dijous, 30 de juny de 2011

Cinc tendències




Giacometti 1960



Cinc tendències en l'àmbit dels valors que venen de lluny (unes de més lluny, altres de no tan lluny) i que semblen anar més lluny encara (o sigui, que tenen possibilitats d'esdevenir més rellevants), en el marc d'una reflexió sobre el seu impacte en el món de l'empresa:


1.- La generalització de la desvinculació entre feina -i per tant empresa- i realització personal. La realització personal, la vocació, l'afecció, el vertebrador de la personalitat,  si hi és, pertany a àmbits no laborals, extralaborals. Sovint ni apareixerà, ni existirà: la capacitat del sistema per a entretenir dignament, intensament, plenament serà tan gran que la noció de "tasca-en-el-món" perdrà sentit. Predominarà el valor (o la impressió) d'haver vingut al món a "viure bé", a "passar-ho bé", i no cal menjar-se el coco amb elucubracions o especulacions mentals d'altres menes.


2.- La privatització de la moral. Disminuirà la pressió col·lectiva per fer el bé; ser bo o no serà un afer individual, privat, i aliè a l'empresa: ni l'empresa ha de fer més bons els seus empleats, ni s'ha de preocupar per si aquests són més o menys "bons" a nivell personal. Mentre facin bé la feina, ja no hi ha res més a dir. Talent professional i talent personal queden desvinculats. En paral·lel, apareix un altre procés semblant: la privatització de la cultura. Ser culte o no és una decisió personal, sense cap transcendència professional ni social.


3.- L'apogeu de la noció descriptiva de "destrucció creadora", amb la que es constata simplement com funcionen les coses des d'una lògica capitalista. Les víctimes del procés, mala sort, sacrificis inevitables per al bon funcionament del conjunt del sistema. Si hi ha prou recursos per a suports compensadors, bé, i si no, que hi farem, la vida és així de dura.


4.- La culminació del procés d’atomització individualista de la societat, que ha anat acompanyant el desenvolupament del capitalisme i la generalització de la urbanització del món. Individus poc connectats, poc vinculats i tot i això prou satisfets amb el seu entorn vital. Amb conseqüències com la professionalització dels partits polítics, la reducció dels sindicats a estructures residuals centrades en la seva perpetuació minvant, la generalització dels lobbies gremials i la conversió en lobbies de defensa d'interessos de determinats moviments socials.


5.- La desaparició dels referents ideològics externs d’alta potència, siguin criteris socials, siguin criteris ètics, siguin valors, sigui la mateixa referència a la divinitat. Res per sobre dels nostres interessos i preferències. Res a que sotmetre’s, res amb que comprometre’s, cap deure a complir.