dijous, 31 de desembre del 2020
Mantenir la calma
dimecres, 30 de desembre del 2020
Joyce: Nocturn
Sunyer 1916 |
"Gaunt in gloom,
The pale stars their torches,
Enshrouded, wave.
Ghostfires from heaven's far verges faint illume,
Arches on soaring arches,
Night's sindark nave.
Seraphim,
The lost hosts awaken
To service till
In moonless gloom each lapses muted, dim,
Raised when she has and shaken
Her thurible.
And long and loud,
To night's nave upsoaring,
A starknell tolls
As the bleak incense surges, cloud on cloud,
Voidward from the adoring
Waste of souls."
dimarts, 29 de desembre del 2020
Varietat de significacions
Diu Daniel Innerarity a La Vanguardia del 25.12.2020:
dilluns, 28 de desembre del 2020
Cernuda: Donde habite el olvido
Vlaminck 1902 |
"Donde habite el olvido,
en los vastos jardines sin aurora;
donde yo sólo sea
memoria de una piedra sepultada entre ortigas
sobre la cual el viento escapa a sus insomnios.
Donde mi nombre deje
al cuerpo que designa en brazos de los siglos,
donde el deseo no exista.
En esa gran región donde el amor, ángel terrible,
no esconda como acero
en mi pecho su ala,
sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento.
Allí donde termine este afán que exige un dueño a imagen suya,
sometiendo a otra vida su vida,
sin más horizonte que otros ojos frente a frente.
Donde penas y dichas no sean más que nombres,
cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo;
donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo,
disuelto en niebla, ausencia,
ausencia leve como carne de niño.
Allá, allá lejos;
donde habite el olvido."
Luis Cernuda (1933)
diumenge, 27 de desembre del 2020
El mosquit
Chagall 1963 |
Midrash Rabbah sobre el Gènesi
dissabte, 26 de desembre del 2020
Territori per construir
Gerhard Richter 2007
Diu Antoni Gutiérrez-Rubí a La Vanguardia del 24.12.2020:
"John Berger, escriptor, crític d’art i pintor britànic, va escriure una obra especial, Confabulacions, en l’últim tram de la seva fecunda trajectòria creativa i ens recordava per què el llenguatge pot redimir la vida democràtica: “La majoria dels discursos polítics d’avui estan compostos de paraules que, separades de qualsevol criatura de llenguatge, resulten inertes i moribundes. I aquestes paraules buides i pretensioses escombren la memòria i alimenten una complaença que prescindeix de tota empatia amb els altres”.
Berger, en aquest delicat i lluminós llibre, diu que prefereix l’esperança a la utopia. I no és una diferència de no res, afirma el crític Marcos Mayer. La utopia ve prefabricada, és un model amb instruccions, mentre que l’esperança és un territori per construir. “Per això requereix la trobada de voluntats que encara ignoren què es proposen i què han de fer per sortir d’un món dominat per les finances, una classe política que buida el llenguatge i una premsa plena de llocs comuns”, escriu Mayer. Un territori per construir, no pas per conquerir o dominar."
divendres, 25 de desembre del 2020
dijous, 24 de desembre del 2020
Puresa de cor
Bissier 1958 |
dimecres, 23 de desembre del 2020
Astrologia del Nadal
Starnina 1408 |
dimarts, 22 de desembre del 2020
Daodejing 78
"Al món no hi ha res de tan suau i adaptable com l'aigua,
però no hi ha res com ella per erosionar el que és dur i rígid.
Per això ningú pot dominar-la.
L’adaptabilitat pot vèncer la rigidesa,
la suavitat pot vèncer la duresa.
Això ho sap tothom, però ningú gosa posar-ho en pràctica.
Per això la persona sàvia diu:
"Qui assumeix la corrupció d'un país,
mereix ésser el seu dirigent.
Qui assumeix els mals d'un país,
en pot ser el governant."
Sembla paradoxal, però és veritat."
Daodejing 78
Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html
dilluns, 21 de desembre del 2020
Sunyer
Sunyer 1915 |
diumenge, 20 de desembre del 2020
La mort de Déu
Munch 1893 |
Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! Com podem consolar-nos nosaltres, els assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més sagrat i de més poderós s'ha dessagnat sota els nostres ganivets: Qui ens netejarà d'aquesta sang? Amb quina aigua podríem netejar-nos? Quines expiacions, quines cerimònies sagrades haurem d'inventar? La grandesa d'aquest acte, no és massa gran per a nosaltres? No ens haurem de convertir nosaltres mateixos en déus, per semblar dignes d'ell? Mai no hi ha hagut un acte tan gran, i tots els que neixin després de nosaltres pertanyeran en virtut d'aquest acte a una història més gran que cap altra història fins avui esdevinguda!”
dissabte, 19 de desembre del 2020
Daodejing i Salms
El Daodejing i el Llibre dels Salms tenen en comú ser textos molt antics i que recullen probablement tradicions orals encara més antigues. Han sofert molts avatars, de manera que els fragments numerats amb els que apareixen actualment de vegades mostren bruscos salts d'estil o de temàtica, fruit probablement d'aquesta amalgama de materials diversos recollits i aplegats com s'ha pogut.
I tot i això són dos textos meravellosos...
divendres, 18 de desembre del 2020
Rostres de Crist
És una mica estrany el tema dels rostres de Crist. Certament, totes les versions reflecteixen la imatge que en té l'autor, ningú pot saber com era el seu rostre real, no n'ha quedat cap constància ni descripció aproximada. Tot i això, tot i la diversitat d'interpretacions, sembla haver-hi una certa visió compartida en molts d'ells.
També cal dir que la majoria de pintors no han volgut o gosat donar rostre al Crist. Però alguns ho han fet, i alguns ho han fet amb profusió; aplaudeixo a aquests que han gosat donar-li un rostre.
Al link adjunt hi trobareu una bona colla d'imatges del rostre de Jesús que presenten una panoràmica del tema. Contemplar-les, triar les que més ens impacten, familiaritzar-s'hi, pot ser un cert exercici meditatiu.
https://photos.app.goo.gl/UtzgDcetwjsvAd1M7
N'hi ha algunes que a mi em resulten particularment significatives:
dijous, 17 de desembre del 2020
Analectes
dimecres, 16 de desembre del 2020
Girard i el boc expiatori
dimarts, 15 de desembre del 2020
Joyce: Sento el soroll continu
Text original:
"All day I hear the noise of waters
Making moan,
Sad as the sea-bird is when, going
Forth alone,
He hears the winds cry to the water's
Monotone.
The grey winds, the cold winds are blowing
Where I go.
I hear the noise of many waters
Far below.
All day, all night, I hear them flowing
To and fro."