diumenge, 8 de setembre de 2019

La redempció




Bissier 1960


"Entenc la redempció com un concepte més específic que la salvació. Salvació designa l'assoliment del final de la persona humana, independentment de com es concebi aquest final -paradís, felicitat, Déu, nirvana, el no-res, el futur, el gènere humà, la persona humana, etc. Redempció sembla significar, ordinàriament, la recuperació d'una condició perduda: però també es pot referir al procés en virtut del qual la persona humana assoleix la seva condició definitiva mitjançant la intervenció d'un factor extraindividual.

A grans trets, la redempció pot ser concebuda segons les tres línies del temps:

a) Com un retorn als orígens, com la reapropiació d'un paradís perdut, la recuperació de la condició primordial o altres conceptes semblants. La forma en què es realitza és l'acció teàndrica, habitualment anomenada sacrifici. Aquí el perdó és una categoria important, i el karmamarga es troba en el seu àmbit. Restabliment, purificació penediment, fe, poiesis i conceptes similars són els que manen aquí: el passat.

b) Com una descoberta de la situació efectiva, de la realitat sempre present, com una realització d'allò que sempre ha estat. La forma en què es realitza és el misticisme, l'esvaïment de la ignorància, la superació de l'avidya, l'autèntic gnosticisme. La categoria principal és el present, i jnanamarga la seva espiritualitat. Contemplació, unió, amor, aquí són a casa: el present.

c) Com una nova creació, una nova situació, una novetat ontològica o metahistòrica, la construcció de quelcom que fins a aquell moment simplement no hi era, ni allí ni enlloc. Aquí, l'important és el futur, i la categoria principal, l'esperança. El paradigma d'aquesta tipologia podria ser una forma de bhaktimarga que emfatitza el dinamisme present arreu i que tendeix a l'assoliment d'una condició sempre superior a l'anterior. Anakephalaiosis, recapitulació, praxis, esdevenir, adquireixen aquí la seva connotació més profunda: el futur."


Raimon Panikkar Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009), p. 265-266