dimarts, 14 de juliol de 2015

Montaigne






Alguns passatges suggerents dels Assaigs de Montaigne (1533-1592):


"No habitem mai en nosaltres, estem sempre més enllà. El temor, el desig i l'esperança ens llancen cap a el que vindrà i ens sostreuen als sentiments i les consideracions del que és, per entretenir-nos amb el que serà, fins i tot quan ja no hi serem." (I, III)

"La prudència, tan tendra i circumspecta, és un enemic mortal de les grans execucions" (I, XXIV)

"Pel fet de sentir-me compromès amb una forma pròpia, no obligo el món a seguir-la, tal com fa tothom; crec i concebo mil maneres diferents de viure; i, al revés de la resta, accepto amb més facilitat la diferència que la semblança entre nosaltres. Dispenso a l'altre, tant com ell vulgui, de les condicions i els principis que em són propis, i el considero simplement en ell mateix, sense cap altra relació, estimant-lo segons el seu propi model." (I, XXXVII)

"De tots els disbarats del món, el més acceptat i el més universal és la persecució de la fama i la glòria, amb la qual ens casem fins al punt d'abandonar les riqueses, el repòs, la vida i la salut, que són béns reals i substancials, per seguir aquella imatge vana i aquella paraula simple que no té cos ni es pot abastar: La fama, ch'invaghisce a un dolce suono gli superbi mortali, et par sí bella, é un echo, un sogno, anzi d'un sogno un'ombra ch'ad ogni vento si dilegua et sgombra (Tasso, "Jerusalem alliberada" XIV, 63) (I, XLI)

"No crec pas que hi hagi en nosaltres tant de desgràcia en nosaltres com hi ha de vanitat, ni tant de malícia com d'estupidesa; no estem tan plens de mal, com d'inanitat: no som pas tan miserables, com som vils." (I, L)

"És un testimoni meravellós de la feblesa dels nostre criteri que aquest recomani les coses per la novetat i la singularitat, o fins i tot per la dificultat, si la bondat i la utilitat no hi són presents." (I, LIV)

"El meu propòsit és passar dolçament, i no treballosament, el que em resta de vida. No hi ha res amb què em vulgui escalfar el cap, ni tan sols per la ciència, tot i el seu gran valor. No busco en els llibres sinó que em donin el plaer d'una honesta distracció; o, si estudio, no busco sinó la ciència que tracti del coneixement de mi mateix i que m'instrueixi a viure bé i a morir bé." (II, X)

"Si hagués de tornar a viure, viuria tal com he viscut; no em planyo del passat, ni temo l'avenir" (III,II)

"És una absoluta perfecció, com si fos divina, saber gaudir lleialment de la pròpia existència" (III, XIII)