dilluns, 16 de juliol del 2012

Valors a les golfes



Klee 1928


Cristina Sen clou el seu article Vells valors contra la crisi moral, publicat a La Vanguardia del 16.07.2012, amb la següent frase: "Les reflexions són sobre la taula, alguns camins s'entreveuen, encara que hi hagi mil motius per pensar que els valors continuaran a les golfes."

Crec que la frase és encertada, i que es pot interpretar com a mínim en dos sentits, tots dos vàlids. Per una banda, ens recorda que els valors "viuen a les golfes", o sigui pertanyen a un "altre món" en tant que entitats ideals a les que nosaltres podem aspirar i que nosaltres podem encarnar. Aquesta és la doble manera que tenim de relacionar-nos amb els valors: són simultàniament un horitzó ideal al que tendim, i en aquest sentit ens orienten la vida, ens fan de guia, i són també un repte i un compromís de fer-los reals, de materialitzar-los, de donar-los projecció operativa, incidència en la realitat. Sense la nostra intermediació els valors són impotents, no poden afectar a la realitat, no poden enriquir-la, fer-la més consistent i més "valuosa" (valgui la redundància). Ens hi relacionem, doncs, en una doble direcció, ascendent i descendent, ja que ells estan a les golfes i nosaltres a la planta baixa que és la realitat. Pujar i baixar l'escala que porta a aquestes golfes és una de les possibilitats que tenim els humans per viure més dignament i amb més gràcia.

Per altra banda, dir que els valors estan a les golfes (i segurament hi continuaran) vol dir que els ignorem, que els tenim arraconats, que no hi pensem, que no formen part de la nostra vida quotidiana. I, com a societat, això és així. Seria millor que els valors deixessin d'estar arraconats a les golfes, certament. Però això no és gens fàcil, com estem veient cruament en l'actualitat: ni en uns temps de forta crisi com els que estem vivint anem a treure els valors de les golfes. I és que són massa incòmodes, massa exigents. Comporten modificar els nostres comportaments, la nostra manera de relacionar-nos amb el món. I això fa mandra.

No es constata que estiguem assistint a un reviscolament de les virtuts ètiques clàssiques. Anem tirant, com de costum. Estem suportant la crisi com podem, queixant-nos però sense canviar gaire coses. Se'ns fa difícil establir connexió amb els valors. Això és en part degut a que hem treballat poc aquesta dimensió, no ens hem format en aquesta línia, més aviat hem tendit a relegar-la. I també és degut a que, d'una manera o altra, intuïm que amb els valors no s'hi pot jugar, sabem que no es poden manipular, que no es poden utilitzar en benefici propi. I és que els valors ens ajuden en la mesura que ens posem al seu servei, no en la mesura que els posem al nostre servei.