dimecres, 10 de juny del 2020

Fet religiós i Estatut







Després de moltes reunions, el 10 de juny de 2005, ara fa 15 anys, un grup de treball creat per a elaborar una possible referència al fet religiós en el nou Estatut de Catalunya va proposar la inclusió del text següent en el seu Preàmbul:


"Aquest Estatut proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes i la llibertat religiosa dels ciutadans, que inclou el dret a no professar cap religió. Tothom té dret de practicar la pròpia religió, de forma individual o col·lectiva, sempre i quan aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

Reconeix que les arrels nacionals de Catalunya se situen en un context històric fortament marcat pel cristianisme, que ha contribuït a configurar [la identitat,] la cultura i les tradicions catalanes al llarg dels segles, juntament amb altres aportacions, especialment les del pensament crític modern.

Constata que el pluralisme religiós és una de les característiques de la societat catalana del segle XXI i valora les diverses tradicions religioses per la seva capacitat de diàleg i de convivència [harmònica] entre elles i amb d'altres tradicions espirituals i filosòfiques, i pel seu compromís amb la justícia social i la solidaritat i amb la dignitat de la persona i la seva dimensió espiritual."


La inclusió d'aquest text va ser finalment descartada. Probablement no ho van veure clar els sectors més laicistes del PSC.

Al grup de treball hi varen participar Daniel Ortiz (UDC), Isabel Herrera (ERC), Toni Comín (PSC), Àlex Masllorens i Raimon Ribera, i potser alguna persona més que ara no recordo.



Versions anteriors de la proposta eren més extenses. A tall d'exemple, i per a comprendre millor l'intens procés d'elaboració que vàrem viure, poso les dues alternatives que teniem damunt la taula el 16 de febrer de 2005:


"Alternativa 1


Aquest Estatut:

- proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- garanteix la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i el dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- reconeix el paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- valora les contribucions de les religions a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia [en que es basa aquest ordenament jurídic]

- constata la pluralitat religiosa de Catalunya i valora la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Valora també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau.



Alternativa 2


Aquest Estatut manifesta/declara/proclama/assumeix [que la referència al fet religiós a la Catalunya del segle XXI té quatre eixos principals]:

- La defensa de la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- La garantia de la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i del dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la garantia de la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- El reconeixement del paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- La constatació de la pluralitat religiosa de Catalunya i la valoració [positiva] de la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Es valoren les contribucions de les religions [i de les persones religioses a la vida personal i col·lectiva, ] a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia. Es valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Es valoren també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau."



El 6 d'octubre de 2004 el procés d'elaboració havia treballat la següent versió:

"En tant que expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer referència a la complexa qüestió de la dimensió espiritual de la condició humana i el fet religiós. Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant tota la seva existència, el cristianisme ha estat el gran referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha contribuït a conformar la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic. I ho ha fet tot i estar constituït per llums i ombres: l'esplendor de determinats moments de l'art religiós, el compromís de l'Església amb la defensa i la construcció del país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans, s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història.

Aquesta constatació no estalvia plantejar-se quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”; ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós. Aquest Estatut opta doncs per fer cinc consideracions bàsiques:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal valorar positivament la presència en l'àmbit català de tota tradició religiosa sense pretensions de manipulació política ni ideològica i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

La societat catalana té interès en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Constata les importants repercussions potencials del diàleg entre religions, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions. Vol impulsar el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana i la seva capacitat de desvetllar consciències, superar egocentrismes i treballar les aspiracions més profundes de la humanitat."



I per acabar de presentar aquest procés d'elaboració, recollim la que era una de les versions inicials, de 25 d'agost de 2004:

"Com a expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer esment en aquest preàmbul de la riquesa i la complexitat que suposen per a un poble la referència a la dimensió espiritual de la condició humana i al fet religiós.

Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant els mil anys de la seva existència, el cristianisme ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha conformat la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic, tot i ser un element ple de llums i ombres: configurar i deformar són de vegades inseparables. L'esplendor del romànic i el gòtic, el compromís de l'Església amb el país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història. El segle XX ha estat encara eloqüent testimoni d'aquest heretatge contradictori.

Ni la duresa de les experiències viscudes ni les tendències envers la multiculturalitat i la multireligiositat que caracteritzen aquest inici del segle XXI ens poden portar a menystenir el pes històric del cristianisme a Catalunya. Alhora, aquesta constatació no ens estalvia haver-nos de plantejar quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”. Ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós; no es pot dir que, com que una àmplia porció del poble català no s'identifica actualment amb cap fe religiosa determinada, no és procedent al·ludir a aquesta qüestió.

Sembla, doncs, procedent que aquest preàmbul manifesti explícitament:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal fomentar la presència vivificant en l'àmbit català de tota gran tradició religiosa sincerament viscuda i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

Catalunya es vol manifestar sensible a la dimensió espiritual, adoptant una perspectiva oberta i interessada en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Vol encoratjar el diàleg entre les religions perquè compren les seves importants repercussions potencials, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Vol dialogar en tant que societat amb les religions perquè valora el seu potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures. Considera que cal impulsar en el seu sí el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana, obrint espais on aquesta dimensió pugui contribuir a desvetllar consciències i a superar egocentrismes, pugui potenciar l'obertura a noves dimensions i la recerca de sentit i plenitud. Un poble que obre aquests espais es manté atent i implicat en l'exploració i el cultiu de les dimensions més profundes i les aspiracions més elevades de la humanitat."



En el procés ens vàrem plantejar de sotmetre el possible text a una sèrie de personalitats. Crec que finalment no ho vàrem fer, no recordo les raons. Però pot ser interessant veure en qui pensàvem en aquest sentit:

Amell, Sefa
Bada, Joan
Ballarín, Josep M.
Bassó, Frederic
Batlles, Joan
Benet, Sebastià
Bigordà, Josep M.
Boada, Ignasi
Bofill, Roser
Bolívar, Santi
Bosch, Jaume
Botam, Joan
Carbonell, Josep Maria
Cardús, Salvador
Carreras, Ignasi
Chaib, Mohammed
Claret, Pilar
Coll, Montserrat
Comas, Montserrat
Corbí, Marià
Cos, Griselda
Duarte, Carles
Duch, Lluís
Elvira, Joan Carles
Estruch, Joan
Feliu, Josep M.
González Faus, Ignacio
Güell, Antoni
Humet, Jacint
Janeras, Sebastià
Juncà, Salvador
Lligadas, Josep
Llisterri, Jordi
Lluís, Pere
López Camps, Jordi
Losada, Carlos
Lozano, Josep M.
Marín, Francesc-Xavier
Martí, Casimir
Martí, Fèlix
Martinell, Maria
Mascaró, Carles
Melloni, Xavier
Moreta, Ignasi
Oliveras, Arcadi
Oliveres, M. Lluïsa
Pagès, Jaume
Panikkar, Raimon
Pedrals, Ricard
Porta, Jordi
Prat, Ramon
Puig, Enric
Puig, Armand
Raguer, Hilari
Rambla, Josep
Ribas Piera, Manel
Riera, Quico
Rigol, Joan
Rojo, Mavi
Romeu, Francesc
Rovira, Francesc
Rovira, Sergi
Saban, Mario
Sáez, Albert
Sastre, Núria
Soley, Salvador
Torner, Carles
Torradeflot, Francesc
Torralba, Francesc
Trainé, M. Pau
Travé, Joan
Trilla, Andreu
Urdeix, Josep M.
Vallès, Josep M.
Vernet, Joan
Vidal, Joan
Vilanova, Evangelista




dimarts, 9 de juny del 2020

Volver



La vida de Carlos Gardel sigue siendo un misterio - Libertad ...


