dimecres, 18 d’abril de 2012

Cultura en perill



Bronzino 1530


D'unes declaracions del Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa al Magazine de La Vanguardia del 15.04.2012:

"Jo crec que la cultura ha de ser entretinguda, i que és una forma superior d'entreteniment i diversió, però fins fa poc no s'acontentava amb ser només això, mentre que avui sembla ser que sí. (...) La cultura, en el sentit que tradicionalment s'ha donat a aquest terme, està a punt de desaparèixer.  (...) La diferència principal entre aquella cultura i aquest entreteniment és que els productes d'aquella pretenien transcendir el present. (...) El discurs, parlat o escrit, ha estat sempre la columna vertebral de la consciència. Però les noves generacions creixen en un món on la paraula està subordinada a la imatge. Un món on el viure és substituït pel representar i això comporta un empobriment del que és humà. (...) La cultura no és una superestructura, com defensa el marxisme. Té una importància molt més decisiva sobre la resta dels elements de la societat que a la inversa, una cultura fa que una economia de mercat funcioni o no funcioni, perquè ha de funcionar d'acord amb certs principis i valors. Sense una cultura fora, la corrupció ho va penetrant tot, i la democràcia i el lliure mercat es converteixen en un pretext per al privilegi. (...) Corruptes n'hi ha hagut sempre. El cinisme és el que acaba amb la democràcia, aquesta actitud que consisteix a acceptar que la corrupció és connatural al sistema."


A La Vanguardia del 18.04.2012, Vargas Llosa afegia:

"Soc molt millor del que seria sense la cultura, m'ha enriquit la vida extraordinàriament, i la meva impressió és que si això desapareix o es banalitza i s'espatlla, si degenera, perdrem una font importantíssima d'enriquiment personal que redunda en un enriquiment social i col·lectiu."


En aquesta mateixa edició de La Vanguardia del 18.04.2012 s'hi afegien algunes aportacions d'altres pensadors que també val la pena recollir:

"A més de ser molt partidari de totes les manifestacions de la cultura popular, soc un ferm defensor del que s'ha anomenat alta cultura perquè estic convençut que una civilització s'estanca en matèria espiritual i en moltes altres dimensions si no coneix i és capaç d'assimilar els assoliments més elevats dels pobles i dels homes en un terreny més substanciós i permanent que l'esport, el xafardeig o els vaivens de l'economia i les finances." Jordi Llovet

"Hi ha hagut una destrucció sistemàtica  de totes les referències i del cànon. Al final, cap text antic no té valor, només importa l'actualitat, la frivolitat, la moda, els espectacles, la pornografia. Aquesta situació ens pot fer anar cap a una degradació culturtal i el que més m'inquieta és que crearem una cultura tan dèbil que no deixarà cap empremta. Fins i tot els materials semblen efímers. Es perd el paper a la literatura, el cel·luloide al cinema, la pedra a l'arquitectura, l'oli a la pintura. Tots els materials que pesen, que són difícils de treballar, es perden en benefici de materials més lleugers i peribles." Jaime Rosales

"En termes de producció de cultura, hi ha una cultura de creació i una cultura de consum. Hi ha una cultura que ens fa pensar i una altra d'encaminada a l'evasió. Hi ha una cultura crítica i una altra de convertida en un gènere que es regeix per les lleis del mercat i de la indústria de l'entreteniment. La cultura crítica no rep l'atenció dels reflectors ni transita per catifes vermelles, però és la que instaura maneres intel·ligents de ser al món." Joan Fontcuberta

"Cultura són aquelles eines que permeten a la persona dur a terme el seu potencial, reconèixer-se a si mateixa i exercir la sva llibertat en convivència feliç i fecunda amb els seus conciutadans.  Necessitem més Il·lustració!" "Relativisme dels valors, descrèdit i debilitament del pensament,  desprestigi de les Humanitats, sometent la capacitat inestimable d'interpel·lar la condició humana al peatge de l'utilitarisme més immediat, la pèrdua de prestigi social de l'esforç sostingut, de l'excel·lència, sovint invocada però poques vegades exigida,  i la demora en la necessitat urgent de regeneració de la vida pública, no sembla que ajudin gens a avançar en aquesta direcció. Possiblement sigui aquesta la crisi veritable, la més profunda i que més mal pot fer-nos, diluint tota esperança." Benet Casablancas