dilluns, 27 d’abril de 2015

El judaisme de Jesús




Rouault 1937


Algunes afirmacions de Mario Saban a la introducció del seu llibre "El judaísmo de Jesús". Les comparteixo...


"Jesús va néixer, va viure i va morir com a jueu.

Tots els ensenyaments de Jesús són plenament jueus i tots ells es troben en la més noble tradició del poble d'Israel.

Tot el judaisme que un jueu accepta avui al seu cànon està contingut completament als ensenyaments del rabí Jesús.

Jesús no era un cristià, sinó un jueu.

Tots els ensenyaments ètics de Jesús es troben a la tradició hebrea; des del punt de vista ètic, el cristianisme és, en realitat, una continuació absoluta del judaisme.

El cristianisme original és pur judaisme ortodox, des de la visió del rabí Jesús.

Qualsevol jueu ortodox pot llegir en els evangelis cristians la seva pròpia tradició. Jesús fou un rabí fidel a la tradició d'Israel, i no va abandonar mai el seu poble.

Jesús, com a rabí jueu, va poder realitzar una interessant interpretació particular de la Torà, però d'aquí a sostenir que el seu desig era crear una nova religió hi ha un abisme.

La desjudaització de Jesús va ser el procés que va permetre al cristianisme cristianitzar a Jesús.

El problema real entre el rabí Jesús i el judaisme va ser creat, artificialment, pel cristianisme posterior.

La necessitat teològica que va arribar a tenir el cristianisme des del segle II en endavant, amb l'afany d'aconseguir la independència de la seva religió mare, va acabar per apartar el rabí Jesús de la resta dels rabins jueus.

El cristianisme no té la seva gènesi en el rabí Jesús, sinó que neix com a conseqüència de la incorporació dels gentils sense circumcisió, admesos pel Concili de Jerusalem de l'any 50. A partir d'allí, es crea una teologia messiànica sobre la figura de Jesús de Natzaret, a través d'un altre jueu, el rabí Shaul de Tars (Sant Pau), que desemboca amb el transcurs del temps en l'aparició de la cristologia. La cristologia es desenvolupa, doncs, després del període paulí. Això va forçar a interpretar cristològicament tot el contingut jueu dels ensenyaments del rabí Jesús.

El cristianisme no ha interpretat els ensenyaments rabínics de Jesús, sinó que ha interpretat la seva figura a la llum de les profecies messiàniques.

El judaisme té el deure de reincorporar a Jesús, perquè els seus ensenyaments són plenament jeus; el cristianisme té el deure de rejudaitzar-lo per tal de comprendre'l realment, perquè Jesús mai no va abandonar el judaisme.

En termes generals, un cristià veritable és èticament jueu, i un jueu és èticament cristià. Som, ambdós, part de la mateixa tradició d'Israel: el que ens va dividir (i ens divideix) va ser (i és) el caràcter nacional del judaisme davant de l'esperit internacional del cristianisme. El judaisme és el judaisme del poble jueu, el cristianisme és la ètica del judaisme predicada a diversos pobles. En síntesi, el cristianisme és, doncs, la desnacionalització del judaisme.

L'amor que va predicar el rabí Jesús, el va poder ensenyar perquè el va aprendre en el si mateix del judaisme. Jesús no va ser simplement un jueu pel seu origen nacional, sinó que va ser i seguirà essent un jueu pel seu contingut ètic més profund.

Jesús mai no es va enfrontar amb el judaisme, com se'ns ve dient durant els darrers segles, sinó que Jesús, com a bon rabí, va complir  (segons la seva interpretació particular) la Torà de Moisès. Jesús va realitzar una interpretació excel·lent del judaisme, però el seu objectiu no va ser mai la derogació del judaisme.

El rabí Jesús de Natzaret no va pretendre mai fundar una nova religió, sinó que va intentar purificar el judaisme d'aquells que, com a totes les religions, veuen la carcassa exterior i no el seu contingut ètic.

Qui és èticament jueu és un veritable cristià, i qui és èticament cristià és un veritable jueu.

El veritable cristianisme és, en el seu origen, el judaisme de Jesús.

Serà capaç el cristianisme de retornar al judaisme de Jesús?

Tots els ensenyaments del rabí Jesús de Natzaret són compatibles i poden ser acceptats pel judaisme, perquè aquests ensenyaments ètics es troben a tota la tradició jueva al llarg de la història. Tot el mal anomenat "Nou Testament" és una obra èticament jueva."




1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Es pot estar plenament d'acord però també és un fet que va ser condemnat a mort precisament per les autoritats de la seva religió jueva amb l'anuència passiva de l'autoritat política romana, i sobre això no recordo que en digui res.