dimarts, 1 d’octubre de 2013

Joyce: Música de cambra XXXVI



Munch 1894


I hear an army charging upon the land,
And the thunder of horses plunging, foam about their knees:
Arrogant, in black armour, behind them stand,
Disdaining the reins, with fluttering ships, the charioteers.

They cry unto the night their battle-name:
I moan in sleep when I hear afar their whirling laughter.
They cleave the gloom of dreams, a blinding flame,
Clanging, clanging upon the heart as upon an anvil.

They come shaking in triumph their long, green hair:
They come out of the sea and run shouting by the shore.
My heart, have you no wisdom thus to despair?
My love, my love, my love, why have you left me alone?



Possible traducció:


Sento un exèrcit atacant sobre la terra
i el fragor de cavalls enfonsant-se, amb bromera fins als genolls:
Arrogants, amb cuirasses negres, darrera d'ells s'estan drets,
menyspreant les regnes, amb voleiants fuets, els aurigues.

Criden dins la nit el seu nom de guerra:
Gemego tot dormint quan sento al lluny les seves rialles recargolades.
Clivellen la foscor dels somnis, amb encegadora flama,
repicant, repicant sobre el cor com sobre una enclusa.

Venen fent voleiar en triomf els seus llargs cabells verds:
Surten del mar i corren cridant per la sorra.
Cor meu, no tens prou seny com per desesperar-te?
Amor meu, amor meu, amor meu, perquè m'has deixat sol?