dimecres, 27 de novembre de 2013

Sobre el cultiu de la qualitat humana






El cultiu de la qualitat humana és qüestió d’actitud, de predisposició, i és també qüestió d'exercici, de pràctica, d'esforç. De dur a terme tasques pràctiques d’interpel·lar i deixar-se interpel·lar per determinats valors que, encara que puguin haver-se convertit en tòpics, continuen sent centrals: amor, bondat, justícia, solidaritat... La qualitat humana no s'identifica amb els valors però la seva construcció passa en bona mesura per treballar valors. Desenvolupar la qualitat humana és una cosa difícil i complexa, com succeeix amb qualsevol procés educatiu. En aquest desenvolupament, la confrontació amb aquests valors clau té un pes i un paper de primer ordre. Ho recordava i preconitzava Kholberg amb la seva teoria del desenvolupament de la consciència moral, i ho segueixen explorant i duent a terme les iniciatives emmarcades en l'àmbit de l'educació en valors.

Per evitar utilitzar un llenguatge massa habitual, podem prendre com a signes o indicis del desenvolupament de la qualitat humana a tres dimensions que inclouen una certa paradoxa: una alegria serena, una sobrietat sensible i una compassió activa. Es tracta d'assolir una alegria profunda i intensa davant el món i la vida, que no es manifesta en forma de disbauxa o diversió per evadir-se de la realitat. Es tracta d'assolir una sobrietat global i estricta que permeti alterar el mínim el món i als altres, i que al mateix temps no comporti menyspreu per les coses ni autodestrucció, sinó més aviat el contrari: fascinació per tot el que ens envolta. Es tracta de desenvolupar una compassió extensa i sentida que és interès apassionat pel que passa al nostre voltant, i que no es converteix en sentimentalitat passiva o lament inútil. Es tracta d'arribar a una serenitat que porti a prendre-s'ho tot molt seriosament i, alhora, amb certa distància; una sensibilitat que faci interessar-se per tot i trobar els seus aspectes més bells i agradables; una activitat que porti a desenvolupar iniciatives pràctiques per ajudar als altres i per transformar les estructures socials. Caldrà trobar les pràctiques concretes que ajudin a avançar en el desenvolupament d'aquestes característiques, que permetin avançar en el cultiu de la pròpia qualitat humana.


Millet 1850

Tot el que s'ha dit sobre la qualitat humana tendeix a mostrar-la com a quelcom d’intangible, evanescent, difícil de copsar i de precisar. Això dificulta, evidentment, l'establiment de mètodes per al seu desenvolupament. Però es pot intentar, per dos grans camins.

Indirectament, a través del cultiu de la sensibilitat i l'espiritualitat. Aquests dos àmbits no s'identifiquen amb la qualitat humana, però estan relacionats amb ella, i la poden potenciar. Encara que pugui semblar paradoxal, tots dos (fins i tot la espiritualitat) són més fàcils de treballar que la qualitat humana. El ventall metodològic és més ampli, més contrastable.

Directament. Aquí s'haurà de donar un més gran esforç de creativitat metodològica, en ser un terreny menys habitual i menys obvi. La mateixa reflexió sobre la naturalesa de la qualitat humana i l'observació de persones i situacions on es puguin trobar indicis, rastres, de la mateixa poden ser camins operatius. Sabent que la seva intangibilitat fa que sovint no puguem disposar de més recurs que de la intuïció, de l’"olfacte", com a detector de qualitat humana. Però l'aspiració personal a la qualitat humana i la pràctica per assolir-la ajuden a desenvolupar aquesta intuïció, a potenciar l'olfacte per la qualitat humana, a detectar "fantasmes" (persones que no entren, de fet, en aquesta dinàmica, tot i que potser es pensen o els hi sembla que ho estan fent). La qualitat humana no és una creença sinó una experiència. Cal haver-la fet per considerar-la real. Això dificulta que qui no està immers en la seva dinàmica la reconegui fàcilment. No es pot ser un expert en detectar qualitat humana sense estar-hi a prop i atent, sense ser un aspirant a la mateixa. Les conseqüències d'aquesta realitat a nivell organitzatiu, pragmàtic, són molt dures: no es pot aprendre a captar qualitat humana, no hi ha curs que ho ensenyi, a part de la mateixa vida.


Millet 1848