dimecres, 5 d’agost de 2015

Ciència i art




Friedrich 1818


"Mentre que les ciències (...) es veuen sempre obligades a córrer darrere d'un nou resultat, sense trobar mai una meta definitiva, ni satisfacció completa, de la mateixa manera que, per molt que correm, no és possible abastar aquell punt de l'horitzó on el cel toca a la terra, l'art, al contrari, sempre troba el seu fi, ja que arrabassa al corrent que arrossega les coses d'aquest món l'objecte de la seva contemplació i l'aïlla davant seu, i aquest objecte particular que en aquest corrent era una petita part efímera es converteix per a ell en representant del tot; (...) en conseqüència, s'atura davant d'aquest individu, para la roda del temps; les relacions desapareixen; només l'essencial, la idea, és el seu objecte. Podem, doncs, definir l'art justament com la consideració de les coses independentment del principi de raó, en oposició a aquella altra manera de considerar les coses, que és la via de l'experiència i de la ciència."


Arthur Schopenhauer a la segona consideració del llibre tercer de El món com a voluntat i com a representació (1818)