amor?
I bé que l'amor sempre es refugia
en l'estricta i ardent intimitat
i d'ella en treu la força que el fa créixer."

- -

"Tot allò que estimem ressona i creix
i els ulls n'escampen la claror
enllà del temps;
els dies se n'emplenen."

- -

"Fes de l'amor la norma
que t'alliberi dels temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni."

- -

"També és la vida aquesta angoixa d'ara,
l'estranyesa d'un temps que cansa sense omplir;
també és la vida aquest perdre's en tot
sense saber ben bé quin camí fem."

- -

"No t'assenyalis fites: fes camí
i espera que la barca toqui port
per escriure amb els dits, damunt la sorra,
el lluminós senyal del teu retorn."

- -

"Car no perdura el vent de les paraules,
ans el risc de donar-se per comprendre
i el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten."