dimarts, 27 d’octubre de 2015

Simone de Beauvoir





- “Un projecte és exactament allò que ell mateix decideix de ser, té el sentit que ell mateix es dóna; no pot ser definit des de fora. No és contradictori, és possible i coherent des que existeix, i existeix des que un home el fa existir” (p. 26)

- “Visc, fins i tot si jutjo que la vida és absurda” (p. 27)

- “Tot home decideix sobre el lloc que ocupa en el món; però cal que n’ocupi un, no en pot fugir mai.” (p. 27)

- “A cada instant jo tinc tot el passat de la humanitat darrera meu, davant meu tot el seu futur; estic situat en un punt de la terra, del sistema solar, enmig de les nebuloses; cadascun dels objectes de què em serveixo em refereix a tots els objectes que constitueixen el món i la meva existència a la de tots els homes; però això no basta perquè l’univers sigui meu. És meu el que jo he fundat, l’acompliment del meu propi projecte.” (p. 50)

- “Així, tot l’esforç de l’home per a establir una relació amb l’infinit és va. No pot entrar en relació amb Déu més que a través de la humanitat, i en la humanitat només ateny certs homes, no pot fundar més que situacions limitades. Si somia a dilatar-se a l’infinit, es perd immediatament. Es perd en somni, car, de fet, no cessa d’ésser allí, de testimoniar mitjançant els seus projectes finits de la seva presència finida.” (p. 52-53)

- “La paradoxa de la condició humana és que tot fi pot ser ultrapassat; i, no obstant això, el projecte defineix el fi com a fi; per a ultrapassar un fi cal, de primer, haver-lo projectat com a allò que no és ultrapassable.” (p. 55)






- “L’ésser és projecte puix que enuncia un fi, diu Heidegger; però en tant que ésser, l’ésser no enuncia cap fi: és; només el projecte defineix el seu ésser com a ésser per a.” (p. 56)

- “L’home ha d’ésser el seu ésser; a cada instant, cerca de fer-se ésser, i això és el projecte. L’ésser humà existeix sota forma de projectes que són, no projectes cap a la mort, sinó projectes cap a fins singulars. Caça, pesca, afaiçona instruments, escriu llibres; tot això no són pas divertiments, fugides, ans un moviment cap a l’ésser; l’home fa per ésser.” (p. 58)

- "Per què fundarà aquest objecte i no aquell altre? és una pregunta a la qual no es pot respondre, puix que precisament el projecte és lliure.” (p. 58)

- “Un home no pot abdicar mai la seva llibertat; quan pretén de renunciar-hi, no fa sinó disfressar-la, se la disfressa lliurement.” (p. 68)

- “L’home és transcendència; el que reclama, només ho reclama per ultrapassar-ho.” (p. 73)

- "(L’home) no és ell mateix més que pel seu propi projecte.” (p. 75)

- “Com demostra Heidegger, el que defineix la seva essència és la seva existència.” (p. 76)

- “Només prenc una forma, una existència, si de primer em llanço dintre del món estimant, fent.” (p. 88).

- “Perquè els homes puguin concedir-me un lloc en el món, cal de primer que jo faci sorgir al meu entorn un món on els homes tinguin el seu lloc: cal estimar, voler, fer.” (p. 97)





- “El diletant que pretén d’estimar-ho tot, no estima res. Per felicitar-se de l’existència de Rimbaud o de Cézanne cal preferir una certa poesia a tota altra, una certa manera de pintar a tota altra.” (p. 91-92)

- “El respecte de la llibertat de l’altre no és una regla abstracta: és la condició primera de l’èxit del meu esforç.” (p. 101)

- “Si un home és una formiga que es pot esclafar sense escrúpols, tots els homes presos conjuntament no són més que un formiguer.” (p. 104)


Simone de Beauvoir a La mesura de l’home, 1944 (Edicions 62, Llibres a l’abast 79, Barcelona 1969)