dimarts, 23 de juliol del 2019

Cara a cara




Sam Francis 1958


A La Vanguardia del 18.07.2019 Cristina Sen comenta una notícia suggerent: als Estats Units la major part de les relacions de parella ja s'inicien a partir de la xarxa.

D'entrada, no sembla haver-hi res a dir: haver contrastat perfils deu facilitar molt les coses, estalviant pèrdues de temps, errors, etc. Diguem que la preparació prèvia al contacte és més eficient, i per tant el resultat ho hauria de ser també.

Però hi ha alguna cosa que neguiteja en tot això. És difícil de formular. Amb aquest procediment es redueix la incidència dels factors atzar i espontaneïtat en l'inici d'unes relacions. Es va molt més sobre segur. I a més la relació s'estableix a partir de la voluntat d'establir una relació, quan normalment les relacions amoroses és millor no buscar-les, sinó trobar-te-les. És clar que sempre hi ha desigs i predisposicions, o adelerades recerques de companyia o de seguretat, però la trobada, la tria, el desencadenant, com més espontani sigui millor. Planificar en l'àmbit de les relacions amoroses i d'amistat no és recomanable: val més que les relacions floreixin de manera imprevista, gairebé sense voler, gairebé sense buscar-ho. Fins i tot anant una mica contra corrent, contra la lògica i la racionalitat. En els àmbits emocionals, passionals, la raó ha de saber situar-se on li pertoca.


"Ni mitjançant els amics, ni a la universitat o la feina, ni als bars... Internet ja s'ha convertit en el principal “lloc” en què els nord-americans –i segurament a tot el món occidental– busquen i troben parella o estableixen relacions per “sortir”. Estar a les plataformes de contactes ja no és una qüestió que s'ha d'amagar, lligar per internet no només s'ha desestigmatitzat sinó que s'ha convertit en una aposta preferencial.

Aquest és el retrat que fa Michael Rosenfeld, professor de la Universitat de Standford, que en la investigació titulada Desintermediant els amics, amb dades del 2017 indica que gairebé un 40% dels i les nord-americanes heterosexuals ja utilitza internet per a les cites, un percentatge notablement superior a altres maneres d'establir contacte.

És el 2013 quan té lloc el canvi de tendència: si fins aleshores eren els amics la principal font per buscar parella o per lligar, en l'actualitat conèixer algú a través de les amistats se situa en el 20%.

L'anàlisi de Rosenfeld desbrossa les causes d'aquest canvi que ha desplaçat el rol mediador de la família i dels amics que va funcionar als Estats Units des de després de la Segona Guerra Mundial fins al 2013. Si les plataformes a internet van ser primer utilitzades per gais i lesbianes, no era tan previsible, s'indica, que els heterosexuals es llancessin també a l'ús d'internet ja que, en principi, constitueixen l'àmplia majoria a tot arreu. I, per tant, tenen a priori més fàcil el contacte “cara a cara”.

Però no ha estat així. L'estudi afirma que la quantitat de persones connectades a aplicacions com Tinder, Match o eHarmony és molt més gran que les que poden conèixer pels amics o la família. El ventall de selecció d'una eventual parella (sigui per a una trobada sexual o una relació sentimental) s'eixampla i això és especialment rellevant per a qui busca una parella.

Així mateix, segons indica Rosenfeld, és molt possible que els individus no vulguin compartir les seves preferències a l'hora de buscar parella amb la seva família o amb els seus amics, que vulguin reservar-se part de la seva intimitat. I buscar online facilita aquesta discreció.

Les dades i les reflexions són extrapolables, segons explica Montserrat Ribot, psicòloga experta en relacions de parella. “Fa temps que s'ha desestigmatitzat la recerca de relacions per internet, i és una pràctica transversal. El fet que existeixin moltes plataformes amb diferents accents –indica– facilita que cadascú busqui el nínxol de contactes que vol”.

Així mateix, indica Ribot, la gent ja no tem ser vista per persones conegudes en aquest tipus de plataformes. L'única excepció poden ser els alts càrrecs d'empreses o càrrecs públics, però ja és una pràctica generalitzada. Hi ha plataformes que pagant estableixen filtres que faciliten i delimiten els perfils de recerques.

En aquesta línia, l'estudi de la Universitat de Standford subratlla que els llocs de contactes a internet van millorant els algoritmes per ampliar les possibilitats d'èxit de qui busca. Els algoritmes són vitals per a la bona marxa del negoci d'aquestes plataformes.

Una altra de les qüestions que s'apunten per explicar el gran augment de l'ús d'internet es vincula també amb la discreció dels primers passos abans de quedar cara a cara. Els missatges comencen al mòbil i si algú envia un text o una fotografia inadequada pot ser bloquejat sense possibilitat de tornar a contactar. Aquesta capacitat de bloquejar, segons s'assenyala en la investigació, atorga una sensació de seguretat. “El mòbil dona el temps i la distància per plantejar qüestions o buscar espais d'interès comú”.

Els perills existeixen, comenta Ribot, però també n'hi ha en les cites que es busquen al món “real”. Avui tothom comprova a les xarxes els perfils de les persones amb qui es contacta (a Facebook, Linkedin....), on viuen o on treballen, de manera que es va a les cites amb unes certes referències.

En aquest context també s'entén que mentir a l'hora de presentar els perfils a internet per buscar parelles ja no té cap sentit.

L'auge de la recerca de parella a internet està relacionat evidentment amb l'avenç en les noves tecnologies i l'ús massiu dels telèfons intel·ligents, indica l'estudi de Rosenberg. Unes noves tecnologies que també han implicat una cultura de la immediatesa que impregna també les maneres de buscar parella.

“La idea de ‘ho vull ara’”, indica Ribot, també opera en aquest món del “mercat” sentimental o sexual. La recerca constant, el so dels matchings al mòbil responen al ritme de la societat contemporània.

Aquest gran món que ofereix internet, cada vegada més filtrat, també obre les portes a grups d'edat en què és més complicat conèixer gent. Persones que, per exemple, s'han separat i venen d'anys de viure en família amb un cercle social més reduït. També hi ha molts casos –i s'està donant a Barcelona, segons explica la psicòloga– de professionals que arriben d'altres llocs del món i que utilitzen aquestes plataformes per lligar.

(...) Han anat descendint les diferents maneres de conèixer eventuals parelles al llarg del temps: els amics, la família, a l'institut, a la universitat, al veïnat. L'increment de la via virtual és espectacular, i també han augmentat els qui ho fan en bars i restaurants.

El professor Rosenfeld afirma que, segons els resultats de la investigació, es pot apuntar que en el procés de buscar parella o per “sortir” ja no es necessita la intermediació humana. L'efecte ­cadena –una persona en coneix una altra que s'ha animat a apuntar-se a internet– ha estat fonamental per trencar l'estigma de les cites en línia. I l'entrada ­massiva de gent ha ampliat així els avantatges i les possibilitats d'èxit d'aquesta manera de coneixe's.

Això no vol dir que la família i els amics hagin perdut rellevància en el que és la construcció d'una vida, sinó que com en moltes altres coses internet ofereix un nou context.

Avui es podria dir que aquestes plataformes, indica Ribot, són com una gran discoteca. I la qüestió, com en la vida real, recalca, no és ja saber a qui trobaràs a les xarxes, sinó perquè t'hi fiques i deixar-lo clar. Una relació ràpida, una cosa sòlida, la necessitat de buscar valors similars, estils de vida... perquè al final tot desembocarà en el cara a cara."