Volver és una cançó de tango de 1934 feta per Carlos Gardel (1890-1935) i el poeta Alfredo Le Pera (1900-1935). Gardel la va cantar a la pel·lícula El día que me quieras, filmada el gener de 1935, poc abans de la mort de tots dos en accident d'aviació.

A Spotify/merceirai/Cançons famoses/Volver hi trobareu una colla de versions d'aquesta magnífica cançó.


Aquesta és la lletra de la cançó:

"Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos
van marcando mi retorno.

Son las mismas que alumbraron
con sus palidos reflejos
hondas horas de dolor.

Y aunque no quise el regreso
siempre se vuelve
al primer amor.

La vieja calle
donde me cobijo
tuya es su vida
tuyo es su querer.

Bajo el burlon
mirar de las estrellas
que con indiferencia
hoy me ven volver.

Volver
con la frente marchita
las nieves del tiempo
platearon mi sien.

Sentir
que es un soplo la vida
que veinte años no es nada
que febril la mirada
errante en las sombras
te busca y te nombra.

Vivir
con el alma aferrada
a un dulce recuerdo
que lloro otra vez.


Tengo miedo del encuentro
con el pasado que vuelve
a enfrentarse con mi vida.

Tengo miedo de las noches
que pobladas de recuerdos
encadenen mi soñar.

Pero el viajero que huye
tarde o temprano
detiene su andar.

Y aunque el olvido
que todo destruye
haya matado
mi vieja ilusión,

guardo escondida
una esperanza humilde
que es toda la fortuna
de mi corazón.

Volver..."



dilluns, 8 de juny del 2020

Seny xinès



Information and sensitization – Page 2 – Silene



Heus aquí algunes reflexions del savi xinès Hong Yingming, escrites a finals del segle XVI, on mostra un refinat sentit comú amb pinzellades de saviesa estoica i certa influència religiosa.

La traducció al català està feta a partir de la versió castellana d'Alfonso Colondrón (Retorno a los orígenes, EDAF 1993), feta al seu torn a partir de la versió anglesa de Thomas Cleary (Back to Beginnings, 1990). El text es presenta com a obra de Huanchu Daoren, que era el nom taoista de l'autor i que significa "un caminant que retorna als orígens."

Hem optat per traduir "il·luminat", "realitzat" o "despert" per "assenyat", que ens sembla adient per unes reflexions que no se situen tant en l'òrbita religiosa com en la comprensió encertada de la dinàmica de la vida quotidiana. En alguns aforismes hi hem afegit comentaris nostres entre parèntesi i en cursiva.


Ignacio G. Barbero presenta així aquest text: "El nombre del pensador que nos ocupa (Huanchu Daoren) significa literalmente “adepto taoísta que retorna al origen”. Es un pseudónimo que el erudito Hong Yingming adoptó cuando a edad avanzada inició una sencilla y retirada vida en el campo (a finales del s.XVI/principios del s.XVII). Redactó entonces un conjunto de meditaciones que, aludiendo metafóricamente a su purificadora experiencia vital, tituló “Discurso sobre las raíces de los vegetales”; el cultivo de los vegetales requiere paciencia, austeridad y calma, que son también virtudes esenciales para el desarrollo de la sabiduría en el ser humano.

[El] contenido de esa obra posee elementos del taoísmo así como del confucianismo y el budismo chan (zen). Hablamos de un pensamiento fundamentalmente práctico, cercano al presente cotidiano, que se hace cargo de un mundo en constante cambio. De ahí el frecuente uso de “contrarios relativos”: una cosa se define por su opuesto, no se puede dar sin él; ambos son partes de un mismo proceso universal. Por ello, nuestra actitud al leer a Huanchu Daoren no debe ser la de un curioso conocedor (sujeto) que se coloca frente a algo que va a conocer (objeto); no hay oposición real, sino encuentro entre iguales que no podrían ser sin el otro en este momento presente. En consecuencia, sus palabras no son una fuente de información, sino de transformación (constante). Nos muestran una vida tranquila y en armonía con la naturaleza, llena de desapego hacia los deseos y radical libertad. Nada más y nada menos."



Aquesta és la nostra tria de textos:


"Les persones assenyades veuen el que hi ha més enllà de les circumstàncies i reflexionen sobre la vida i la mort, de manera que poden experimentar de forma passatgera l'aflicció, però no el desemparament permanent."

(quina bella distinció entre el desànim i la desolació! La persona assenyada, la que va al fons de les coses i no es limita a navegar per la superfície, la que es pren la vida seriosament i el món com una meravella a contemplar, sap que les dificultats li poden fer mal o nosa però no prendre-li la capacitat de sentir-se al món com a casa, agraït pel fet de viure)

- - -

"Les meravelles i les rareses no són característiques de les persones assenyades; les persones assenyades són simplement normals."

("les persones assenyades són simplement normals": quina senzilla i bonica manera de dir-ho!)

- - -

"Viure amb sinceritat i harmonia, i promoure la fraternitat amb un comportament alegre i amb paraules amistoses, és més elevat que la pràctica formal de la meditació."

(i és que si la meditació no condueix, ni que sigui com a subproducte, a una actitud vital oberta i alegre, amistosa i franca, no assoleix els seus objectius)

- - -

"No cal cercar l'èxit al món. No cerquis la gratitud dels altres; és un gran bé no experimentar el ressentiment."

(ressentiment generat per la no recepció de la gratitud dels altres, per la manca d'èxit... però que n'és de difícil deixar realment d'aspirar a rebre l'aplaudiment dels que ens envolten!)

- - -

"És possible deixar enrere les maneres de fer considerades socialment correctes un cop deixades enrere les ambicions socials.

S'assoleix la saviesa un cop deixades enrere les ambicions espirituals."

(hi ha doncs dues menes d'ambicions que cal deixar de banda: la de l'èxit social i la de l'èxit espiritual. Assolir-ho porta a la llibertat de comportament i a la saviesa)

- - -

"A la ment li fan més mal les opinions que els desitjos.

El seny és més destorbat per la ment que pels sentits."

(la ment xerraire que opina sobre tot, quin gran enemic!)

- - -

"Si conrees qualitats personals amb la ment orientada cap a l'èxit i els honors, no progressaràs realment.

Si llegeixes amb l'interès posat en el gaudi de l'estètica literària, no faràs que la teva ment vagi més a fons."

(no romandre a la superfície, aquesta és una de les claus del camí del seny. L'èxit, els honors, el refinament artístic estan bé però no ens poden bloquejar anar més enllà, anar més a fons, que són dues nocions, si voleu, una mica vagues i intuïtives, difícils de descriure o definir amb precisió, però que per poc que hi pensem es mostren com a imprescindibles).

- - -

"Només quan hom es veu envaït pels desitjos i bloquejat pels sentiments, hom perd el que realment està present; i això representa tota la diferència del món."

(viure a fins el present és l'única cosa real que tenim, i tot allò que ho dificulti, com ara desitjos i sentiments desbordats que ens aclaparen, ha de ser apartat!)

- - -

"Desenvolupar la força de caràcter i conrear el seny requereix un cert grau de distància. Així que apareix la fascinació, es persegueixen objectes del desig.

Ajudar el món o governar un estat demana una actitud de distanciament. Així que apareix la dèria, s'està en perill."

(distància que dóna perspectiva i estalvia les reaccions en calent,que no és fredor ni indiferència sinó capacitat d'estimar les coses amb més plenitud i objectivitat, que permet pensar abans d'actuar i no deixar-se arrossegar per passions diverses, per dèries i fascinacions...)

- - -

"No hi ha joia més gran que tenir poques preocupacions, ni desgràcia més gran que tenir molts neguits.

Només qui ha patit pels seus neguits coneix la joia de tenir poques preocupacions. Només els que han aquietat la seva ment coneixen la desgràcia de tenir molts neguits."

- - -

"No pensis en qualsevol servei que hagis pogut fer als altres; pensa en el que has pogut fer que els hagi ofès.

No oblidis el que altres han fet per tu; oblida les ofenses que altres t'hagin fet."

(recordar els favors rebuts i les ofenses fetes, oblidar els favors fets i les ofenses rebudes...)

 - - -

"Quan els que fan obres de caritat les fan sense sentiment d'autosatisfacció i sense pretensions de recompensa, fins i tot una petita donació és gran.

Quan els que ajuden als altres calculen el seu propi sacrifici i demanen gratitud i recompensa, fins i tot una gran donació és petita."

(l'actitud amb la que es fan les coses és decisiva...)

- - -

"És preferible persones sòbries que en tenen prou tot i ser pobres, que persones malgastadores que són riques però estan insatisfetes.

Les persones de talent que treballen molt i es tornen objecte de ressentiment no poden comparar-se amb les persones menys dotades que viuen tranquil·lament i conserven íntegra la seva veritable naturalesa."

(les nostres societats valoren tant el talent, deixant així en ridícul o marginats els que no en tenen tant, que es fa difícil evitar l'expectativa de rebre alguna cosa en retorn dels esforços fets i les pròpies notables capacitats. I també es fa difícil no menysprear les persones amb menys capacitats i sense expectatives de rebre alguna cosa, quan de fet tenen una visió més encertada de la vida...)

- - -

"Els que llegeixen llibres però no copsen la saviesa dels savis són esclaus de la lletra. Els que treballen en oficines públiques i no estimen la gent són lladres que roben el salari.

Els que ensenyen però no practiquen el que ensenyen són mers xarlatans. Els que intenten fer un treball amb èxit sense tenir en compte el desenvolupament del caràcter el trobaran sense substància."

(les tasques no només valen pels seus resultats, sinó també per la seva incidència en la personalitat de qui les desenvolupa; no tenir en compte aquest factor és desencertat)

- - -

"A la ment humana ha un veritable llibre, però està trossejat en edicions parcials. Hi ha una melodia real, però està enfosquida per cançons sorolloses i danses ostentoses.

Els estudiants haurien d'eliminar allò accessori i buscar directament l'essencial; només llavors seran capaços d'experimentar-ho i fer-ho servir."

("buscar directament l'essencial": quina magnífica formulació! No quedar entrampats a la superfície per l'aparent atractiu de l'agitació... Ara bé, no és fàcil saber com capbussar-se en l'essencial, com travessar la llaminera superfície; és més un repte intuïtiu que una qüestió de receptes precises. Però, en el fons, cadascú sap si està anant prou a fons o no...)

- - -

"La ment compromesa que s'esforça amb tenacitat, sempre troba alguna alegria.

La pena de la decepció emergeix en la complaença de la satisfacció."

- - -

"Quan arriba la primavera i el temps es fa càlid, les flors embelleixen el paisatge i els ocells refilen plaentment.

Si les persones que són prou afortunades per obtenir càrrecs oficials, estar ben alimentades i tenir bones cases, no es preocupen en assentar una sòlida cultura i no realitzen bones obres, encara que visquin cent anys, és com si no haguessin viscut en absolut."

(les nostres elits dirigents, es preocupen per assentar una cultura sòlida, vertebrada pels grans valors i els grans referents? Realitzen bones obres al servei del conjunt? Es plantegen aquestes qüestions?)

- - -

"Les persones instruïdes han de ser esforçades i diligents, però han de ser també lliures d'esperit.

Si són massa rigoroses i austeres, tenen la capacitat de tractar amb la mort com la tardor, però no tenen la capacitat de donar la vida com la primavera. Com poden així fer evolucionar la gent?"

(quin ús més bonic de les metàfores de primavera i tardor... El rigor i l'austeritat, amb mesura)

- - -

"Els que són realment virtuosos no són coneguts per la seva virtut. Els que es creen aquesta reputació ho fan per motius egoistes.

Els que són realment hàbils no fan servir recursos artificiosos. Els que fan servir recursos artificiosos esdevenen ineptes."

(deixar enrere la noció de "bona reputació", a tot nivell, inclòs el de l'empresa; el bé simplement s'ha de fer, sense que ningú ho sàpiga...)

- - -

"Si tems que la gent sàpiga que has fet una cosa dolenta, hi ha alguna cosa bona en el dolent.

Si estàs ansiós perquè la gent sàpiga que has fet alguna cosa bona, llavors hi ha una cosa dolenta en el bo."

(altre cop l'espinosa qüestió de la reputació...)

- - -

"Les persones assenyades saben com acceptar l'adversitat i estan preparades per les dificultats fins i tot en els moments en què tot és fàcil; per això, no estan a mercè del destí."

(l'adversitat sempre arriba, cal que ens trobi preparats...)

- - -

"Els que són aspres i agressius, són com foc que crema tot el que toca. Els que són desagraïts, són com gel que congela tot el que troba. Els que són obsessius i irreflexius, són com aigua estancada o fusta podrida, buides ja de vida.

Aquests tres tipus de persones tenen dificultats a l'hora de realitzar les seves tasques i d'expandir el benestar."

(un altre bell ús de les metàfores amb elements de la naturalesa...)

- - -

"Ampli és el camí de la veritat; estableix teva ment en ell i sentiràs una obertura expansiva i una vasta claredat.

Estret és el camí dels desitjos humans; si poses els teus peus en ell, veuràs esbarzers i fang davant teu."

(sembla que hi ha un conflicte entre desitjos i veritat; cal tenir-ho ben present...)

- - -

"Cal buidar la ment, ja que només en una ment buida hi entra la veritat.

Cal omplir la ment, ja que quan està plena no hi entra el desig de coses."

(un bon ús de la paradoxa...)

- - -

"Un sòl amb molt abonament produeix abundants collites; l'aigua massa clara no té peixos.

Per això, les persones assenyades han de tenir la capacitat d'acceptar les impureses i no ser perfeccionistes solitàries."

(contra el purisme perfeccionista, una temptació difícil d'evitar...)

- - -

"Fins i tot un cavall salvatge pot ser domat; fins i tot un metall difícil de treballar acaba sent modelat.

