"Sona Kolivisa era el fill d'un ric marxant que s'havia incorporat a l'orde dels monjos del Buddha. Amb un zel excessiu havia estat caminant sobre espines i el camí per on havia passat quedà cobert de sang. Llavors pensà: "I si tornés a casa meva i fes servir la meva riquesa per fer bones obres?"
Buddha, el Mestre, conegué els seus pensaments, i anà cap a ell i li demanà:
"Quan eres a casa teva, Sona, tocaves el llaüt? - "Sí, Mestre".
"Quan les cordes del llaüt eren massa tenses, sonava bé?" - "No, Mestre".
"Quan les cordes del teu llaüt no eren ni massa tenses ni massa fluixes sonava bé, no és així?" - "Així és, Mestre".
"Igualment, Sona, un excés de zel mena a la autoexaltació, i la manca de zel mena a la indolència. Tingues un equilibri en el zel, domina els teus poders en harmonia. Que aquest sigui el teu objectiu".
I Sona Kolivisa escoltà les paraules del Mestre i les obeí; i passat un breu temps assolí el Nirvana."
Vinaya I, 5
(el Vinaya és la primera divisió del Tipitaka o canon pali, que constitueix el suport de la vida monàstica del Sangha).
(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada