dilluns, 15 de juny del 2009

Hermann Hesse: Estadis





“Així com cada flor es marceix
i cada joventut cedeix el pas a la vellesa,
floreix cada estadi de la vida;
floreix també, al seu moment, cada saviesa i cada virtut,
i cap d'elles no pot durar eternament.
Cal que el cor, en cada crida de la vida,
estigui preparat pel comiat i per un nou començament,
estigui disposat a donar-se,
amb coratge i sense tristor, a nous lligams.
En cada inici hi ha un encís,
que ens empara i ens ajuda a viure.
Cal travessar joiosos etapa rere etapa,
sense aferrar-nos a cap d’elles com si fos la nostra pàtria,
l’esperit del món no ens vol lligar ni acorralar,
ell vol que, estadi rere estadi, ens enlairem, ens fem més grans.
Així que ens sentim com a casa en una etapa de la vida,
i ens hi adaptem còmodament, l’afebliment ens amenaça;
només qui està a punt de marxa, d’emprendre el viatge,
pot deslliurar-se de l’adaptació que paralitza.
Potser fins i tot l’hora de la mort ens podrà portar,
amb frescor, a l’encontre de nous espais;
la crida que ens fa la vida mai no acabarà...
Vinga, cor, acomiada’t i guareix!”

Hermann Hesse, 4 de maig de 1941

(gràcies a en Pau Mas i en Josep M. Lozano per la seva ajuda a l'hora d'ajustar la traducció...)


Text original: Stunde

Wie jede Blüte welkt und jede Jugend
Dem Alter weicht, blüht jede Lebensstufe,
Blüht jede Weisheit auch und jede Tugend
Zu ihrer Zeit und darf nicht ewig dauern.
Es muß das Herz bei jedem Lebensrufe
Bereit zum Abschied sein und Neubeginne,
Um sich in Tapferkeit und ohne Trauern
In andre, neue Bindungen zu geben.
Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne,
Der uns beschützt und der uns hilft, zu leben.
Wir sollen heiter Raum um Raum durchschreiten,
An keinem wie an einer Heimat hängen,
Der Weltgeist will nicht fesseln uns und engen,
Er will uns Stuf' um Stufe heben, weiten.
Kaum sind wir heimisch einem Lebenskreise
Und traulich eingewohnt, so droht Erschlaffen,
Nur wer bereit zu Aufbruch ist und Reise,
Mag lähmender Gewöhnung sich entraffen.
Es wird vielleicht auch noch die Todesstunde
Uns neuen Räumen jung entgegen senden,
Des Lebens Ruf an uns wird niemals enden...
Wohlan denn, Herz, nimm Abschied und gesunde!

Hermann Hesse, 04.05.1941



1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola Rai,

Quan més la llegeixo més m'agrada. Certa, clara i inspiradora.
Recordes a quin llibre va apareixer?
Una abraçada,
Carles