Si simplement et relaxes i no t'estimules a tu mateix no faràs cap progrés. S'ha dit: "No és una desgràcia tenir moltes afliccions, seria preocupant que mai es produís cap aflicció"."

(cal ser exigent amb un mateix, i demanar que les circumstàncies ens ajudin en aquesta difícil tasca; tendim tant a la conformitat i el relaxament, a trobar que ja està bé tal com som...)

- - -

"N'hi ha prou amb una mica de cobdícia i egoisme per convertir la fortalesa en feblesa, el coneixement en ignorància, la compassió en crueltat i la puresa en corrupció, arruïnant així el propi caràcter.

Per això, els antics consideraven preciosa l'absència de cobdícia, i és així com van anar més enllà del món."

(sobre la facilíssima corrupció de les virtuts...)

- - -

"Els ulls i les oïdes, en veure i sentir, són saquejadors externs; les emocions, el desitjos i les opinions són saquejadors interns.

Però si la ment interna està desperta i alerta, i es manté a distància enmig de tots ells, llavors aquests saquejadors canvien i es converteixen en membres de la llar."

(una ment preparada pot fer servir bé les emocions, els desitjos i les opinions...)

- - -

"Comptar amb l'èxit encara no assolit no és tan profitós com preservar el treball ja realitzat.

Lamentar errors passats no és tan útil com prevenir futures equivocacions."

(quanta tendència tenim a la lamentació, tan inútil... Més val invertir aquesta energia en millorar!)

- - -

"Caldria tenir un esperit elevat, però no irrealista; ser detallista, però no en assumptes insignificants.

Els gustos han de ser simples, però no excessivament austers; la conducta ha de ser estricta, però no massa severa."

(un altre advertiment contra el risc de l'"excés de virtut": l'austeritat i la severitat, amb mesura...)

- - -

"Quan el vent arriba al bambú escampat, aquest no conserva el seu so quan el vent ha passat. Quan els ànecs salvatges travessen un petit llac fred, aquest no manté seu reflex quan ja se n'han anat.

De la mateixa manera, les ments de les persones assenyades es fan i es manifesten quan ocorren els esdeveniments i queden altre cop buides quan aquests han acabat."

(un altre preciós ús de les metàfores d'elements naturals. Que la ment no quedi marcada pel pas dels esdeveniments...)

- - -

"Encara que no facis un treball particularment important o d'àmplia difusió, si pots desprendre't dels sentiments mundans, això és assolir una gran fita.

Encara que no t'esforcis molt per avançar en aprendre, si pots reduir la influència que les coses tenen sobre tu, t'elevaràs a el regne dels savis."

(desprendre's dels sentiments mundans, com ara el desig d'èxit, de fama o de poder, i minimitzar la influència de les coses sobre un mateix, dels esdeveniments viscuts sobre la pròpia ment, són propòsits tan importants com poc habituals)

- - -

"No reclamis estar per davant dels altres a l'hora d'obtenir favors o guanys; no et quedis endarrerit a l'hora de fer bones obres.

No prenguis més del que et correspongui; no facis menys del que és el teu deure."

(amb ressonàncies estoiques, aquestes màximes són tan senzilles com importants...)

- - -

"Sigues respectuós a l'hora d'actuar en el món; el respecte és el principi de la línia del progrés intern.

Sigues generós en el teu tracte amb els altres; ajudar-los constitueix realment la base per ajudar-te a tu mateix."

(respecte i generositat, dos valors a tenir sempre presents...)

- - -

"En qualsevol cosa que facis, si deixes un sentiment d'inacabat, el món no pot quedar ressentit amb tu, els esperits i els déus no et faran cap mal.

Si insisteixes en el caràcter complet de la teva obra i en la perfecció del teu assoliment, et tornaràs internament boig o externament inquiet."

(un altre crit contra el purisme perfeccionista...)

- - -

"Si no ets negligent en moments d'oci, seràs eficaç quan estiguis ocupat. Si no estàs distret en moments de tranquil·litat, seràs útil en l'acció. Si no ets hipòcrita en privat, això es notarà en públic."

(hi ha ressonàncies evangèliques en aquest vetllar, aquest estar alerta...)

- - -

"Quan els teus pensaments són perfectament clars en la quietud, veus la substància real de la ment. Quan el teu estat d'ànim està serè en moments d'oci, perceps la veritable manera d'actuar de la ment. Quan estàs en un estat profund de calma i distanciament, descobreixes el seu veritable sabor.

No hi ha res comparable a aquestes tres maneres d'observar la ment i assolir la lucidesa."

(estar atent als moviments de la pròpia ment i portar-la cap a la claredat, la serenor, la calma...)

- - -

"La tranquil·litat enmig de la quietud no és veritable tranquil·litat; quan pots estar tranquil enmig de l'acció, aquest és el veritable estat de la natura.

La felicitat en la comoditat no és veritable felicitat; quan pots ser feliç enmig de l'adversitat, llavors veus el veritable potencial de la ment."

(amb un petit toc de paradoxa, es subratlla la importància de mantenir les actituds adients en entorns que no les afavoreixen...)

- - -

"Quan et sacrifiquis a tu mateix, no titubegis; si dubtes, la teva intenció de sacrificar-te serà desafortunada.

Quan donis als altres, no esperis cap recompensa; si esperes alguna recompensa, la teva intenció de donar serà equivocada."

(tornem al tema de la reputació, en formulació radical: quan fem el bé, no esperar mai res a canvi)

- - -

"Quan el destí em desdenya en termes de prosperitat, responc enriquint la meva virtut. Quan el destí em maltracta físicament, em refaig alliberant la meva ment. Quan el destí m'obstaculitza a través de les circumstàncies, les travesso elevant la meva manera de viure.

Què pot fer-me així el destí?"

(mirar d'aprofitar l'adversitat per créixer interiorment, per madurar: no és fàcil, però és totalment pertinent)

- - -

"Les persones honestes no aturen els seus pensaments en la recerca de la prosperitat; així, el cel guia la seva sinceritat a través de la seva innocència. Les persones deshonestes miren d'evitar l'infortuni; llavors el cel els hi pren l'enginy a través de la seva obsessió.

Així podem veure que les accions del cel són ben encertades; la intel·ligència humana no pot ser comparada amb elles."

(el càlcul, l'astúcia, no són camins encertats; no s'ha de buscar la prosperitat ni defugir l'infortuni, sinó actuar espontàniament, amb innocència i transparència, i deixar-se portar per la vida)

- - -

"Un cop el cor de les persones ha esdevingut autèntic, aquestes poden influir positivament en el món.

Les persones falses no tenen un jo real; són detestables per als altres i una desgràcia per a ells mateixos."

(Eckhart ho deia més o menys així: no et preocupis per fer el bé, preocupa't per ser bo. Només quan siguis bo, quan tinguis un cor autèntic, quan no siguis fals, podràs realment incidir favorablement en la marxa del món. Això d'entrada a molts els sembla paradoxal i desencertat, com una manera de desentendre's del compromís social; però quan ho penses bé...)

- - -

"La integritat que molesta a d'altres és preferible al compromís per agradar-los.

És millor ser reprotxat sense ser dolent, que ser elogiat sense ser bo."

(posats a rebre avaluacions equivocades, millor que et critiquin sense fonament que no pas que et lloïn sense merèixer-ho)

- - -

"Quan es creen problemes entre els familiars, cal mantenir la calma i no excitar-se.

