Darrer paràgraf de la crònica de La Vanguardia (29.07.2009) sobre la compareixença del Conseller Saura al Parlament per l'incendi d'Horta de Sant Joan:
divendres, 31 de juliol del 2009
Insensibilitat
Darrer paràgraf de la crònica de La Vanguardia (29.07.2009) sobre la compareixença del Conseller Saura al Parlament per l'incendi d'Horta de Sant Joan:
dijous, 30 de juliol del 2009
Dallas
dimecres, 29 de juliol del 2009
Darreres creacions
Rembrandt 1669 |
"Adorno pensava que hi ha obres d'art que venen a coronar una vida sencera d'esforç, com a la seva harmònica resolució: així, les darreres pintures de Rembrandt o les darreres partitures de Bach. Conclouen una vida, en plena conseqüència i sintonia amb tot el que les ha precedit. Però hi ha unes altres obres que arriben, en un cert sentit, tard, perquè no tanquen res sinó que dissolen i trenquen tot el que hi havia hagut abans, entrant així en un nou univers que amb prou feines beslluquen, però que estableixen línies de fuga per on avançaran, si poden, les creacions dels que arribaran després. És el que succeeix amb el darrer Shakespeare o el darrer Beethoven."
dilluns, 27 de juliol del 2009
divendres, 24 de juliol del 2009
dilluns, 20 de juliol del 2009
Tendències
Bosch 1516 |
"El xoc entre els defensors de l'homogeneïtat ètnico-religiosa i els defensors d'una mena de ciutadania més inclusiva i pluralista és un xoc entre dues menes de persones dins d'una única societat. Alhora, aquest xoc és l'expressió de tendències que, en cert sentit, estan presents a la majoria dels éssers humans: la tendència a la dominació com a forma d'autoprotecció davant de la capacitat de respectar als que són diferents i de veure en la diferència una riquesa per a la nació en lloc d'una amenaça per a la seva puresa."
Martha C. Nussbaum (recollit per Xavier Antich a La Vanguardia del 20.07.2009)
Martha C. Nussbaum (recollit per Xavier Antich a La Vanguardia del 20.07.2009)
diumenge, 19 de juliol del 2009
Morir ignorat
Rouault 1930 |
"Ayer enterraron en una fosa común a un emigrante africano que, aquejado de pulmonía, murió tras permanecer diez días tumbado en un banco en una plaza de Lleida. En el Ayuntamiento se reparten ahora las bofetadas: hay quienes dicen que los servicios municipales fueron alertados por los vecinos de la plaza donde el emigrante agonizaba, alternando sol y luz de farolas, y quien dice que el Ayuntamiento no recibió ningún aviso. El muerto era de Mali. ¿Por qué no acudió a un centro sanitario? ¿Por no hablar castellano? ¿Por desconocer que existían? ¿Por miedo a revelar su enfermedad? Sólo le conocían dos personas. Sólo con una llegó a hablar antes de morir. Le dijo que se encontraba muy mal y que en su país había dejado esposa e hijo. Una nimia y a un tiempo terrible despedida la de este hombre llegado de una tierra lejana y engullido, me dicen que por decisión de los propios emigrantes africanos, por la tierra de un país para él extraño."
He retrobat aquesta nota que vaig guardar fa dotze anys. Em continua trasbalsant tant com llavors.
dijous, 16 de juliol del 2009
dissabte, 11 de juliol del 2009
Pensament i compromís
divendres, 10 de juliol del 2009
La finestra de la meva classe
"La meva classe és molt bonica.
Al matí fem sumes, restes i un dictat.
Si em despisto veig barquetes damunt del mar."
Sokaina El Atik El Fetun, nena de Ciutat Vella que l'any 2001, quan va presentar aquest poema als Jocs Florals Infantils de Barcelona, dins del marc dels Jocs Florals Escolars, tenia sis anys.
