dimarts, 1 de març de 2011

El Xinxinming I








El Xinxinming o Xin Xin Ming és un text clàssic xinès atribuït a Seng-Ts’an, (també escrit Sengcan, en japonès Sosan o Sozan) tercer patriarca del tx’an (buddhisme xinès del que sorgirà el zen) després de Boddhidharma. Visqué del 520 (data incerta) al 606. El text, però, es considera possiblement redactat al segle VIII.

En japonès se l'anomena el Xin Gin Mei. En castellà es designa com a Sin Sin Ming.

Traducció al francès de L. Wang i Jacques Masui, revisada pel professor P. Demiéville del Collège de France. Versió catalana de Raimon Ribera, tenint en compte la versió catalana d’Esteve Serra que apareix a “Zen i Vedanta”, preciós comentari al Xin Xin Ming d’Arnaud Desjardins, Els petits llibres de la saviesa n. 11, J. J. De Olañeta, Editor, Palma de Mallorca 1997.


1. El gran Camí no és pas difícil, n'hi a prou amb estar-se de triar. Si sou lliures de l'aversió i l'atracció (1), el Camí apareix amb tota claredat.

2. Si us n'allunyeu ni que sigui el gruix d’un cabell, un abisme separa llavors el cel i la terra. Si el voleu trobar, no estigueu a favor ni en contra de res.

3. La lluita entre l'”a favor i l'”en contra, vet aquí la malaltia del cor! Si no discerniu el sentit profund de les coses, us esforceu en va per calmar la vostra ment.

4. Perfecte com el vast espai, al Camí no li falta res, ni hi ha en ell res de superflu. Si cerquem o rebutgem les coses no estem en sintonia amb el Camí.

5. No empaiteu el món sotmès a la causalitat, no us perdeu tampoc en un buit que exclou els fenòmens! Si la ment roman en la pau de l'Únic, aquesta dualitat desapareix per ella mateixa.

6. Si deixeu d’actuar per trobar la tranquil·litat, aquesta no serà res més que un afegit d'agitació. Cercant el moviment o el repòs, com podríem conèixer l'Únic?

7. Quan no s'entén la no-dualitat del Camí, el moviment i el repòs són falsos. Si rebutgeu el fenomen, us engoleix; si perseguiu el buit, li gireu l'esquena.

8. A força de paraules i d'especulacions, ens allunyem del Camí. Aturant els discursos i les reflexions, no hi ha cap lloc on no puguem penetrar.

9. Tornar a l'arrel és retrobar el sentit; córrer darrera les aparences és allunyar-se de la Font. En l'instant, reorientant la nostra mirada, anirem més enllà del buit de les coses del món.

10. Si el món sembla canviar, és degut a les nostres falses maneres de veure les coses. No cal cercar la veritat, abandoneu només les falses maneres de veure les coses.

11. No us deixeu enganxar (2) per les perspectives duals, vigileu de no seguir-les. Al menor rastre d’”a favor” o “en contra” (3), la ment s'embolica en les complexitats.

12. La dualitat només existeix en relació a la Unitat; no us aferreu a la Unitat. Quan la ment s’unifica sense aferrar-se a l'U, tot (4) esdevé inofensiu.

13. Si una cosa no us altera, és com si no existís; si res no es produeix, no hi ha ment. El subjecte desapareix amb l'objecte; l'objecte s'esvaeix amb el subjecte.

14. L'objecte és objecte en relació al subjecte; el subjecte és subjecte en relació a l'objecte. Si desitgeu saber el que són aquestes dues entitats, sapigueu que en el seu origen són buides de substància.

15. En aquest buit únic, totes dues es confonen i cadascuna ho conté tot 4. No mireu de distingir el subtil del groller; com prendre partit per això contra allò?

16. L'essència del gran Camí és vasta; en ell no hi ha res fàcil, ni res difícil. Les visions estretes són indecises i malfiades; com més de pressa penses anar, més lentament vas.

17. Si ens lliguem sentimentalment al gran Camí, perdem la justesa; en l'intent, ens fiquem en un carreró sense sortida. Deixeu-lo estar i tot seguirà la seva pròpia naturalesa; en l'essència res no es mou ni es queda quiet.

