Val la pena

Bissier 1957

La pregunta rellevant no és "Què és el que val la pena?" sinó "Què és el que realment val la pena?"

En aquest "realment" hi ha la gran diferència. Perquè suposa que hem sotmès a revisió crítica allò que espontàniament se'ns mostra com que "val la pena".

És semblant al que passa amb els valors: els "veritables valors" són aquells que han superat una anàlisi acurada de la seva consistència i significació. Els "valors espontanis" són certament reals, operen, però han de ser sotmesos a aquesta anàlisi.

Cal anar, doncs, més enllà de l'espontaneïtat, del que "ens surt de dins", del desig o la passió, del simple gust o afició, del "m'agrada" que repartim després d'un simple segon d'observació. Cal pensar les coses de forma conscient, responsable, rigorosa i sistemàtica. Cal fer servir aquesta intel·ligència que diem que ens caracteritza en tant que humans, aquest raonament crític que es situa a prou distància com per apreciar les coses en els seus adients termes.