diumenge, 14 d’agost de 2011

Els noms divins a Xavier Melloni


Rothko

Curiosament, és bonic mirar d’assignar noms a Déu, tot i la inadequació de l’exercici, en ésser Déu l’indesignable...

És un exercici útil, mentre siguem conscients dels seus límits: el que fem és indicar dimensions que podem optar per vincular amb la divinitat, però que alhora sempre són insatisfactòries a l’hora de mirar de parlar de la divinitat (que sempre és més, o està més enllà...).

De fet, és millor parlar-ne poc, de Déu. Millor no fer-lo gaire, l’exercici d’assignar-li noms.

Però cal reconèixer que en Xavier Melloni ho fa amb gràcia. Hem mirat d’aplegar per famílies ordenades alfabèticament els vint-i-dos noms (potser ens en deixem algun) que fa servir al seu llibre “Vers un temps de síntesi”:


1. Abisme de llum

2. Absolut

3. Allò, Allò que no pot ser dit

4. Centre

5. Ésser suprem

6. Fons inabastable, Fons que tot ho origina, Fons que origina totes les coses i les fa retornar a si mateix, Fons que funda la realitat

7. Font

8. Infinit

9. Invisible

10. Misteri, Misteri inexhaurible de la vida I de l’ésser, Misteri sempre més gran

11. Origen que ens engendra

12. Plenitud

13. Presència que ho funda tot

14. Profunditat última, Última profunditat, Ultimitat

15. Realitat última, Realitat absoluta, única Realitat, el Real

16. Rostre suprem

17. Secret de la interioritat

18. Suprem

19. Tot, un Tot més ample i universal, Tot del qual formem part

20. Veritat plena

21. Vessament d’ésser

22. Vida