Quan els amics s'equivoquen, cal ser discrets i no fer comentaris amb lleugeresa."

(calma i discreció són sempre adients...)

- - -

"L'ocàs és inherent a la prosperitat, el potencial de desenvolupament ho és a la escassedat de recursos.

Així doncs, en temps tranquils cal prestar atenció als problemes, i en temps difícils cal ser infinitament pacient per tenir èxit desprès."

(atenció i paciència són sempre adients...)

- - -

"Quan trobis persones silencioses i inescrutables, no diguis el que penses.

Quan trobis gent irritable i egoista, sigues curós amb el que dius."

(reserva i prudència són sempre adients...)

- - -

"L'adversitat inesperada forja la gent; si ets capaç d'acceptar-la, tant el cos com l'esperit se'n beneficiaran.

Al contrari, si ets incapaç d'acceptar-la tant el cos com l'esperit en sortiran perjudicats."

(saber acceptar l'adversitat és encertat i benèfic)

- - -

"Pel que fa a canvis d'actitud, càlida o indiferent, els rics són més extremats que els pobres.

Pel que fa a l'enveja i el ressentiment, els familiars són pitjors que els estranys."

(evidències una mica paradoxals...)

- - -

"La foscor és dolenta per al mal, la llum és dolenta per al bé.

Quan el mal és manifest, el dany és menor, però quan és ocult, gran és el seu estrall. Quan el bé és manifest poc és el seu mèrit, però quan està amagat el seu mèrit és més gran."

(nova insistència en la necessitat de discreció a l'hora de fer el bé)

- - -

"Si no ets pas una persona amb pensaments sincers i en els quals es pot confiar, ets inútil per a la societat i tot el que fas és va.

Si no tens plenitud i vivor en la teva manera de viure, ets com un maniquí que estàs cohibit en qualsevol lloc."

(ser sincer i merèixer confiança, viure intensament...)

- - -

"És possible transgredir el regne tabú dels esperits i els déus amb un simple pensament, trencar l'harmonia de el cel i la terra amb una simple observació, llegar problemes a la posteritat amb una sola acció.

Així doncs, és millor que vagis amb compte."

(cal anar amb molt de compte, perquè les conseqüències dels nostres actes poden ser grans...)

- - -

"La diligència significa ser entusiasta en assumptes de virtut i justícia, però les persones mundanes utilitzen la diligència per resoldre les seves dificultats econòmiques.

La sobrietat significa tenir poc desig de béns materials, però les persones mundanes utilitzen la sobrietat per encobrir la mesquinesa.

Així doncs, els trets emblemàtics de la vida assenyada es converteixen en instruments per als assumptes privats de la gent ignorant. Quina pena!"

(del mal ús de les virtuts, com ara la diligència i la sobrietat...)

- - -

"La generositat ha de començar discretament i ampliar-se després, ja que quan és abundant al principi  i disminueix a continuació, la gent oblida la seva bondat.

L'autoritat ha de començar de manera estricta i estovar-se posteriorment, perquè si és tova al principi i després es fa estricta , la gent sentirà la seva severitat."

(obvietats a tenir presents)

- - -

"Quan et trobes en una posició elevada i tens persones al teu servei, estan servint els emblemes del teu càrrec. Quan estàs en una posició modesta i la gent et menysprea, estan menyspreant la teva aparença simple.

Per tant, si no t'estan servint a tu, per què hauries d'estar content? I si no t'estan menyspreant a tu, per què hauries d'enfadar-te? "

(ser insensible a la lloança i el menyspreu és encertat)

- - -

"Quan et trobis amb persones deshonestes, fes-les canviar mitjançant la sinceritat. Si et trobes amb persones violentes, commou-les mitjançant la gentilesa. Quan et trobis amb persones recaragolades, inspira-les mitjançant la justícia.

Llavors el món sencer entra a la teva farga."

(bonic i difícil...)

- - -

"Un moment de bondat pot produir un estat d'harmonia entre el cel i la terra.

La puresa de cor pot deixar un delicat exemple per a centenars de generacions."

(de les grans virtuts del comportament adient...)

- - -

"Les estratagemes ocultes, les arts estranyes, les pràctiques extravagants i les capacitats inusuals són, totes elles, fonts de dissort en la vida pràctica.

Només mitjançant qualitats i accions normals es pot mantenir la plenitud natural i aportar la pau."

(tornem a allò de "les persones assenyades són simplement normals"...)

- - -

"Heus aquí dues dites per a les persones que treballen a l'administració pública: "Només la imparcialitat produeix la claredat" i "Només l'honestedat produeix la dignitat."

Heus aquí dues dites per a la vida a la llar: "Només mitjançant l'oblit s'aplanen els sentiments" i "Només mitjançant la sobrietat es cobreixen les necessitats.""

(cada entorn demana unes determinades virtuts: imparcialitat i honestedat en el servei públic, capacitat de perdó i sobrietat en el privat...)

- - -

"Quan et trobes en posicions de prosperitat i d'alta posició social, has de conèixer la misèria dels pobres i dels de baix.

Quan ets jove i fort, has de recordar el dolor dels vells i febles."

(més obvietats a tenir presents)

- - -

"No has de ser massa purista en la teva manera de viure, ja que has de ser capaç d'acceptar tot el que està viciat.

No has de ser massa clar a l'hora de fer distincions, ja que has d'acceptar a tothom, sigui bo o dolent, entenimentat o boig. "

(nou atac al purisme perfeccionista...)

- - -

"La malaltia de caure en els desitjos pot ser tractada, però la malaltia d'aferrar-se a principis abstractes és difícil de curar.

Els obstacles que presenten els esdeveniments i les coses poden eliminar-se, però els que presenten els principis socials són difícils d'eliminar."

(ai, l'adhesió a les idees! ai, els principis! No semblen perillosos, però ho són molt, més que coses que considerem més òbviament perilloses, com els desitjos i els obstacles...)

- - -

"Quan els qui es dediquen a guanyar alguna cosa per si mateixos excedeixen els límits de la raó i del que és just, el dany és obvi i, per això, poc profund.

Quan els que s'interessen per la seva pròpia reputació encobreixen la seva manera d'actuar amb la raó i el dret, el dany és ocult i, per tant, profund."

(el mal encobert és el pitjor)

- - -

"Acceptar els favors dels altres i no retornar-los, per grans que siguin; venjar-se dels que ens han perjudicat, per lleugera que hagi estat l'ofensa; donar oïdes a qualsevol crítica sobre els altres, per poca evidència que hi hagi de la mateixa; dubtar de tot el bo que se sent, encara que sigui totalment evident; tot això és extremadament cruel i sense cor.

Mes val que estiguis atent. "

(compte amb la crueltat, amb la manca de cor, amb la manca de compassió, amb la manca d'empatia, amb la fredor, amb la indiferència: no hi ha res pitjor)

- - -

"Els que calumnien i critiquen són com núvols que amaguen temporalment el sol; no passarà gaire temps abans que aparegui de nou la claredat.

Els aduladors i afalagadors són com cops d'aire que se't fiquen al cos: hom emmalalteix sense adonar-se'n."

(prudència amb els que ens afalaguen, són els pitjors i menys detectables dels enemics)

- - -

"La majoria de les persones que tenen èxit en el seu treball tenen una ment oberta i sense arestes.