18. Escolteu la naturalesa de les coses i estareu en sintonia amb el Camí, lliures i deslliurats de tot turment. Quan els nostres pensaments es fan rígids, girem l'esquena a la veritat; ens emboliquem i ens enfonsem en el neguit.

19. Aquest neguit cansa l'ànima: de què serveix fugir d'això i buscar allò altre? Si desitgeu prendre el camí del Vehicle únic, no tingueu cap prejudici contra els objectes dels sis sentits.

20. Quan ja no els defugiu, llavors assolireu la il·luminació. El savi no porta a terme cap tasca; el foll s'embolica ell mateix.

21. Les coses estan desproveïdes de distincions; és el nostre lligar-nos a elles el que els n'hi confereix. Utilitzar la manera de funcionar de la ment (5), no és aquesta la més gran manera de esgarriar-se?

22. La il·lusió tan aviat engendra la calma com el neguit; la il·luminació destrueix tota dependència (6) i tota aversió. Totes les oposicions són fruit de les nostres reflexions.

23. Somnis, il·lusions, flors de l'aire, perquè extenuar-se per voler-les atrapar? Guany i pèrdua, veritable i fals desapareixen en un instant.

24. Si l'ull no dorm, els somnis s'esvaeixen per ells mateixos. Si la ment no queda atrapada per les diferències, tot4 no és més que una única Realitat.

25. Lliurant-nos al misteri de les coses en llur realitat única, oblidem el món de la causalitat. Quan totes les coses són considerades amb equanimitat, retornen a la seva naturalesa original.

26. No cerqueu el perquè de les coses: evitareu així caure en el món de les comparacions. Quan la quietud es mou, ja no hi ha moviment; quan el moviment s'aquieta, ja no hi ha quietud.

27. Les fronteres de l'Últim no estan protegides per lleis. Si la ment és il·luminada per la identitat, tota activitat s'hi apaivaga.

28. Quan els dubtes són escombrats, la veritable confiança llueix, forta i dreta. Res a retenir, res a recordar.

29. Tot és buit, irradiant i lluminós per ell mateix: no esgoteu les forces de la vostra ment. L'Incomparable no és mesurable pel pensament, el coneixement no pot sondejar-lo (7).

30. En la Realitat tal com és, no hi ha ni altri ni un mateix. Si voleu sintonitzar-hi, hi ha una sola paraula possible: no-dos!

31. En la no-dualitat, totes les coses són idèntiques, no hi ha res que no estigui contingut en ella. Els savis de tot arreu tenen accés a aquest principi cardinal.

32. El principi no té pressa ni fa tard; un instant és semblant a milers d'anys. Ni present ni absent i tot i això per tot arreu davant els vostres ulls.

33. L'infinitament petit és com l'infinitament gran, en l'oblit total dels objectes. L'infinitament gran és com l'infinitament petit, quan l'ull ja no percep límits.

34. L'existència és la no-existència, la no-existència és l'existència. Mentre no ho entengueu, romandreu inquiets.

35. Una cosa és alhora totes les coses, totes les coses no són més que una cosa. Només que pugueu copsar això, ja no cal que us turmenteu a propòsit del coneixement perfecte.

36. L'actitud de confiança és no dual; el que és dual no és actitud de confiança. Aquí els camins del llenguatge s'aturen, ja que no és ni passat, ni present, ni futur.


Notes

(1) Literalment, “de l’odi i de l’amor”, termes que poden ser malentesos si no es limiten a les seves dimensions de rebuig i aferrament.
(2) En francès, “s’attacher”.
(3) Literalment, “de bé o de mal”, termes que poden ser malentesos si no es limiten a les seves dimensions d’adhesió o rebuig.
(4) Literalment, “les deu mil coses”, fórmula de la tradició xinesa per referir-se a totes les coses.
(5) “Voler comprendre i utilitzar l'Esperit” és una altra possible traducció, que sembla apuntar una línia de reflexió vàlida però menys coherent amb la resta del Xin Xin Ming.
(6) En francès, “attachement”.
(7) O bé “el Coneixement és insondable”, que també sembla menys coherent amb el conjunt del text.