(Poema publicat a La Vanguardia el 10.06.2001)
dissabte, 4 de juliol del 2009
Marina i la sensibilitat
Alguns comentaris de José Antonio Marina sobre la sensibilitat (La Vanguardia, suplements Es del 27 de juny i del 4 de juliol de 2009; gràcies, Àngel Castiñeira, per indicar-ho...)
"Es sensible quien experimenta los sentimientos adecuados, quien se siente afectado por aspectos relevantes, significativos o valiosos de la realidad."
"Insensible es quien no se conmueve ante hechos o experiencias que deberían afectarle. (...) Tomás de Aquino dedica un artículo de la Suma Teológica a explicar que la insensibilidad, entendida como la incapacidad de disfrutar de lo sensible o de interesarse por ello, no es sólo un defecto, sino un vicio. Y algo parecido dice de la "dureza de corazón", del corazón empedernido, incapaz de compadecer o amar."
"Sensibilidad es, pues, tener los sentimientos adecuados, y estos pueden ser morales y pueden ser estéticos."
"Tres casos de insensibilidad moral: la inhumanidad, es decir la falta de compasión ante el dolor humano; la ingratitud, la falta del sentimiento adecuado ante un favor recibido; la indiferencia ante un acto de injusticia. Los sentimientos adecuados son la compasión, la gratitud y la indignación."
"La sensibilidad permite disfrutar, interesarnos, apreciar lo valioso. Nos capacita para captar las riquezas de lo real, valorar el matiz, comprender los sentimientos ajenos, percibir las diferencias, juzgar adecuadamente."
"La sensibilidad estética no hace mejores a las personas. (...) Los jerarcas nazis que se extasiaban con las interpretaciones de las óperas de Wagner eran insensibles a los gemidos de los judíos."
"Schiller, en sus famosas Cartas sobre la educación estética, (...) consideraba que la sensibilidad estética era necesaria para la perfección humana."
"El arte responde a la necesidad de crear cosas que se experimentan como bellas."
"La sensibilidad estética (...) parece liberarnos de la finitud por un momento. La belleza, decía Nietzsche, es una promesa de felicidad. Tiene algo de anticipación de una realidad más poderosa, por eso no es de extrañar la frecuencia con que la experiencia estética se confunde con la experiencia religiosa. "La belleza de los cielos proclama la gloria de Dios", dice un salmo."
dimecres, 1 de juliol del 2009
Apocalíptics i integrats
Botticelli 1484 |
Un fragment de la conferència d'Antoni Puigverd als capellans del bisbat de Girona de l'any 2008 que publica la revista VIA al seu número 9 (abril de 2009):
"Recordaran, segurament, la vella polèmica que va proposar Umberto Eco. Ell parlava de la cultura de masses: televisió, còmic, música pop, best-sellers, etcètera. Els apocalíptics deien: l'alta cultura, la cultura basada en la tradició, el canon, el rigor, la dificultat i el matís, desapareixerà escombrada per la cultura de masses, que s'ho cruspirà tot. Eco deia: no, cal confiar que a través de la cultura de masses trobarem la manera de reescriure i reinterpretar la tradició, l'exigència. Apareixeran nous llenguatges i arribarem a nous lectors, les masses accediran a la cultura a través dels nous mitjans. Ell ho ha intentat amb les seves novel·les plenes d'enginy i d'erudició, però amb tècniques de novel·la popular. Però el fet és que l'optimisme d'Eco no s'ha acomplert. La cultura de masses impera cada vegada més i està convertint en irrellevant, en prescindible, l'alta cultura. El mateix ha passat amb les ideologies. I amb la religió. La cultura de masses ho ha simplificat i trivialitzat tot. La discussió ja no cal. Ha guanyat la cultura del consum i del clínex: usar i llançar. La cultura de la facilitat, de l'entreteniment constant, de la irrellevància, del petit desig sensual constantment satisfet i constantment canviant, un desig que acaba causant en el fons una inguarible insatisfacció. Una cultura que situa la possessió material al capdamunt de tot i menysprea la dimensió reflexiva, espiritual."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)