Teoria

Mondrian 1921

"Without a theory the facts are silent" ("Sense una teoria, els fets romanen silenciosos")

Frase atribuïda a Friedrich Hayek

La florida dels ametllers

Els ametllers han començat a florir a la Terra Alta...

La dona gitada

La dona gitada, a sobre les Moles del Don, als Estrets d'Arnes.

Cristalls de pirita

El cervell i internet

Pollock 1948

La Vanguardia del 13.01.13 dedica una pàgina a parlar de com internet canvia el cervell. El professor de Fisiologia humana Francisco Mora hi fa una constatació impactant, feta en adolescents addictes a internet: en el seu cervell es constaten "disminucions en el volum de substància grisa (possiblement disminució de contactes neuronals -sinapsi-) o la anormal mielinització (de determinades àrees cerebrals) i la corresponent alteració en els circuits neuronals que codifiquen per a les seves funcions específiques". No és doncs un problema d'hàbits, hi ha degradació fisiològica en el cervell.

En el seu article, el psicòleg Ramon Bayés aporta algunes cites pertinents. Dues són de Nicholas Carr, antic director de la Harvard Business Review: "(l'ús d'internet) ens allunya de les formes de pensament que requereixen reflexió i contemplació, ens converteix en éssers més eficients processant informació però menys capaços d'aprofundir en aquesta informació i no només ens deshumanitza una mica sinó que ens uniformitza." "Quan obres un llibre t'aïlles de tot perquè no hi ha res més que les pàgines. Quan encens l'ordinador t'arriben missatges per tot arreu: l'ordinador és una màquina d'interrupcions constants."

Aquest darrer aspecte és assenyalat també per Rafa Soto, director creatiu d'una agència de publicitat: "Amb els avisos de correus electrònics, SMS, Twitter i Facebook, les distraccions són contínues... Fa un parell d'anys, jo llegia 50 pàgines seguides, avui no passo de tres abans de consultar el mòbil. I em passa el mateix amb la música. Qui s'estira al sofà a escoltar un disc? Vas saltant de cançó en cançó mentre tuiteges."

I acaba amb una cita de Joseph Weinzembaum, professor emèrit del Massachusetts Institute of Technology: "L'ésser humà encara pot apagar l'ordinador. Tot i així, cada dia s'haurà d'esforçar més per conservar aquest privilegi."

Pi carener

Tossal d'en Grilló

El Tossal d'en Grilló, al Montsagre d'Horta.

Mondrian i Rothko III

Valors a les organitzacions

Tobey 1955

La funció dels valors a les organitzacions (el que inclou, evidentment, les empreses) és un tema important, en el que cal defugir:

- les rigideses (fent dels valors un criteri que no té en compte les circumstàncies concretes, sense que això sigui una porta per a justificar-ho tot; saber mantenir aquest discerniment és fonamental per a la incorporació dels valors a la gestió)

- els oblits (considerar que això dels valors no té cap rellevància a nivell de les organitzacions, que si de cas és un tema estrictament personal)

- les manipulacions (fer servir la invocació als valors per a propòsits incoherents amb aquests valors).

La professora Rosabeth Ross Kanter, de la Harvard Business School (agraim a en Josep Maria Lozano que ens hagi fet arribar aquesta aportació) sintetitza en deu punts interessants la dinàmica dels valors en les organitzacions:

1. Els valors són una prioritat per als directius, i són invocats sovint en els seus missatges i en l'agenda de les discussions de gestió.

2. El conjunt dels treballadors pot incorporar-se a la conversa, els empleats són convidats a discutir o interpretar els valors i principis amb els seus iguals, que ajuden a assegurar l'alineació.

3. Els principis són codificats, explicitats, transmesos per escrit a través de molts mitjans de comunicació i revisats periòdicament per assegurar que la gent els entén i els recorda.

4. Les afirmacions sobre els valors i principis invoquen un propòsit elevat, un propòsit que va més enllà de les tasques immediates i que apunta al servei a la societat. Aquest propòsit pot convertir-se en part de la marca de la companyia i una font de diferenciació competitiva.

5. Les paraules esdevenen una base per a un diàleg permanent que orienta el debat quan hi ha controvèrsia o desacord inicial. Les decisions són fonamentades per referència a determinats valors o principis.

6. Els principis orienten les decisions, en termes d'oportunitats de negoci a perseguir o rebutjar, o en termes d'inversions amb un horitzó de temps més llarg que pot semblar poc rendible en l'actualitat.

