dijous, 1 de novembre del 2018

L'acorralament i l'engany







"Les persones que tenen el do de la predicció i una visió de llarg abast són plenes de capacitat, però en una societat ordenada no la utilitzen per pressionar els altres. Les persones d'una àmplia cultura tenen forts records, són eloqüents i expressives i estan plenes de coneixement, però els dirigents il·luminats no busquen això en els seus subordinats. Actuar independentment de la societat, reduir la importància de les coses i no adaptar-se als costums ordinaris constitueix la conducta altiva dels cavallers, però en una societat ordenada això no s'utilitza per guiar al poble senzill.

Així doncs, el que és tan elevat que està fora de l'abast no s'utilitza com a mesura per al poble; les gestes que no poden ser igualades no són adequades per als costums nacionals. Per tant, no s'ha de confiar només en les persones de talent per establir mesures; les arts de la divinitat han de ser transmeses per societats senceres. Així doncs, l'ordre d'una nació es pot conservar mitjançant el no sofisticat, i les obligacions militars poden igualar-se mitjançant la llei. Quan la gent està satisfeta per si mateixa sense necessitat dels herois del passat, és perquè utilitza tot el que tenen.

Les lleis de les societats més recents adopten les seves mesures elevades i castiguen als que no poden viure d'acord amb elles; creen greus responsabilitats i penalitzen als que no poden dur-les a terme; creen dificultats perilloses i executen als qui s'arrisquen a no assumir-les. Quan el poble es troba sobrecarregat per aquestes tres responsabilitats, s'espavila per enganyar als seus governants; es torna retorçat i actua de manera perillosa. Llavors, ni tan sols severes lleis i estrictes càstigs poden impedir -li ser traïdor. Això és el que significa la dita que quan els animals salvatges són acorralats carreguen, quan els ocells són acorralats piquen, i quan la gent és acorralada enganya."


Del Wenzi 137



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)