dimecres, 19 de juny del 2019

Set tesis sobre espiritualitat




Twombly 2008


1.- L'espiritualitat és una possibilitat antropològica i cultural. Els humans podem ser espirituals si volem ser-ho i fem les passes per ser-ho.

2.- L'espiritualitat és important per a les persones i per a les societats. No és una qüestió irrellevant, banal, secundària. I cal insistir en que no és només un afer privat dels individus, sinó també un repte, una interpel·lació als col·lectius.

3.- Hi ha molta confusió a l'hora de definir l'espiritualitat. De vegades s'utilitza el terme de manera poc apropiada (associant-lo amb autoconeixement o amb alta sensibilitat, per exemple). Cal fer un esforç de precisió en la seva acotació.

4.- Cal afinar la relació entre espiritualitat i religió. Es pot considerar l'espiritualitat com allò que les religions comparteixen. Es pot considerar que totes les religions tenen un nucli o dimensió espiritual potent, però que no només són espiritualitat, incorporant molts elements del context històric i geogràfic en el que s'han desenvolupat, i exercint també funcions socials no necessàriament lligades a l'espiritualitat.

5.- El desinterès per les religions i el desconeixement de les seves narracions simbòliques i el seu aparell conceptual i ritual dificulta l'accés a l'espiritualitat, ja que no hi ha accés directe a l'espiritualitat sinó que l'accés es fa a través de les religions, mitjanceres imprescindibles i alhora dificultadores d'aquest accés. Cal reformular el fet religiós de manera comprensible i espiritualment útil per als humans actuals.

6.- L'espiritualitat passa per la marginació del jo i les possibilitats que aquesta marginació possibilita (relació més fresca amb la realitat, espais de revelació)

7.- És oportú que aquesta marginació del jo es produeixi en tensió i en simultaneïtat amb un desplegament del jo en les seves dimensions més valuoses (coneixement, sensibilitat estètica, sensibilitat ètica, capacitat de relació amb els altres) i una depuració, refinament, afinació, essencialització, perfeccionament o com se li vulgui dir del jo (treball de la qualitat humana, de la qualitat de la persona com a persona).