dilluns, 30 d’abril del 2018

Serenitat




Sunyer 1911


"La paraula serenitat implica diverses coses essencials: reflexió, calma, temps, comprensió, silenci i també una voluntat de bona fe, és a dir, honestedat. La serenitat també implica una bona dosi d'intel·ligència, entesa com una comprensió de la realitat amb tots els seus matisos. I és per això que no floreix en ambients exaltats, proclames salvapàtries, soroll i fúria i tota mena de coses semblants. I dic això perquè en aquest petit país on vivim, anomenat Catalunya, estan passant coses estrafolàries. D'acord que en principi els catalans som de mena fenicis, és a dir, pactistes per obtenir-ne beneficis, però també és veritat que hi ha una bona part de gregarisme.

Al diccionari de Maria Moliner he consultat la paraula gregari: “Se’n diu de les persones que formen part d’un grup sense distingir-se dels altres o que els manca iniciativa i es deixen portar per d’altres fent el que fan tots”. I de la paraula gregal diu que ve del llatí gregalis, és a dir de ramat. Doncs el que està passant políticament i en la ciutadania aquests temps per aquests verals és alguna cosa que s’hi assembla força. També hi ha aquella cançó popular que diu “Anem-hi tots i no massa de pressa, trum-lai-rà, cap a ballar”. Això no és un ball, encara que fa tant de temps que dura que es pot pensar que estem en una festa major allargassada ad infinitum.

Si no fos perquè el que s'està jugant és el temps i els recursos econòmics de tothom, es podria titllar de farsa estrafolària, però la veritat pura i dura és que un grup d'il·luminats ens vol portar pel pedregar, no se sap ben bé per què ni quin sentit té tot plegat, perquè això de la independència –paraula esdevinguda un mantra–, en un país democràtic (segur que millorable) i formant part d’una Europa democràtica com mai no havia estat, no té ni cap ni peus. He viscut com molts de la meva generació el pas d’una dictadura sanguinària a una democràcia pactada entre tots i em repugna profundament aquesta banalització de l'esforç ingent que tots vam fer perquè això fos possible. Els que ara propugnen una república imaginària a corre-cuita són persones que han estat mimades des del seu naixement, i que ara juguen a ser importants inventant-se paradisos impossibles. Cal urgentment serenitat."


Remei Margarit a La Vanguardia del 28.04.2018