7. En la mesura que són internalitzats pels empleats, els valors i principis poden substituir normes més impersonals o coercitives. Poden servir com un sistema de control d’incompliments, excessos o desviacions de la ruta prevista.

8. Les accions que reflecteixen valors i principis - especialment les decisions difícils - es converteixen en la base d’històries emblemàtiques que són fàcils de recordar i explicar, el que reforça envers els empleats i el món quines són les posicions de la companyia.

9. Els valors són aspiracionals, assenyalant intencions a llarg termini que guien la reflexió sobre el futur.

10. Principis, propòsits i valors es discuteixen amb proveïdors, distribuïdors i altres socis, per tal de promoure alts estàndards consistents per tot arreu.

La versió original és la següent:

"1. Values are a priority for leaders, invoked often in their messages and on the agenda for management discussions.

2. The entire work force can enter the conversation; employees are invited to discuss or interpret values and principles in conjunction with their peers, who help ensure alignment.

3. Principles are codified, made explicit, transmitted in writing in many media, and reviewed regularly to make sure people understand and remember them.

4. Statements about values and principles invoke a higher purpose, a purpose beyond current tasks that indicates service to society. This purpose can become part of the company's brand and a source of competitive differentiation.

5. The words become a basis for on-going dialogue that guides debate when there is controversy or initial disagreement. Decisions are supported by reference to particular values or principles.

6. Principles guide choices, in terms of business opportunities to pursue or reject, or in terms of investments with a longer time horizon that might seem uneconomic today.

7. As they become internalized by employees, values and principles can substitute for more impersonal or coercive rules. They can serve as a control system against violations, excesses, or veering off course.

8. Actions reflecting values and principles — especially difficult choices — become the basis for iconic stories that are easy to remember and retell, reinforcing to employees and the world what the company stands for.

9. Values are aspirational, signaling long-term intentions that guide thinking about the future.

10. Principles, purpose, and values are discussed with suppliers, distributors, and other business partners, to promote consistent high standards everywhere."

Valors i pluralisme

"Transmetre valors és transmetre formes de vida (maneres de fer, maneres de sentir i d'interpretar, maneres de veure i viure). Però que els valors situïn i orientin no vol dir que ens hem de dedicar a anar-los enunciant i repetint. El que ens permetrà situar-nos i orientar-nos en el món creïblement és la nostra qualitat personal, que és la que acull i engendra valors. Per això, formar en valors avui vol dir afavorir una experiència de creixement personal en qualitat humana. Abans, el nostre compromís i la nostra responsabilitat consistien en l'acceptació o el rebuig d'un paquet normatiu que la societat i les seves institucions ens presentava en nom d'uns valors, que ens donava identitat. Avui el nostre compromís i la nostra responsabilitat consisteixen a anar recreant i discernint formes de vida des de la nostra llibertat responsable, des de la qual ens identifiquem i amb la qual identifiquem els nostres valors de referència. Per això, en el context actual la pregunta clau no és quins valors s'han de transmetre, sinó com s'aprenen els valors. Hem de passar de centrar-nos només en la transferència de continguts a la generació de processos de creixement i maduració. I aquests processos no poden ser només de socialització, sinó que han de ser també de `personalització.

(...)

El pluralisme és un factor que afavoreix el procés d'individualització, perquè per si mateix qüestiona l'absolutització de la validesa d'un qualsevol patró de vida normatiu. Però no necessàriament afavoreix un procés de personalització. Per això el pluralisme posa també a prova la nostra autenticitat, perquè ens interpel·la a ser coherents amb els valors triats i amb l'estil de vida que en deriva. Posa a prova la qualitat dels valors triats i la qualitat dels subjectes que els formulen. És a dir, posa a prova la qualitat del nostre projecte de vida.

(...)

Què voldrà dir, doncs, ser una persona educada en una societat pluralista? Com a mínim s'ha de tenir en compte la integració viscuda en la formació de la personalitat; la capacitat d'aprendre, de socialitzar-se i de relacionar-se; el desenvolupament de la sensibilitat; la capacitat de comprendre l'existència; l'obertura a la dimensió reflexiva i contemplativa i la disponibilitat al silenci i l'arrelament interior. I aquí "tenir en compte" vol dir treballar i desenvolupar aquests àmbits vitals."

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano a La Vanguardia del 04.01.2013