Els que fallen en el que emprenen i perden oportunitats són les persones obstinades i inflexibles."

(contra la rigidesa)

- - -

"A la vida social no està bé ser un conformista, encara que tampoc està bé ser algú que no està mai d'acord amb res.

Al fer les coses, no és bo produir el rebuig de la gent, encara que tampoc és bo intentar guanyar els seus favors."

(més perfums paradoxals: buscar el terme mig és sovint el més adient...)

- - -

"Al capvespre, la posta de sol és meravellosament lluminosa; a la fi de l'any, les mandarines són encara més fragants.

Per això, a la fi del seu camí, en els seus últims anys, les persones assenyades han de tenir un esperit cent vegades més vital."

(més metàfores amb elements naturals. I quin bonic i estimulant elogi de la vellesa...)

- - -

"No et preocupis del que t'ofen, no estableixis un lligam amb el que t'agrada.

No contis amb un estat de benestar perllongat, no et retiris per por a la primera dificultat."

(una altra invocació a la mesura, a la prudència, al camí del mig...)

- - -

"Observa als altres amb ulls equànimes; escolta les seves paraules amb oïdes distants.

Enfronta't als sentiments amb reaccions temperades; reflexiona sobre els principis amb una ment en calma."

(i encara una altra invocació a la mesura: equanimitat i distància, calma i reaccions temperades...)

- - -

"Quan sentis parlar de males persones, no les rebutgis immediatament, ja que la seva mala reputació pot ser deguda a les murmuracions dels que critiquen sense motiu.

Quan sentis parlar de bones persones, no et precipitis a aconseguir la seva amistat, ja que la seva bona reputació pot haver estat elaborada per gent deshonesta que intenta prosperar."

(nova apel·lació a la prudència, a evitar la precipitació...)

- - -

"El cel crea persones intel·ligents perquè puguin instruir els ignorants, però en el món aquestes persones fan gala dels seus talents per posar en evidència els errors aliens.

El cel enriqueix a persones perquè puguin ajudar als necessitats, però en el món aquestes persones s'aferren a les seves possessions per dominar sobre els pobres.

Aquests individus són veritablement criminals perillosos que delinqueixen contra el cel."

(radical advertiment sobre el mal ús dels dons que ens han estat atorgats)

- - -

"Les persones sàvies no tenen pensaments o preocupacions, mentre que les persones ignorants no posseeixen coneixements; aquestes dues menes de persones poden ser companyes d'estudis o de negocis.

Són només els intel·lectuals mediocres els que pensen massa i posseeixen massa informació, de manera que tenen molt en el que pensar i molts dubtes; com a conseqüència, és difícil fer absolutament res amb ells."

(una paradoxa amb molta mala llet)

- - -

"La parla és la porta de cor; si no guardes el teu parlar amb compte, mostres a tothom tots els moviments reals de la teva ment.

L'atenció constitueix els peus de la ment; si no controles estrictament la teva atenció, et porta per camins erronis."

(nova apel·lació a la prudència: parlar amb compte, enfocar bé l'atenció)

- - -

"Quan poses a altres en una tasca, si et fixes en el que fan bé tot i que cometin errors, els sentiments seran d'equanimitat.

Quan et poses tu mateix a la feina, si et fixes en les fallades de la teva impecabilitat, llavors progressarà la virtut. "

(més flaires de paradoxa: cal fixar-se amb el que els altres fan bé i amb el que nosaltres fem malament)

- - -

"Les persones assenyades, encara que estiguin en dificultats no es preocupen, però són previngudes en temps de felicitat.

No s'acovardeixen quan troben a persones socialment prominents, però els commouen els laments dels orfes."

(la serenor i sensibilitat del seny)

- - -

"La longitud i la brevetat del temps depenen d'un sol pensament; l'amplitud o estretor de l'espai depenen del cor.

Així, per a qui posseeix una ment lliure, un dia és més llarg que mil anys; per a qui posseeix una ment àmplia, una petita habitació és més gran que tot el cel i tota la terra."

(una reflexió engrescadora, estimulant...)

- - -

"Són greus, i també immediates, les desgràcies que atreu l'adherir-se als poderosos.

Més delicat i més durador és el sabor d'una vida senzilla."

(la temptació de deixar-se atraure pel poder es paga cara. Més val optar per una vida senzilla)

- - -

"Per tenir un esperit tranquil en situacions de molta activitat, cal que la ment i l'esperit es nodreixin de pura claredat durant els períodes d'inactivitat."

(un bon consell a tenir ben present)

- - -

"En el bosc del retir ocult, no hi ha ni glòria ni infortuni.

En la via de la justícia assenyada, no hi ha ni calor ni fred."

(nova invocació al camí del mig: viure discretament i ser justos)

- - -

"Si sempre que fas un pas endavant penses a fer un pas enrere, pots evitar la desgràcia de xocar contra les tanques.

Si preveus com desaferrar-te abans de començar un projecte, només llavors podràs escapar al perill de muntar sobre un tigre."

(prudència, prudència, que de vegades no hi ha sortida i els projectes enganxen...)

- - -

"Enorgullir-se de la fama no és tan pertinent com evitar-la.

Conrear aficions no és tan assenyat com minimitzar els interessos."

(més flaires de paradoxa: evitar la fama, minimitzar els interessos...)

- - -

"Impertorbable davant la fortuna o la desgràcia, contemplo amb plaer com s'obren i cauen les flors al jardí.

Sense cap intenció de marxar o de quedar-me, segueixo tranquil·lament l'anar i venir dels núvols."

(el seny de la contemplació expressat poèticament...)

- - -

"Quan estàs encadenat per desitjos materials, sents que la teva vida és patètica; quan et submergeixes en la realitat essencial, sents que la teva vida és joiosa.

Quan saps que la teva vida és patètica, pots sortir immediatament del domini dels sentits; quan saps que la teva vida és joiosa, arriba per si mateix el regne dels savis."

(hi ha una manera de viure patètica i una manera de viure joiosa. Amb l'avantatge que la presa de consciència del patetisme pot ser una crida a reaccionar, una porta a la saviesa...)

- - -

"Pujar a una muntanya eixampla el cor de la gent; mirar detingudament el corrent del riu interioritza els seus pensaments.

Llegir llibres en una nit plujosa o de neu aclareix l'esperit de la gent; taral·lejar relaxadament una tonada a la part alta d'un turó fa que s'elevin els seus sentiments."

(poètica evocació d'actituds encertades, fent servir elements naturals)

- - -

"Si la vida d'una persona és molt ociosa, pensaments estranys sorgeixen de manera insidiosa, però si s'està massa ocupat, no apareix la veritable essència.

Per això, les persones assenyades no haurien de caure en abraçar els interessos del cos i de la ment, encara que tampoc haurien de detenir-se en delits estètics."

(encara una altra invocació a l'equilibri, al camí del mig: ni massa oci ni massa ocupació, ni adhesió als interessos -tan generadors d'aferrament- ni mera contemplació estètica deslligada de la problemàtica vital...)

- - -

"El fred i la calor del clima són fàcils d'evitar, comparats amb la dificultat d'eliminar les febres i els calfreds de la humanitat. Però les febres i els calfreds de la humanitat són fàcils d'eliminar, en comparació amb la dificultat de lliurar-se del gel i de les brases de la teva ment.

