dimecres, 4 d’abril de 2012

La cara oculta



Kandinski 1911


Segons el Daodejing (aforisme 42: "Tot porta el yin al darrera i el yang al davant") tot té un aspecte visible i un aspecte amagat, una cara evident i una cara oculta, una dimensió exotèrica i una dimensió esotèrica.

Copsar el visible ho pot fer tothom. En canvi, per copsar la cara oculta cal una sensibilitat una mica més afinada, cal treballar captatives no tan habituals. Aquesta "captativa de la cara oculta" es pot treballar, certament, però no de manera mecànica, infal·lible. Els camins per fer-ho  no són evidents ni garanteixen el resultat; no s'hi pot dir: "Si fas això i allò, aconseguiràs allò." Es tracta d'un treball més indirecte i incontrolable. S'han d'anar fent certes coses, i tot d'una resulta que, sense saber ben bé com, es comença a copsar l'aspecte amagat de les coses. Llavors tot parla més que abans. Ens parla de l'evident, però també del subtil. Llavors, quan es veu quelcom no només s'hi veu el que tothom veu.

Aquesta segona mirada és més subjectiva, més personal que la mirada exotèrica. Amb ella, les coses no només es deixen veure, sinó que parlen. I a cadascú li parlen de manera diferent, perquè els detectors de la cara amagada són més propis de cada persona, són més fruit de la seva experiència i de com s'hagi treballat a si mateixa.

Sovint no es poden entendre bé o del tot les coses si no es copsa també la seva dimensió oculta. I aquest és un altre obstacle per a la comunicació.

Compartir constatacions sobre l'aspecte evident és més fàcil, fer-ho sobre la dimensió oculta no ho és tant. Però encara que el que copsem en l'àmbit esotèric sigui menys coincident, la comunió que trava entre els que la copsen és més intensa, més potent.

Veure el que no es veu a simple vista, quin gran repte, quin bonic camí!