Si pots alliberar-te del gel i de les brases del teu interior, tot el teu cos s'omplirà d'energia harmoniosa i la brisa de primavera sempre estarà de manera natural on tu siguis."

(tenir la ment en pau, alliberar-se de l'agitació de la ment, aquest és el difícil camí per viure amb plenitud)




Altres textos de la mateixa obra són:


"Quan estàs aferrat al món només lleugerament, lleuger és també l'efecte del món sobre tu. Quan estàs intensament embolicat en ocupacions diverses, els seus embolics també s'intensifiquen.

Així doncs, per a les persones assenyades, la simplicitat és superior al refinament, i la llibertat és preferible a l'acompliment de les formes."

- - -

"Als que s'aproximin a tu amb riqueses, ofereix-los compassió. Als que s'acostin a tu amb el seu rang, ofereix-los justícia. Les persones assenyades no són presoneres dels que manen.

Quan algú està decidit, pot superar el destí; quan la ment està unificada, mobilitza l'energia. Les persones assenyades no permeten que ni tan sols la natura les encaselli en un motlle."

- - -

"Quan estàs enmig de l'adversitat, tot el que t'envolta és una espècie de medicina que t'ajuda a afinar la teva conducta, encara que no te n'adonis.

En les situacions agradables, t'enfrontes a armes que t'esbocinaran, encara que no en siguis conscient."

- - -

"Si les persones són capaces de veure a través de l'efímer i reconèixer la realitat, poden llavors fer-se càrrec de grans responsabilitats, i alhora ser lliures dels lligams del món."

- - -

"Potser l'univers pugui existir indefinidament, però aquest cos nostre no obté una segona oportunitat; la vida humana només dura cent anys en el millor dels casos i els dies presents llisquen fàcilment. Els que viuen feliços coneixen l'alegria de posseir la vida i recorden la pena de desaprofitar-la."

- - -

"Els que confien en els altres descobriran que no tothom és necessàriament sincer, però ells mateixos ja són sincers.

Els que desconfien dels altres descobriran que no tothom necessàriament els enganya, però ja s'han convertit ells mateixos en mentiders."

- - -

"La substància de la ment és la substància de el cel. Un pensament feliç és un estel de bon auguri o un núvol de felicitat. Un pensament de còlera és una tempesta de trons o un violent aiguat. Un pensament amable és una brisa gentil o una dolça rosada. Un pensament sever és un sol ferotge o una gelada de tardor.

Quines d'aquestes coses poden eliminar? Deixa-les passar a mesura que sorgeixen, obert i sense resistència, i la teva ment es fondrà amb el vast cel."

- - -

"Quan la gent ocupa posicions de poder i llocs importants, el seu comportament ha de ser estricte i clar, mentre que el seu estat d'esperit ha de ser amable i serè.

No deixis que una mica de desídia t'acosti a grups de persones que es miren el melic; i no permetis que un excés d'intensitat et precipiti en el verí dels malvats."

- - -

"Vanagloriar-se de la pròpia feina o exhibir els propis èxits literaris és basar la persona que un és en coses externes. Els qui ho fan no saben que la substància de la ment és brillant tal com és i, mentre no es malmeti, hom pot mancar totalment de capacitacions i formació i, en canvi, ser una persona extraordinàriament exquisida."

- - -

"Els que saben canviar les coses per si mateixos, no s'alegren amb el guany ni es lamenten de la pèrdua; el món sencer és l'espai per on passegen.

Els que són utilitzats per les coses odien que els esdeveniments els vagin en contra i adoren que vagin al seu favor; la cosa més insignificant pot crear lligams."

- - -

"Els que estimen la tranquil·litat i no aprecien l'estrèpit tendeixen a evitar a la gent per buscar la calma. No saben que és egoisme desitjar que no hi hagi ningú al voltant; i quan la ment està aferrada a la calma, això mateix constitueix l'arrel de l'agitació. Com poden aconseguir l'estat en què es veu als altres i a un mateix com un de sol, i en el qual agitació i calma s'obliden?"

- - -

"Entrada la nit, quan tothom descansa, seu en soledat i observa dins la teva ment; percebràs llavors com desapareix la il·lusió i apareix la realitat. En cadascuna d'aquestes ocasions guanyes un sentiment del que és possible. Un cop has percebut la realitat i veus la dificultat d'escapar a la il·lusió, et tornes més humil."

- - -

"Les persones assenyades han de tenir un sentiment d'alerta en els moments d'oci i una actitud relaxada quan estan ocupades. "

- - -

"Les persones que són sempre actives són inestables, mentre que les addictes a la quietud són passives.

S'ha de tenir un esperit actiu enmig de la tranquil·litat; aquesta és la manera de ser de les persones assenyades."

- - -

"La felicitat només dura per a aquells que l'aconsegueixen servint-se de les dificultats i de les facilitats com a mitjans de creixement personal.

El coneixement només és real per a aquells que han investigat tots els aspectes de la vida."

- - -

"Quan estàs sentint constantment paraules ofensives i tens sempre en ment algun assumpte irritant, llavors tens una pedra d'esmolar per desenvolupar el teu caràcter.

Si només sents el que t'agrada i només actues en allò que t'agrada, estàs tancant la teva vida en un verí mortal."

- - -

"Es considera persones pures de cor les que no s'acosten al poder i la fama; però les que poden estar-hi a prop sense veure's afectades són les més pures de totes.

Es considera persones d'esperit elevat aquelles que ignoren com conspirar i intrigar; però els qui saben com fer-ho però no ho fan, són les d'esperit més elevat."

- - -

"La diligència conscient és una virtut, però si és exagerada no aportarà satisfacció i alegria.

La sobrietat i la simplicitat són nobles virtuts, però si són massa extremes no serviran per ajudar els altres."

- - -

"Quan els rics i ben aposentats, que haurien de ser generosos, són per contra malèvols i cruels, fan que el seu comportament sigui infame i menyspreable, malgrat les seves riqueses i posició.

Quan els que són intel·lectualment brillants, que haurien de ser reservats, es mostren per contra ostentosos, són ignorants i necis, malgrat la seva brillantor."

- - -

"Quan estàs enmig de l'adversitat, tot el que t'envolta és una espècie de medicina que t'ajuda a afinar la teva conducta, encara que no te n'adonis.

En les situacions agradables, t'enfrontes a armes que t'esbocinaran, encara que no en siguis conscient."

- - -

"Per als que mediten sobre si mateixos, cada cosa que troben és curativa. Per als qui ataquen als altres, fins i tot el pensament és una arma.

L'un és un camí per iniciar el bé, l'altre és un camí per iniciar el mal. Estan tan separats entre si com el cel i la terra."

- - -

"Les benediccions solen suscitar també desventures; per tant, roman atent quan les coses et van bé.

L'èxit es pot aconseguir després del fracàs; així doncs, no abandonis en els moments de decepció."

- - -

"Els que viuen amb simplicitat solen ser purs de cor, mentre que els que viuen en el luxe potser siguin esclaus i servils.

Sembla que la voluntat es clarifica amb la senzillesa, mentre que la conducta s'arruïna amb la disbauxa."

- - -

"La presumpció i l'arrogància són estats adquirits de la ment. Conquesta els estats adquirits de la ment, i podrà desenvolupar el seny original.

La passió i el voluntarisme són parts de la falsa consciència; suprimeix la falsa consciència, i apareixerà la consciència veritable."

- - -

"Quan et trobis en una posició d'importància, no perdis l'actitud de retir al camp. Quan et trobis de retir al camp, mantingues els assumptes d'estat en la ment.

No es necessita per força buscar l'èxit en el món. No busquis la gratitud dels altres; és un benefici no estar ressentit."

- - -

"Els que hagin arribat a un carreró sense sortida, han d'examinar les seves intencions originals; els que hagin triomfat, han d'observar a on es dirigeixen."

- - -

"Quan un ha estat en una baixa posició, sap què difícil és pujar a una alta posició. Quan s'ha estat en la foscor, se sap com de revelador és entrar en la llum.

Si s'ha experimentat la quietud, se sap què cansada és l'activitat obligada. Si s'ha alimentat el silenci, se sap què pertorbador és l'excés de xerrameca."

- - -

"Els desitjos no danyen tant la ment com la danyen les opinions. Els sentits no destorben tant el seny com el destorba l'intel·lecte.

Volubles són els sentiments; el món està ple d'atzars. Quan et trobis en una situació sense sortida, has de saber com retrocedir. Quan les coses van suaument, esforça't per romandre respectuós."

- - -

"En assumptes de desig, no et precipitis en implicar-te perquè sigui fàcil; una vegada que t'has implicat, t'enfonsaràs profundament.

En assumptes de principis, no retrocedeixis per por de la dificultat; una vegada que descendeixes cap enrere, perds completament teus fonaments."

- - -

"Els que són curosos, tenen cura de si mateixos a l'igual que tenen cura dels altres, posant atenció en cada situació. Els qui no són curosos, es desairen a si mateixos i als altres, descuidant cada situació.

Les persones assenyades tenen cura de no implicar massa ni romandre indiferents."

- - -

"Les persones assenyades, com que volen alliberar-se de les imperfeccions evidents, primer eliminen les imperfeccions ocultes."

- - -

"En temps d'ordre s'ha de ser precís; en temps turbulents s'ha de ser flexible. En temps de degeneració han de combinar-se precisió i flexibilitat.

Al tractar amb bona gent s'ha de ser magnànim; al tractar amb mala gent s'ha de ser estricte. En el tracte de la gent normal han de combinar-se magnanimitat i sentit de l'estricte."

- - -

"Les circumstàncies de la gent poden ser estables o inestables; com podries garantir que únicament tu ets estable? Els teus propis sentiments poden ser raonables o irraonables; com podries esperar que els altres siguin sempre raonables?

És molt útil veure les coses sota aquesta llum i corregir d'aquesta manera les contradiccions de les teves expectatives cap a tu mateix i cap als altres."

- - -

"Mentre una persona no s'hagi alliberat del desig de celebritat, encara que menyspreï el principat i s'acontenti amb la pobresa, encara és presonera dels sentits.

Mentre que un no es despulli de l'aventurisme impulsiu, tot i que ajudi al país, es tracta simplement d'una gesta."

- - -

"No cal buscar la felicitat: alimentar simplement l'esperit d'alegria és la base per atreure la felicitat.

No cal escapar de la dissort: lliura't de la maldat com a mitjà d'evitar la desgràcia."

- - -

"Quan l'aire és càlid, hi ha creixement; quan és fred, hi ha mort.

Igualment, els qui són freds per naturalesa reben poca felicitat, mentre que els que són de cor càlid reben nombroses benediccions."




diumenge, 7 de juny del 2020

Cercar l'arrel





"El veritable Nom és diferent de tots els noms.
Distingir entre el Condicionat i l'Incondicionat no és sinó un problema de simple filosofia.
L'Incondicionat és la llavor; el Condicionat és la flor i el fruit.
El coneixement és a la branca, el Nom és a l'arrel. Cerca l'arrel; seràs feliç quan la trobis.
Perquè l'arrel et conduirà a la branca, a la fulla, a la flor i al fruit.
Serà la teva trobada amb l'amor, serà la realització del teu somni,
serà la unió definitiva del Condicionat i l'Incondicionat."


Kabir, LXXX


dissabte, 6 de juny del 2020

Missatgers d'un altre temps






Una de les nostres aficions fotogràfiques principals ha estat retratar les portes i finestres velles de pi que encara es troben en algunes masies enrunades, especialment als territoris dels Ports. Han d'estar a la intempèrie, ja que qui les crea són el sol, la pluja i el vent. Són elements molt vius, que perden part de la textura i el color si els confines a un espai tancat. No se'n pot fer, doncs, un museu, però si que se les fot mirar de recollir a través de la fotografia. A nosaltres aquests detalls de la fusta treballada pels elements ens fascinen. Hi veiem ulls, espases flamejants, petits missatgers voladors...

En trobareu una bona col·lecció a


https://photos.app.goo.gl/UrJgyueibWb6etzX6



divendres, 5 de juny del 2020

Sociables





“Tot el que hem de fer o evitar es troba en aquesta curta màxima que resumeix els nostres deures: el món, aquest món que contemples, que inclou els deus i els humans, no és més que un únic gran cos del que nosaltres som els membres. La Natura ens ha emparentat a tots. Tenim el mateix origen i el mateix destí. És la Natura la que ha posat als nostres cors l'amor mutu i ens ha fet sociables; ella és qui ha donat lloc a la igualtat i la justícia; ella és qui ens ha ensenyat que més val suportar el mal que provocar-lo. Les mans que ella ens ha donat són per ajudar els humans.”


Sèneca, Cartes a Lucili



dijous, 4 de juny del 2020

Pascual i el símbol



What You Need to Know about J.M.W. Turner, Britain's Great Painter ...
Turner 1842


Diu Antoni Pascual a “Tres poetes, tres mestres” (p. 138):

“En el signe – per exemple, un rètol a la carretera- allò significat no hi és present. En canvi, en el símbol, una imatge ben plena d'emoció i d'energia, es fa present allò que no es pot dir ni tocar altrament. En aquesta imatge, plena de sentit i de força, instantània, el misteri, l'absolut, la grandesa que és cada ésser humà, es deixa escoltar, veure, tocar. I és així perquè en el símbol es troben i s'uneixen consciència i inconscient, superfície i fons, sentits i ment, cos i ànima, presència i força, miracle i realitat, fet i sentit. Gràcies al símbol, ens alliberem de la tirania dels conceptes; intuïm, copsem, allò inefable i misteriós. I la consciència, atreta, seduïda, arrabassada, retorna, feliç i expandida, a la profunditat i a l'origen. En el símbol, l'energia i la força del profund penetren lluminosament, mitjançant la imatge, en la consciència. En el símbol s'emmiralla el “jo” profund per ésser vist i sentit. En el símbol, es fa misteriosament present, es deixa conèixer i reconèixer.” 




dimecres, 3 de juny del 2020

Martí i Pol: L'àmbit de tots els àmbits




Hernández Pijuan 1998


"1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots - i cadascú per torna -
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida;
públicament i amb tota llei d'indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens val saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història."


Miquel Martí i Pol a L'àmbit de tots els àmbits (1981)